L'estat espanyol és l'únic entre els membres de la UE sospitosos d'emprar el programari de ciberespionatge Pegasus que encara no ha respost a les preguntes de Brussel·les. Tal com ha informat l'ACN, tant Grècia com Hongria i Polònia ja han respost a la sol·licitud que la Comissió Europea els va fer per demanar informació sobre l'ús d'aquest programari per dur a terme escoltes il·legals. Però Espanya encara no ho ha fet. Així ho ha admès l'Executiu europeu per escrit en la resposta a una pregunta formulada per la comissió que investiga el ciberespionatge. Mentre la resta de països van respondre en qüestió de setmanes, l'Estat ha ignorat el requeriment de la CE durant gairebé quatre mesos. Durant el debat de l'estat de la Unió celebrat aquest dimecres, el president i eurodiputat Carles Puigdemont ha tornat a retreure a la CE l'espionatge a líders, advocats i periodistes independentistes: "La democràcia s'ha d'enfortir des de l'interior", ha reblat davant la presidenta Ursula von der Leyen.
Al #SOTEU22 amb la presidenta @vonderleyen, el MHP @KRLS ha denunciat l'ús de Pegasus contra rivals polítics i periodistes a Grècia i l'estat espanyol, com aquest darrer incompleix del 61% de les sentències del TEDH, i també les reunions de comissaris amb l'extrema dreta. pic.twitter.com/o5CnbCSxgo
— Junts i Lliures per Europa (@JuntsEU) September 14, 2022
Espanya ignora el requeriment d'informació de Brussel·les
La carta on la CE demanava a Espanya més informació sobre l'espionatge es va enviar el 24 de maig, i és l'únic dels quatre estats membres assenyalats per la CE que encara no ha donat resposta a la sol·licitud de l'executiu comunitari. En l'escrit, l'òrgan presidit per Von der Leyen els demanava més informació sobre el seu marc legal i la seva interrelació amb la legislació europea de protecció de dades, concretament, el reglament general de Protecció de Dades i la directiva sobre l'ús de dades per part de les forces de seguretat. Segons apunta l'executiu comunitari, les primeres cartes que es van enviar van ser a Hongria i Polònia el 14 de febrer, després a Espanya el 24 de maig i l'última va ser a Grècia el 29 de juliol. Les autoritats hongareses van respondre l'11 de maig, les poloneses el 29 de març i les gregues el 2 d'agost. Les autoritats espanyoles encara no ho han fet.
La CE diu que no té poder
En el text, la Comissió Europea apunta a més que les autoritats hongareses han argumentat que l'ús de Pegasus forma part de la seguretat nacional i no està sota la legislació europea, la mateixa resposta que han donat les autoritats poloneses. Per la seva banda, les autoritats gregues apunten que és qüestionable que les preguntes de l'executiu comunitari estiguin dins de les competències de la Unió i asseguren que les autoritats judicials estan investigant l'intent d'espionatge a un eurodiputat. Finalment, Brussel·les conclou el text tot apuntant que continuarà "avaluant" la relació entre la legislació dels estats i la de protecció de dades europea. També es compromet a seguir "de prop" les conclusions del comitè de l'Eurocambra.