No passa el temps. Fa 525 anys, els Reis Catòlics, Isabel I de Castella i Ferran d'Aragó, van conquerir Granada, capital de l'últim regne musulmà de la Península. Durant el franquisme, la historiografia oficial va glorificar la presa de la ciutat andalusa per les tropes cristianes com la culminació de la "Reconquesta" d'Espanya als àrabs després de vuit segles i clau de volta de la suposada "unitat" espanyola; mite que va traslladar a la Guerra Civil reconvertit en "croada" contra els "rojos i separatistes". Els fets es van esdevenir un 2 de gener del 1492, el mateix any que Cristòfor Colom va "descobrir" Amèrica, un altre dels mites fundacionals de la "nació" i l'imperialisme espanyol.

I aquest dilluns, l'espanyolisme del segle XXI ha celebrat l'efemèride a les xarxes amb un munt de missatges de tarannà marcadament islamòfob, i per tant, contraris als principis de la Constitució espanyola, precedits per l'etiqueta #EspañaEsReconquista, que ha arribat a situar-se entre els trending topics del matí. 

Santiago Abascal, president de la formació ultraespanyolista Vox, no ha tingut cap escrúpol a celebrar a través del seu compte de Twitter l'"expulsió definitiva de l'invasor musulmà", afirmació clarament islamòfoba i xenòfoba.

Abascal ha acompanyat la seva piulada amb el clàssic quadre La rendició de Granada, de Francisco Pradilla Ortiz (1882), oli de l'escola historicista que reprodueix l'entrega de les claus de Granada per part del seu últim sobirà musulmà, el rei Boabdil, a Isabel i Ferran, reproduïts en tota la seva majestat a la dreta de la imatge. El motiu ha estat a bastament utilitzat a les xarxes socials pels sectors ultres que continuen celebrant la "presa" de la ciutat de l'Alhambra en clau d'expulsió dels musulmans d'Espanya cinc segles llargs després.

Algunes de les piulades d'aquest dilluns incorren sense embuts en la xenofòbia antiislàmica:

L'agitació a les xarxes ha escalfat l'ambient previ a la peculiar celebració oficial de "La Toma" amb un acte de caràcter cívic-religiós que ha tornat a desfermar les ires dels partidaris i detractors.