En el marc de la Conferència de Presidents Autonòmics que tindrà lloc aquest dimarts 17 de gener al Senat s'adquirirà el compromís entre autonomies i Estat per a la creació d'un nou sistema de finançament autonòmic, segons ha informat el secretari d'Estat d'Hisenda, José Enrique Fernández de Moya. L'objectiu és que a partir d'aleshores s'endegui un procés que començarà amb la creació –en el termini d'un mes– d'un grup d'experts, que compti amb representats d'ambdues administracions, i on hi serà també l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef).

"El finançament territorial és la clau de volta a l'Estat i el volem abordar des d'una doble vessant: autonòmic i local" ha explicat De Moya, després de la darrera reunió preparatòria d'aquesta trobada que ha tingut lloc al ministeri d'Administracions Territorials aquest dimecres, amb els consellers de presidència de les 15 comunitats. El conclave ha estat presidit pel ministre d'Hisenda i Funció Pública, Cristóbal Montoro, i la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, que pilota des de la constitució de l'executiu de Mariano Rajoy totes les relacions amb els ens autonòmics.

La reunió, però, no ha comptat amb Neus Munté i el seu homòleg basc, Josu Erkoreka, ja que tant la Generalitat com la lehendakaritza van avisar que no assistiran a la conferència, en el primer cas perquè creu que no aportaran solució a les demandes sobiranistes. Ara bé, el número dos de Santamaría i secretari d'Estat, Roberto Bermúdez de Castro, ha informat que ningú dels presents ha demanat per la seva absència, i fonts de vicepresidència consideren que és cosa seva si no hi volen ser, però valoren la voluntat d'acord i "cordialitat" de la resta.

Així les coses, el procés es preveu de llarga durada en el temps, per bé que no estarà influït per l'aprovació dels pressupostos generals de l'Estat. La primera pedra començarà amb extracció de conclusions –per part del grup d'experts– d'un estudi tècnic sobre el model que va pactar l'expresident José Luis Rodríguez Zapatero amb les autonomies l'any 2009. Aquest informe no hauria vist encara la llum com a conseqüència dels mesos d'interinitat. Els resultats s'elevaran al Consell de Política Fiscal, on les comunitats diran la seva amb el govern central, i el text final serà remès a les Corts per a la seva aprovació com a llei orgànica.

Un dels dubtes que emergeix és sobre com la Dependència s'inclourà en la nova llei. Sobre això, Fernández de Moya ha indicat que efectivament es preveu la hipòtesi que aquest paquet sigui finançat conjuntament entre aportacions de les autonomies i l'Estat. En aquest sentit, el titular ministerial ha demanat de moment "deixar treballar" els responsables del projecte, per bé que ha remarcat que el model no serà una reforma de projectes passats, sinó un de nou. Al seu parer, el nivell d'acord seria "molt elevat" entre ambdues administracions, i també s'espera així amb els ens locals. 

10 acords: tancats i pendents

Entre els cinc temes que s'han agendat aquest dimecres hi ha la creació d'un pacte social i polític per a l'educació (1), la constitució d'una comissió sobre protecció civil (2); l'impuls de la targeta social per conèixer "quines prestacions rep cada ciutadà i si són justes" (3) –segons Bermúdez de Castro–; la participació de les comunitats en els àmbits de decisió relatius a la Unió Europea (4); i la constitució d'un comitè que s'encarregui de vetllar pel compliment dels acords a què s'arribi a la conferència de presidents. "Qui compleix i qui no compleix i què", ha afegit el secretari.

Sobre els temes pels quals encara no hi ha acord, però s'espera que s'assoleixi en les properes hores, s'hi troben una estratègia nacional pel repte demogràfic; l'aplicació de la llei de mobilitat de mercat; una llei interadministrativa amb la taxa de reposició d'empleats públics; el subministrament elèctric i el bo social; o el finançament local. 

Precisament, la reunió de dimarts començarà amb una intervenció de Rajoy sobre la UE, així com la participació del rei Felip VI, i més tard es desenvoluparà en dues parts: pel matí el debat, i per la tarda la votació. Puigdemont i Urkullu segueixen convidats a l'acte, i amb el revés del finançament, l'Estat pressiona ara la Generalitat a personar-se i exposar les seves demandes.