El projecte de pressupostos de l'Estat per al 2022 no compleixen amb Catalunya. La disposició addicional tercera de l'Estatut estableix que la inversió a Catalunya serà en un percentatge equivalent a l'aportació catalana al PIB de l'Estat espanyol, és a dir, del 19%, segons l'última dada. I aquesta part s'incompleix, amb una inversió de 2.230 milions d'euros, que representa el 17,2% de la inversió total territorialitzable. Per tant, un punt i mig per sota. No obstant això, millora respecte de l'any passat, quan la inversió va ser de 1.999 milions d'euros, que representava el 16,5% del total. Avui els pressupostos de l'Estat han estat presentats per la ministra María Jesús Montero al Congrés dels Diputats.

Respecte les inversions corrents, l’Estat preveu invertir un total de 2.230,74 milions d’euros a Catalunya, el segon territori que més rep, com l'any passat, per darrere d'Andalusia, que obté el 17,2% del total. Són més de 200 milions més que l'any passat, però sense arribar al 19% de l'aportació catalana al PIB estatal. 

 

Aquesta xifra no contempla els 200 milions que el govern espanyol ha d'abonar a la Generalitat en compliment d'una sentència del Tribunal Suprem del 2017 (i que s'haurien d'haver invertit ja el 2008). No obstant això, la ministra María Jesús Montero sí que els suma per poder assegurar, com ha fet en roda de premsa, que es "respecta" la disposició addicional tercera de l'Estatut. Amb aquests 200 milions, la inversió arribaria fins al 18,7%. La ministra socialista ha recordat que la confecció de pressupostos és un exercici molt complex però ha insistit que les inversions estan “en línia amb les previsions estatutàries”.

Per darrere d'Andalusia i Catalunya se situen, en xifres relatives, el País Valencià amb el 9,3% del total, la Comunitat de Madrid amb el 8,9% i Galícia amb el 8,3%. En total l’administració central invertirà 13.007 milions d’euros al conjunt de les comunitats. Hi ha 7.378 milions més “no regionalitzables” o que repercuteixen en diverses comunitats i 1.048 milions que s'inverteixen a l'estranger.

Preguntada per les peticions dels grups independentistes en la negociació de pressupostos, María Jesús Montero ha reiterat que "no es pot supeditar" tot en aquesta negociació, i que hi ha altres demandes que s'han d'abordar en altres àmbits.

L'independentisme, dividit

Mentrestant, els partits independentistes ja han començat a moure les seves fitxes. Per una banda, des d'ERC reclamen que el govern espanyol s'haurà de moure en altres àmbits si vol el suport dels seus diputats. Fonts d'ERC constaten que el govern espanyol "té intenció d'aprovar els pressupostos i després passar a altres coses". Però aquestes mateixes fonts remarquen que a ells "aquestes coses els importen". Posen justament l'exemple de la llei audiovisual, que és molt "important" i que s'ha de tancar abans de parlar dels comptes públics. 

Per la seva part, Junts per Catalunya ha apel·lat a negociar de forma conjunta. En una entrevista a SER Catalunya, la portaveu del partit al Congrés dels Diputats, Míriam Nogueras, ha lamentat que "Esquerra prefereix negociar per lliure amb el Partit Socialista". I s'ha mostrat combativa: "No demanarem perdó per negociar desacomplexadament i per defensar allò que ens pertoca. Plegar-nos al PSOE i a les seves condicions no és ser útil per a Catalunya".

Els que ja se n'han despenjat ha estat la CUP. De fet, els anticapitalistes han declinat reunir-se amb el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, per a parlar dels comptes públics espanyols. La diputada Mireia Vehí ha esgrimit tres raons. En primer lloc, que el govern espanyol "continua amb la lògica centralitzadora, amb la deriva del PP". En segon lloc, que l'executiu central "no és prou ambiciós" en un moment que ho requereix. I en tercer lloc, que La Moncloa continua negant el dret a l'autodeterminació de Catalunya i altres pobles de l'Estat.

Altra cosa és l'execució

De totes maneres, una cosa és la previsió del projecte de pressupostos de l'Estat i una altra l'execució, és a dir, el que finalment s'acaba invertit a l'hora de la veritat. Ha estat una denúncia reiterada de molts governs, com el de la Generalitat. Per exemple, l'execució pressupostària real de l'Estat durant el període 2015-2018 va ser només d'un 65,9% a Catalunya. En canvi, a la Comunitat de Madrid ho va ser del 113,9%, és a dir, més del que s'havia pressupostat.