L’Advocacia de l’Estat ha demanat al magistrat Manuel García-Castellón que apliqui l’amnistia als 10 investigats per terrorisme de Tsunami Democràtic, tal com ja va demanar-ho la Fiscalia. L’argument de l’advocada de l’Estat, Zaida Isabel Fernández, és que els fets imputables als encausats encaixen més en el delicte de desordres públics o atemptat contra l'autoritat i que no han de ser exclosos de la norma de l'oblit penal si es comparen amb el delicte de terrorisme que marca la directiva europea de 2017, tal com exigeix la llei d’amnistia, i no el Codi Penal. La diferència és clau: la directiva europea inclou en el delicte de terrorisme “certs delictes greus”, entre els quals la mort de persones i "greus violacions de drets humans", mentre que el Codi Penal espanyol hi inclou “qualsevol delicte greu” si afecta béns jurídics i "altera la pau pública". L’advocada de l’Estat conclou que “per la seva finalitat” els fets imputats a Tsunami, que era promoure protestes contra la sentència del Suprem als líders independentistes del procés, s’inclouen en la llei de l’oblit penal perquè no van causar el delicte de terrorisme definit per la UE, més "restrictiu" que el Codi Penal.
Els investigats per Tsunami a l'Audiència Nacional són: la secretària general d'ERC, Marta Rovira; la dirigent d'ERC, Marta Molina, i l'única que ha declarat davant del jutge; l'exconseller d'ERC, Xavier Vendrell; el director de l'oficina del president Puigdemont, Josep Lluís Alay; l'empresari Oriol Soler; el directiu d'Òmnium, Oleguer Serra; l'activista Josep Campmajó, el periodista Jesús Rodríguez; l'informàtic Jaume Cabaní, i l'italià Nicola Flavio Guilio Foglia. Paral·lelament, el Tribunal Suprem investiga per terrorisme per Tsunami als actuals diputats de Junts i ERC, Carles Puigdemont i Ruben Wagensberg, respectivament, pel seu aforament. En el seu cas, la Fiscalia ha demanat ja l'amnistia, com segurament també l'Advocacia de l'Estat.
Les mobilitzacions de Tsunami
L'advocada de l'Estat recorda que el jutge García-Castellón -en la seva resolució del novembre passat, amb la que va imputar 12 persones- ha definit Tsunami Democràtic com una organització jeràrquica i que seva la finalitat essencial era "subvertir l'ordre constitucional, desestabilitzar econòmicament i políticament l'Estat espanyol, i alterar greument l'ordre públic mitjançant la mobilització social massiva, com a resposta a la sentència del Tribunal Suprem de 14 d'octubre de 2019".
Hi afegeix, però, que l'Audiència Nacional atribueix als 10 investigats "una sèrie d'accions delictives que no coincideixen amb els que s'enumeren amb caràcter exhaustiu en la sèrie de delictes greus” de la directiva europea (considerant 8). I, recorda que "només consta que l'activitat de Tsunami Democràtic va donar lloc a protestes en el si de les quals es van produir, llançaments de pedres, llambordes, làmines d'alumini i barres de ferro contra agents, però que, per reprotxables que també fossin aquests actes, mereixen, segons l'Audiència Nacional, la qualificació típica pròpia de l'article 550 del Codi Penal (atemptats contra l'autoritat) i no la del 573 o la de terrorisme".
Per tot això, l'Advocacia de l'Estat demana al jutge instructor que apliqui l'amnistia als 10 investigats de Tsunami Democràtic.