Sentència ferma. L’Estat espanyol no ha presentat recurs contra la sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), difosa el juny passat, en la qual el condemna per haver vulnerat el dret a la intimitat d'almenys 20 dels 33 jutges i magistrats catalans que es van pronunciar a favor del dret a decidir, el 2014, i la seva foto del DNI es va publicar al diari La Razón, sota el títol La conspiració dels 33 jutges sobiranistes. De la trentena de signataris, uns 20 jutges van portar el seu cas al tribunal amb seu a Estrasburg, ja que eren els que s’evidenciava que la seva imatge s’havia extret de la base de dades policials. El TEDH afirma que l’Estat espanyol ha vulnerat la protecció al dret a la intimitat dels jutges, però no el de la seva llibertat d’expressió. A més de ser una sentència ferma, ara l’Advocacia de l’Estat, que depèn del Ministeri de Justícia, que encapçala Pilar Llop, ja ha demanat el compte corrent dels jutges per indemnitzar-los, segons han confirmat alguns dels afectats a ElNacional.cat aquest dilluns. En concret, el TEDH condemna l’Estat espanyol a indemnitzar a cada un dels vint demandants amb 4.200 euros en concepte de danys morals i 3.993 per despeses i costes. El govern espanyol del PSOE assumeix així una negligent gestió del govern del PP.

De la sentència, l’advocat dels jutges demandants, Andreu Van den Eynde, va destacar que és important perquè el tribunal europeu renya l’Estat espanyol per haver permès que es facin informes policials de persones sense que hagin comès cap delicte i que no s’investigui prou l’autoria. Un dels jutges afectats d’aquesta investigació va ser el magistrat Xavier Gonzàlez de Rivera, titular del jutjat Social 3 de Barcelona i portaveu de l’associació de jutges Àgora Judicial. De Rivera va explicar que els companys se sentien contents de la resolució del TEDH, ja que no es van sentir protegits per part del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), que a més els va investigar per haver subscrit aquest manifest mesurat i jurídic. Se’ls va reprovar que diguessin que Catalunya és una nació en el seu manifest i en el qual s’afirmava que en l’ordenament jurídic espanyol hi té cabuda un referèndum d’autodeterminació. Era un posicionament jurídic davant el debat polític abans de la consulta no vinculant del 9-N de 2014, convocada pel govern d’Artur Mas, condemnat per desobediència.

Les pràctiques de la policia patriòtica

La sentència del TEDH arribava pocs dies després que es revelés un dels àudios del comissari jubilat José Manuel Villarejo, on confessava que la policia patriòtica del govern del PP va investigar als jutges firmants del manifest, va fer informes de qui eren i va entregar les seves imatges com si fossin convictes. Per Gonzàlez de Rivera, la sentència no només era contra la policia sinó també “un toc d’atenció” al Ministeri de l’Interior, ja  que no pot actuar “impunement”.

Les investigacions contra l’independentisme català, però, han seguit vives des del 2017 fins a l’actualitat a Madrid, com s’han evidenciat en les causes secretes que tenia el jutge de l’Audiència Nacional Manuel García Castellón, que manté en secret la peça de Tsunami Democràtic. O el mateix CNI que ha admès que va espiar Pere Aragonès, quan era vicepresident del govern el 2020.