La Mesa del Parlament i el seu expresident al capdavant, Roger Torrent, tornen a estar en el punt de mira de la justícia. Aquest dimecres, durant tot el dia, hi haurà declaracions a porta tancada al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

Declaren Roger Torrent, Adriana Delgado, Eusebi Campdepadrós i Josep Costa. El tribunal els investiga per un suposat delicte de desobediència, en permetre dos debats parlamentaris de resolucions sobre la monarquia i l'autodeterminació el novembre del 2019 tot i els advertiments dels lletrats de la cambra perquè podien vulnerar la prohibició del Tribunal Constitucional.

Torrent i Delgado estan citats al matí, a les 9.30 h i les 11 h, respectivament. I Campdepadrós i Costa, a la tarda, a les 16 h i a les 17 h.

Només les mesures cautelars de darrera hora demanades per l'exvicepresident primer Josep Costa al Tribunal Constitucional podrien aturar aquesta causa que es vol recórrer al Tribunal Europeu de Drets Humans.  

 

La Fiscalia va presentar l'1 de març del 2021 una querella contra Roger Torrent. La querella recollia el posicionament del Parlament, que incloïa la resolució: "Reitera i reiterarà tants cops com ho vulguin els diputats i diputades la defensa del dret a l'autodeterminació i la reivindicació de la sobirania del poble de Catalunya per decidir el seu futur polític". La resolució a més concretava que: "El Parlament expressa la seva voluntat d'exercir de forma concreta el dret d'autodeterminació i respectar la voluntat del poble català".

A més, la querella inclou una altra resolució, la de la reprovació de la monarquia. La resolució, en aquest sentit, deia: "El Parlament reitera i reiterarà tants cops com ho vulguin els diputats i diputades la reprovació de la monarquia".

La Fiscalia acusa Torrent, Costa, Campdepadrós i Delgado d'un delicte de desobediència, demana que es prengui declaració als querellats i que s'incloguin com a acusades les persones que puguin sorgir implicades durant la investigació. I això és el que es farà precisament aquest dimecres.

Rebuig a la sentència de l'1-O

La resolució de rebuig a la sentència del procés que condemnava a més de 100 anys de presó els líders independentistes es va aprovar amb 61 vots a favor, cap en contra i 8 abstencions. Hi van donat suport els diputats de JxCat, ERC i la CUP. Els representants de Ciutadans van abandonar l'hemicicle i els del PSC i el PP —que es van quedar— no van participar en la votació. Les abstencions són dels escons de Catalunya en Comú. Un canvi d'horari en el ple va permetre fintar el TC i aprovar el text tres minuts abans que arribés el correu informant de la suspensió. 

La reprovació de la monarquia

La comissió d'Empresa del Parlament va aprovar una proposta de resolució en què condemnava la guerra bruta econòmica de l'Estat després de l'1-O. El text, aprovat amb els vots de JxCat, ERC i els comuns, també reprovava la participació del rei Felip VI i de l'exministre Luis de Guindos, del qual exigia la dimissió al BCE. 

La resolució "condemna la campanya per desestabilitzar l’economia catalana per part del Govern de l’Estat" i "denuncia el greu perill per a l’estabilitat econòmica i financera de Catalunya" que això va causar. A més, insta els partits amb representació al Congrés dels Diputats a "exigir al govern espanyol una explicació clara, detallada i transparent" sobre aquesta operació.