Menys d'un 1% de les pàgines web de l'administració general de l'Estat tenen una versió completa en llengua catalana -equivalent a la castellana- i fins a un 70,4% dels portals no tenen cap mena de contingut en català. Així ho revela un estudi publicat aquest divendres per Plataforma per la Llengua, després d'analitzar fins a 470 pàgines web. Tot i que en molts casos els usuaris poden escollir entrar als portals en català, un cop a dins, la presència real de la llengua és pràcticament residual: un 16% del total analitzats només tenen traduïts alguns menús estàtics i els continguts de les primeres pàgines de navegació, mentre que el 12,8% tenen una versió parcialment traduïda, que no és equiparable a la versió en castellà.
El català i el valencià, dues llengües diferents segons els portals de l'Estat
Un dels altres punts negatius que s'extreuen de l'anàlisi exhaustiva de Plataforma per la Llengua és el fet que el secessionisme lingüístic continua ben present a les pàgines web oficials de l'Estat. Això vol dir que el 42% de les que tenen continguts en català fan una distinció entre la versió en català i en valencià, com si aquestes fossin dues llengües diferents. Això contradiu la solució que es va adoptar quan es va permetre parlar en llengües cooficials en el congrés, quan Francina Armengol i Ximo Puig van arribar a un acord per la denominació "català-valencià". En el seu comunicat, l'entitat lingüística crítica molt durament la decisió de separar les dues llengües a les pàgines web: "Aquestes denominacions ni tan sols es corresponen a varietats lingüístiques coherents, sinó que són noms tradicionals i populars d'una mateixa llengua que existeixen per motius de disgregació històrica del domini lingüístic. El català parlat a Barcelona no és més proper al de Lleida que el valencià, i la frontera política entre Catalunya i el País Valencià no es correspon amb cap frontera dialectal, atès que a Vinaròs i a Alcanar parlen la mateixa varietat de la llengua comuna a ambdós territoris".
Anant més enllà, Plataforma per la Llengua creu que la raó d'aquesta diferenciació es deu a una "voluntat política que cerca mantenir separats i barallats els parlants de català per reforçar la supremacia de la llengua castellana". Sense anar més lluny, el ministeri de Cultura, que en la legislatura passada i en l'actual ha estat dirigit per dues persones catalanoparlants com són Miquel Iceta i Ernest Urtasun, també fa diferències entre les dues llengües.
Poques pàgines i amb errors ortogràfics
Pel que fa a la qualitat lingüística de les pàgines amb versió en llengua catalana, el 2023 tampoc no hi ha hagut canvis significatius. Enguany, el 71,9% d'aquests portals tenen faltes, barreges lingüístiques i altres errors. Al llarg dels anys hi ha hagut certa fluctuació en aquest aspecte, però també hi ha hagut canvis en la mida de la mostra i els webs problemàtics sempre han estat al voltant d'entre set i vuit de cada deu. Novament, la descura en el tractament del català envia el senyal que l'Estat el considera una llengua de segona, sense valor real fora del folklòric. Com la incompletesa, la mala qualitat lingüística incentiva que els usuaris optin per la versió castellana.