Hi ha dos fets constatats. El primer, que el mòbil del president de la Generalitat, tres expresidents més i almenys 61 polítics, activistes, advocats i periodistes catalans i bascos van ser infectats amb Pegasus, segons el prestigiós laboratori Citizen Lab i la prestigiosa revista The New Yorker. És un software israelià que ho permet tot, no només escoltes; es pot accedir a totes les dades, als micròfons i càmeres, a la geolocalització i fins i tot utilitzar el dispositiu a distància (i fabricar proves falses). El segon fet és que almenys 29 polítics i activistes independentistes –incloent-hi el llavors vicepresident i avui president Pere Aragonès i tot l’entorn del president Puigdemont– van ser espiats pel CNI, com va revelar la seva directora, emparant-se en ordres judicials signades per Pablo Lucas, magistrat del Tribunal Suprem. L’espia Paz Esteban no va especificar si amb Pegasus o no. Si els dos fets estan connectats o no, és una incògnita, una més. Si no ho estan, l’escàndol seria encara més gros, si és que és possible.

Hi va haver un espionatge i el rerefons era polític: unes manifestacions. Com es va acreditar també a la comissió de secrets oficials del Congrés dels Diputats, el que compartien els "investigats" era la seva ideologia independentista en un context, la tardor del 2019, de protestes al carrer contra la sentència del procés dictada pel Tribunal Suprem. En aquelles mateixes dates, com certifiquen les videoteques, el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, ja es vantava que el CNI estava darrere del Tsunami Democràtic per a trobar qui movia els fils d’accions com l’ocupació de l’aeroport del Prat o els talls de carreteres. En aquells moments Aragonès era vicepresident del Govern, i coordinador nacional d’ERC, partit que negociava la investidura del govern de coalició.

Els interrogants que s’obren són molts. El CNI es va extralimitar quan el govern espanyol li va demanar que investigués el Tsunami Democràtic? Marlaska sabia de l’espionatge, quan deia el que deia? I Margarita Robles, la màxima responsable política dels serveis d’intel·ligència? I el president Pedro Sánchez, que rep periòdicament els informes de l’organisme? Controlen els seus serveis secrets? I qui va espiar la resta de telèfons infectats de Pegasus? El CNI va realitzar espionatges també fora de la llei? Van tornar a activar-se les clavegueres de l’Estat d’anteriors escàndols? No s’ha fet net amb Sánchez a La Moncloa? Poden ser més els espiats amb el programa israelià, com investiga Citizen Lab? Alguns dels molts interrogants sense resposta.

Vist des de Palau, la transparència ha brillat per la seva absència, un fet que només ha acabat de tensar la corda entre La Moncloa i la Generalitat. Sant Jaume s’ha mogut entre l’estupefacció i la indignació davant dels relats mutants i contradictoris del govern de Pedro Sánchez, que va començar per la negació de les imputacions i ha acabat per l’admissió de l’espionatge a l’independentisme, passant per les justificacions de Margarita Robles en seu parlamentària. Per a després dir que “ni ho sabien ni ho havien de saber”. Una història que s’ha acabat de complicar, passant a ser surrealista, amb l’harakiri monclovita admetent davant tot el món que havia estat infectat el telèfon més important de tot el país, del qual van extreure 2,6 GB. L’independentisme només hi ha vist una cortina de fum.

La confiança ja estava molt tocada, en la corda fluixa. L’aposta pel diàleg no acaba de carburar fins al punt que, en un parell de mesos, ERC ha intentat tombar dos decrets rellevants, la reforma laboral i les mesures contra la pujada de preus generalitzada. El CatalanGate ha estat la gota que ha fet vessar el got de la paciència a Palau. "La confiança està trencada, a zero, i l'actuació del govern espanyol allunya les possibilitats d'estabilitat de la legislatura”, advertia el president Aragonès aquest divendres. Volen reconstruir-la, però que hi hagi gestos de debò. Per a intentar refer-la caldrà, com a mínim, transparència (comissió d’investigació o desclassificació de documents) i assumpció de responsabilitats (el cap de Margarita Robles i la directora del CNI són els que posa damunt la taula). Són moviments legalment possibles, que depenen exclusivament de la voluntat política del PSOE.

La resta d’actors de l’independentisme també pressiona. El més explícit ha estat el president Carles Puigdemont, de qui el CNI ha espiat com a mínim tot el seu entorn. Va enviar “a la merda” l’Estat que l’ha investigat, a l’estil del traspassat José Antonio Labordeta. “No podem seure mai més en cap taula amb aquesta gent”, va avisar el líder de Junts per Catalunya. Una preocupació que també s’ha estès als partits bascos –“no es pot tapar el que ja fa molta pudor”, deia dimecres el diputat jeltzale Joseba Andoni Agirretxea– i fins i tot a Unidas Podemos. El soci minoritari del govern de coalició reclama el cap de la ministra Margarita Robles i la desclassificació dels documents mostrats per Paz Esteban a porta tancada.

De moment només hi ha hagut una petita conversa entre el president Aragonès i el president Sánchez, de tres minuts i a peu dret, a les portes de l’hotel W de Barcelona aquest divendres. La vista estarà posada en la reunió a què es van comprometre, encara sense data ni ubicació, però que per a la part catalana és una qüestió de mínims. És un punt d’inflexió en les relacions i en la legislatura espanyola.

El destí ha volgut que tot acabi d'explotar la mateixa setmana que el Centre Nacional d'Intel·ligència espanyol compleix vint anys, unes espelmes ha hagut de bufar en la intimitat. Justament va néixer per substituir el CESID (Centre Superior d'Informació de la Defensa), que va caure en desgràcia per un cas d'escoltes a polítics, empresaris i fins i tot el rei Joan Carles I. Llavors van rodar caps, com el del vicepresident Narcís Serra. Han canviat les sigles però no les pràctiques. I amb la concertació, com és habitual, d'un altre dels poders fàctics habituals: els alts tribunals. De moment, però, no han rodat caps. Més aviat s'ha justificat: el "poc els han espiat" de Macarena Olona o el "què ha de fer un Estat" de la mateixa Margarita Robles.