Els Estats Units han de convèncer els seus socis europeus més propers, especialment el Regne Unit, i pressionar Espanya a tots nivells perquè deixi d’ajudar a l’Armada de Rússia mentre aquesta continuï implicada en la guerra de Síria al costat del dictador Baixar al Assad. Ho diu The Heritage Foundation, el principal think tank conservador dels EUA, especialment influent entre els líders del Partit Republicà.
Un dels directors d’Heritage, Luke Coffey, especialista en defensa i seguretat, signa un informe on alerta que Espanya torna a obrir els seus ports per a que vaixells de l’armada russa amb destinació al conflicte sirià hi facin escala per a carregar carburant i proveïments. “No és moment que un membre de l'OTAN aculli la marina militar russa, mentre la majoria dels estats membres de l'aliança augmenten les sancions econòmiques contra Rússia, n'expulsen diplomàtics i reforcen la seguretat a Europa de l'Est contra l'amenaça russa d'agressió”, diu Coffey, contundent.
La denúncia de Heritage és del passat dimarts. Està previst que tres vaixells de guerra russos ancorin a Ceuta aquest divendres i fins dilluns: un creuer, un remolcador i un petrolier, que sumen una tripulació de 200 mariners.
Als ministres espanyols d’Exteriors i Defensa, Josep Borrell i Margarita Robles, se’ls hi gira feina. The Heritage Foundation té un paper molt destacat en el moviment conservador dels EUA des dels temps de Ronald Reagan (president del 1981 al 1989). Aquest think tank dona suport a Donald Trump des del principi de la seva campanya per la presidència, i almenys 66 investigadors i directors de la fundació ocupen càrrecs en l’actual administració republicana. Cinc dels secretaris (ministres) del govern Trump els va recomanar Heritage.
“Això és inacceptable”
Del 2011 al 2016, Espanya va autoritzar almenys 62 vaixells de guerra russos (“destructors, fragates, vaixells d'assalt amfibis, un submarí d'atac”) l’ús dels seus ports, fins que a l’octubre del 2016, “es va demostrar que alguns d'aquests vaixells estaven involucrats en l'ocupació il·legal de Crimea i el suport al règim de Baixar al Assad a Síria”, explica l’informe.
“Malgrat que la situació no ha canviat, Espanya —membre de l'OTAN— pensa renovar aquest suport. Els EUA han d'enviar el missatge clar que això és inacceptable”, conclou.
Almenys 25 d’aquells vaixells de guerra “van visitar Espanya per proveir-se durant la invasió de Crimea per Rússia, entre el març del 2014 i l'octubre del 2016”. L'última visita de la marina militar russa a un port espanyol és del 16 d'octubre del 2016: dues corbetes, la Zeleny Dol i la Serpukhov, i un remolcador, el SB-36, que van atracar a Ceuta.
Els motius d’Espanya per donar suport a Rússia són simples: “els municipis que reben els vaixells russos se’n beneficien econòmicament”, explica.
Algunes de les estades de la marina russa “es van produir en un moment curiós”. Per exemple, la mateixa setmana d'abril del 2014 que la UE va anunciar una nova ronda de sancions contra Rússia, Espanya “va burlar-se de les sancions tot acollint a Ceuta el destructor rus Vicealmirall Kulakov (a la foto) i els petroliers Dubna i Sergey Osipov".
L’informe, molt detallat, indica que quatre dels cinc bucs russos que van ancorar en ports espanyols el 2016 “van arribar des del seu port d'origen a la Crimea ocupada per Rússia” i van participar en les operacions militars en suport del dictador sirià. Un d’aquests vaixells, la fragata Yaroslav Mudry, “va assetjar els vaixells de la US Navy que participaven en operacions contra el Daesh a la Mediterrània oriental”.
Gibraltar és clau
Per a l’expert nord-americà, l'accés de Rússia a Ceuta “és particularment preocupant” per la proximitat de Ceuta a Gibraltar, port en què “els EUA sovint han confiat [...] des de la seva primera intervenció militar a ultramar, el 1801, contra Barbària [avui Líbia], fins a les intervencions militars més recents al Pròxim Orient i al nord d'Àfrica”.
Aquesta situació és molt sensible pel que fa als submarins nuclears de la US Navy, que tenen en Gibraltar “el millor lloc de la Mediterrània” per a fer reparacions i proveir-se. “Els submarins russos que es troben a pocs quilòmetres de distància [Ceuta, Melilla] presenten un potencial problema d'intel·ligència i seguretat per als EUA i els seus aliats”, diu el document.
L’informe destaca la deslleialtat d’Espanya amb els seus aliats de l’OTAN, a qui dificulta les operacions, alhora que facilita les coses a Rússia, el seu principal rival. “La política d'Espanya de permetre a la marina russa que usi el port de Ceuta és cada cop més indefensable, si tenim en compte la reticència espanyola a permetre que els vaixells de l'OTAN facin viatges directes entre Gibraltar i els ports espanyols”, explica.
Restriccions als aliats
Coffey insisteix. “Encara que Espanya és membre de l'OTAN, el seu govern imposa restriccions als EUA i a altres actius militars de l'OTAN que visiten Gibraltar”. Entre altres limitacions, els vaixells de la US Navy que paren a Gibraltar no tenen permís per accedir a un port espanyol si no han passat abans per un altre. “Sorprenentment, Espanya s’estima més que entrin als seus ports els vaixells russos que els de l'OTAN”, rebla.
El mateix passa amb els avions. “Les autoritats espanyoles deneguen rutinàriament permís als avions militars de l’OTAN per a sobrevolar o aterrar a Espanya si s’han enlairat de o es dirigeixen a Gibraltar. Per exemple, un avió militar nord-americà que voli entre Rota i Gibraltar primer ha de desviar-se a Faro, a Portugal, o a Tànger, al Marroc”.
Coffey cita aquí un altre informe seu, on defensa que, per motius de seguretat nacional i en el seu propi interès, els EUA han de protegir la sobirania britànica sobre el penyal i respectar la decisió dels gibraltarenys davant les pretensions espanyoles.
Pressió per totes bandes
L’autor proposa al govern i l’administració dels EUA “fer pressió des de tots costats” sobre Espanya. “L'administració [dels EUA] ha de treballar amb el Congrés per a enviar un missatge clar i coordinat que qualsevol suport espanyol a la marina russa és impropi d'un aliat de l'OTAN”.
També recomana al president, el republicà Donald Trump, i al seu assessor de seguretat nacional, John Bolton, que “facin pública la seva decepció amb Espanya [...]. El secretari d'Estat, Mike Pompeo, i el secretari de Defensa, James Mattis, “han d'aprofitar totes les oportunitats, incloses les reunions ministerials de l'OTAN, per plantejar aquest afer als seus homòlegs espanyols”. Alhora, els EUA “haurien de coordinar-se amb tots els membres de l’OTAN per a pressionar Espanya”.
“Considerant l'estat actual de les relacions entre Occident i Rússia, seria una irresponsabilitat que Madrid torni a permetre als vaixells de guerra russos l’ús de ports espanyols. El govern dels EUA ha de deixar clar al més alt nivell que considera completament inacceptable qualsevol suport a la marina russa”.