El 7 d’octubre del 2023 va marcar l’inici d’un conflicte devastador entre Hamàs i Israel que ha tingut conseqüències catastròfiques per a la regió. Aquest dilluns es compleix un any des que el grup terrorista palestí van realitzar un atac sorpresa contra Israel des de la Franja de Gaza, amb milers de coets llançats cap al sud d’Israel i incursions terrestres en territori hebreu que van deixar 1.200 víctimes mortals, gairebé 3.500 ferits i 250 persones segrestades, moltes de les quals encara segueixen sent ostatges de Hamàs. Quan s’ha complert la primera volta al sol d’aquell terrible atac que va iniciar a la Guerra de Gaza i va originar els actuals conflictes oberts d’Israel amb Hezbollah, els houthis del Iemen i ara amenaça amb una guerra oberta amb l’Iran, que és qui finança aquests grups terroristes, el conflicte ja s’ha cobrat més de 42.000 vides per la contundent resposta d’Israel. Les portades d’aquest diumenge són majoritàriament un record d’aquells fets horribles i l'anàlisi de la situació en què ha derivat el conflicte que fa tremolar el món. Però hi ha una nota discordant, la de El Mundo, que obra la seva portada amb la “Missió Navalni”, el cas de l’espia rus espanyol Pablo González, el periodista que va estar empresonat per treballar pel Kremlin.
El cas d’espionatge, al descobert
Aquest és un cas un pèl enrevessat. Les autoritats poloneses, segons explica El Mundo, acusen Pablo González d'haver exercit com a espia rus durant gairebé una dècada, participant en l'obtenció d'informació, entre d'altres, del principal opositor de Vladímir Putin, Aleksei Navalni que va morir en una presó russa en estranyes circumstàncies, i de diferents sectors de l'oposició al règim del Kremlin i bielorussa. “Li atribueixen fins i tot la transmissió a Moscou de fotos i la contrasenya wifi d'espais on es reunien opositors a l'exili (deixant així els seus ordinadors portàtils exposats a un hackeig). També, l'elaboració d'informes sobre fòrums en què estaven convidades autoritats de països de l'antiga URSS. Tots els punts de les investigacions coincideixen amb les clàssiques preocupacions del Kremlin: perspectives de nous i futurs membres de l'OTAN, activitat de la dissidència o sistemes de seguretat dels seus veïns”, explica el rotatiu madrileny, que ha tingut accés en exclusiva, a través de diverses fonts d’intel·ligència espanyoles i estrangeres, a desenes d’informes i documents sobre González, que va exercir com a periodista freelance quan va esclatar la guerra d’Ucraïna. González va ser empresonat per la justícia polonesa, acusat d’espionatge contra Polònia, i va ser alliberat a principis del mes d’agost a petició de Rússia, en l'intercanvi més gran de presos des de la Guerra Freda.
Un any de la Guerra de Gaza
Però la resta de les portades dediquen els seus espais principals al primer aniversari dels atacs de Hamàs contra Israel que van originar la Guerra de Gaza. El País posa el focus en què quan es compleix aquesta efemèride històrica, “Netanyahu prossegueix amb la seva escalada bèl·lica després d’un any de destrucció”, i que l’aniversari de l’atac de Hamàs “arriba amb la regió en el seu moment més perillós en dècades, pendent d’una represàlia israeliana a l’ofensiva de l’Iran i els bombardeigs al Líban, que han deixat Gaza en un segon pla” del conflicte. La Vanguardia, per la seva part, qualifica aquest primer aniversari del 7 d’octubre com “un any del gran trauma d’Israel” i ofereix diversos articles d’anàlisi dels seus enviats especial i especialistes internacionals. El rotatiu dels Godó posa l’accent en la “ferida molt profunda” que la guerra que va iniciar Hamàs fa un any ha deixat en l’estat jueu. “No és només per les víctimes del 7 d’octubre, sinó, sobretot, per la preeminència de la força i la revenja, de la pugna que uns i d’altres, els conservadors i els progressistes, els nacionalistes, els religiosos i els laics, els messiànics i els pacifistes, els joves i els vells, deslliuren per la identitat d’un país tacat de sang que alhora se sent justicier i avergonyit”. L’ABC també utilitza la mateixa paraula, “trauma”, que La Vanguardia, i titula: “Israel, del trauma a l’ofensiva total en l’Orient Pròxim”, afirmant que l’atac de fa un any “va deixar en el divan a un estat hebreu que lluita per subsistir”. La Razón enfoca aquest primer any de l’atac de Hamàs com “l’atemptat que va canviar Israel”.
El Periódico també qualifica aquell atac de Hamàs com “el que va ser i serà el pitjor error militar i d’intel·ligència en la història de l’Estat hebreu”, amb un exèrcit “que aquell dia va trigar a reaccionar” i que ara “va sumant victòries en el camp de batalla”. El diari de Prensa Ibérica titula la seva portada: “La guerra de Gaza ja s’ha ampliat a set fronts” i destaca que un any després de l’atac de Hamàs, la resposta israeliana va sumant èxits “davant tots els aliats de l’Iran, però sense consumar cap dels seus objectius”. El diari Ara també obra la seva portada amb un dossier sobre el primer any de guerra a Gaza, sota el títol “La deriva d’Israel”.
