Nova patacada del PSOE i de Pedro Sánchez al Congrés dels Diputats. I aquest cop la responsabilitat ha sigut del seu soci al Consell de Ministres. Sumar s’ha abstingut en la presa en consideració d’una proposició de llei del PP que, entre altres objectius, pretén que la cambra baixa hagi d’autoritzar l’enviament d’armes a l’estranger. D’aquesta manera, per 174 vots a favor (del PP, Vox, Podemos i UPN), 144 en contra (del PSOE, ERC, Junts, Bildu i el PNB) i 30 abstencions (de Sumar, el BNG, Coalició Canària i José Luis Ábalos), la iniciativa ha superat el seu primer examen parlamentari i començarà a tramitar-se a la Carrera de San Jerónimo. La principal novetat de la norma és que, per enviar “material militar a una zona en guerra” el govern espanyol haurà de sol·licitar una autorització anual al ple del Congrés amb “caràcter previ”. A més, introdueix que l’autorització que ja està vigent avui en dia per “ordenar operacions a l’exterior que no estiguin directament relacionades amb la defensa d’Espanya o de l’interès nacional” tindrà una “vigència de cinc anys”. A canvi de l’abstenció de Sumar, els populars han votat a favor de tramitar una proposició de llei de la formació capitanejada per Yolanda Díaz per poder reclamar al banc clàusules abusives en l’amortització de la hipoteca. Tot i això, l’aval del PP finalment no era imprescindible perquè Junts hi ha donat suport.
En nom de sumar, Agustín Santos ha esgrimit que el que augmenta el control “no és la fórmula de cinc anys” i ha lamentat que sigui una “mera excusa per dividir els partits que donen suport al govern espanyol”. “El transparent és que es faci anualment quan es fa balanç de les missions de pau”, ha argumentat. I, malgrat que ha reconegut que és “molt difícil” pel PP “convèncer” els altres partits que ara “volen més democràcia i més transparència”, la seva formació ha acabat permetent que la proposició de llei es tramiti.
Per la seva banda, Podemos hi ha votat a favor. Javier Sánchez Serna ha retret al govern espanyol que no hagi “permès mai” que el Congrés es pronunciï sobre si vol “més despesa militar” i ha atribuït aquesta negativa a la “por” del PSOE a “aprovar l’agenda de la guerra amb el PP o fins i tot amb Vox”. “Això no pot justificar que se li furti veu al Congrés”, ha denunciat. “Som conscients que el PP no presenta aquesta reforma per un compromís amb la pau i el dret internacional, sinó buscant explotar les contradiccions del bloc d’investidura, i per la poca traça del PSOE, que ha decidit subordinar la política exterior espanyola a la de l’administració Biden”, ha reblat.
L’autorització per ordenar operacions a l’exterior tindrà una “vigència de cinc anys”
La iniciativa també afegeix altres prevencions relacionades amb la “vigència de cinc anys” que s’introdueix per l’autorització per a les “operacions a l’exterior que no estiguin directament relacionades amb la defensa d’Espanya o de l’interès nacional”. D’una banda, estipula que, abans que compleixin els cinc anys, l’executiu haurà de comparèixer a la Comissió de Defensa per “fer-ne una avaluació, explicar els objectius assolits i determinar aquells que resten per complir” abans de “sol·licitar una pròrroga de la missió, que podrà tenir una extensió màxima de cinc anys renovables en les mateixes condicions”. D’altra banda, fixa que en la sol·licitud d’autorització d’una missió militar a l’estranger, el govern espanyol haurà de “determinar el nombre d’efectius màxim necessari i el material aproximat per dur-la a terme”. Així mateix, estableix que el ministre de Defensa haurà de comparèixer a la Comissió de Defensa de manera “exclusiva i monogràfica” per “informar de l’evolució de les missions a l’exterior autoritzades” per la cambra baixa.