El delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, no només ha obert la porta a la possibilitat de forçar unes eleccions per impedir el referèndum, sinó que ha dit que legalment ho poden fer. “Legalment, això és possible, perquè hi ha mecanismes previstos en la llei, en la Constitució espanyola, per recuperar l’ordre i el funcionament de l’estat de dret i la democràcia quan en algun lloc es trenca”, ha assegurat en una entrevista a Catalunya Ràdio. Els juristes consultats per El Nacional no ho veuen tan clar com Millo.

“No poden fer-ho. Una cosa és donar instruccions a una autoritat perquè facin alguna cosa i una altra substituir atribucions polítiques”, sosté Xavier Arbós, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona. Segons Arbós, les vies que hi ha per “interferir en una comunitat autònoma” són dues: el famós article 155 de la Constitució espanyola i “l’aplicació forçada de la Llei de Seguretat Nacional”, que permet que es posin autoritats de comunitats autònomes sota l’autoritat del govern central. “Ni el 155 ni la Llei de Seguretat Nacional permeten arribar fins aquí”, alerta.

No obstant això, insisteix el jurista, d’interferir a substituir hi ha un gran pas. “La convocatòria d’eleccions, segons l’Estatut, és una atribució específica del president de la Generalitat, que abans ha de dissoldre el Parlament. Per forçar eleccions, caldria substituir l’autoritat”, recorda. Si passés això, “quedaria fora de la Constitució”. Ni tan sols amb la suspensió de Carles Puigdemont per part del Tribunal Constitucional, aquest escenari no sembla versemblant.

Montserrat Nebrera, professora de Dret Constitucional a la Universitat Internacional de Catalunya (UIC) i exdiputada del PP, creu que Millo s'ha equivocat. "Ell parlava d'altres mecanismes i la conversa l'ha dut cap allà", indica Nebrera, que recorda que el delegat del govern espanyol no és jurista. "Em sembla que ha anat més enllà del que duia preparat", afegeix.

Fora de temps

Nebrera hi veu un altre problema: el temps. "No tinc gaire clar que l'article 155 no ho permeti, perquè és un article excepcional per a una situació excepcional, i mai no s'ha desenvolupat", explica la jurista, que afegeix: "Jo crec que el problema que tenen és que ja no són a temps. A hores d’ara no hi ha cap llei o acte polític del govern espanyol que permeti impedir el referèndum".

L'aplicació del 155 és un procés llarg, que comença amb la remissió d'un informe del govern espanyol al Senat, en el qual es detalla el contingut i l'abast de les mesures de control que pretén adoptar. En aquest informe ha de constar-hi un justificant d'haver realitzat el requeriment al president autonòmic en qüestió i proves que demostrin l'incompliment. Aquest informe és sotmès a la consideració de la Mesa del Senat, que el trasllada a la Comissió de Comunitats Autònomes o constitueix una comissió especial. Aquesta comissió estudia la petició i dona resposta raonada, on poden incloure's condicions, modificacions o limitacions, i fins i tot rebutjar-se.

En cas que s'aprovi, la comissió requereix a través del president de la cambra al president de la comunitat que enviï la documentació que consideri oportuna per a defensar la seva posició i designi la persona que representarà els seus interessos. Després d'això, es convoca el ple del Senat per a sotmetre a debat la petició del govern espanyol. El debat es tanca amb la votació de la proposta, que ha de ser aprovada per la majoria absoluta dels senadors.

A tot això, cal tenir en compte que el mes d'agost és un mes inhàbil per al Senat. I que el Govern ni tan sols ha convocat el referèndum. "El problema és que ja no hi ha més temps per a res més que fer que algun cos de policia retirés les urnes del carrer", defensa Montserrat Nebrera. "Només actuacions fàctiques. A hores d’ara, l’única resposta només pot ser policial".