Esperanza Casteleiro (Madrid, 1956), la nova cap del CNI, “fa 40 anys que treballa per a Espanya”. Així la va definir la ministra de Defensa, Margarita Robles, quan la va presentar com la nova cap dels espies espanyols, activant un tallafoc per evitar mals majors i per intentar rentar la cara de l’agència de serveis secrets espanyols després de l’escàndol del CatalanGate i dels errors de seguretat que van permetre, segons la Moncloa, espiar els mòbils del president del govern espanyol i d’alguns ministres més. La definició de la ministra Robles no és casual ni només vol dir que fa anys que és funcionària. “Fa 40 anys que treballa per a Espanya”.

Treballant "per a Espanya" des de 1983

La nova cap del Centre Nacional d’Inteligència (CNI) espanyol fa anys que treballa per a Espanya. Esperanza Casteleiro va ingressar a ‘La Casa’, llavors anomenat CESID, l’any 1983. El mateix any que també ingressar-hi la seva antecessora en el càrrec, l’exdirectora Paz Esteban, rellevada aquesta setmana pel govern espanyol.

Des d’aquell any, igual que la ministra Robles, que van ingressar a la carrera judicial l’any 1981 -amb el primer destí com a jutge a Balaguer-, Casteleiro ha “treballat per a Espanya”. També “per a la seguretat i pel seu país”, segons la ministra Robles, que l’havia nomenat secretaria de Defensa, número dos d’un dels ministeris d’Estat.

Després de ser la directora general del CNI entre 2004 i 2008, ara torna a l’agència com a directora amb l’encàrrec de, de cara a la galeria, posar ordre. L’esquerda de seguretat generada presumptament per l’espionatge als mòbils del president espanyol Sánchez i a diversos ministres, entre d’altres també la titular de Defensa i responsable del CNI, ha servit per fer aquest canvi.

El desastre de Cuba, CITCO i Defensa

Esperanza Casteleiro és CNI. Té 66 anys i s’ha dedicat tota la vida als serveis secrets espanyols. A més de ser-ne la directora general, també han desenvolupat tasques de contraterrorisme i ha estat destinada a Portugal i a Cuba. Precisament, al país caribeny hi va ser enviada després de ser destituïda l’any 2008. 

A Cuba va haver-ne de marxar amb la cua entre cames. Una operació del CNI en aquell país va acabar a la forma espanyola. Es va haver de desmuntar l’antena d’espies després de ser descobert que havien col·laborat amb un empresari per aconseguir informació sobre els moviments del règim comunista de la mà de dos ministres de Castro, Carlos Lage i Felipe Pérez Roque, mitjançant un empresari espanyol, que va ser empresonat per les autoritats cubanes.

Esperanza Casteleiro i l'antiga directora del CNI, Paz Esteban / EFE

L’actual cap del CNI, l’any 2019, va marxar de Cuba minuts abans de ser expulsada del país. Després del fracàs a l’Havana, l’any 2014 va ser col·locada com a cap del CNI al Centro de Inteligencia contra el Terrorismo y el Crimen Organizado (CITCO).

La carrera, de la mà del PSOE

Esperanza Casteleiro és oficial de Defensa i la seva vinculació amb l’exèrcit li ve del seu pare, el coronel franquista Antonio Casteleiro Naveira, membre de l’Exèrcit de l’Aire, originari de Galícia i condecorat pel mateix dictador Francisco Franco. 

Amb formació reglada en Filosofia i Ciències de l’Educació per la Universitat Complutense, amb 27 anys, de la mà del tinent general Emilio Alonso Manglano va entrar al CNI, on ha desenvolupat tasques de camp i s’ha especialitzat en contraterrorisme i en la zona del Magreb, segons detallen fonts oficials. 

Els seus ascensos sempre han estat vinculats a fases del bipartidisme on el PSOE tenia el poder. Amb Robles de ministra, Casteleiro va convertir-se en cap de gabinet i també va passar a ser la segona de Defensa; l’any 2019, quan va ser destituït el director Félix Sanz Roldán, el seu nom ja va sonar com a nova directora del CNI. Ara ja ho ha aconseguit.

Esperanza Casteleiro, a la dreta, amb la ministra Robles i l'exdirectora Esteban / EFE

Un vaixell privat en una base militar

“Treballar per a Espanya” vol dir moltes coses. I cap sembla bona. Sent la número dos del ministeri de Robles va haver de donar explicacions per la utilització privada d’una base militar a Ferrol, a Galícia. Es va descobrir que la seva família utilitzava l’estació naval de La Graña per amarrar el vaixell, d’entre 8 i 10 metres d’eslora. 

Es dóna la circumstància que aquesta base està gairebé a tocar del poble familiar Mugardos, on va néixer el coronel Antonio Casteleiro, el pare de la nova cap del CNI. Esperanza Casteleiro es va desvincular de l’escàndol i va assegurar que el vaixell era del marit de la seva germana, també militar, i el van traslladar.