“Els projectils de foam s’han de prohibir a Catalunya. Vaig treballar perquè jo fos l'última persona a perdre un ull per un projectil policial i la promesa no s’ha complert." És la reclamació que ha fet aquest divendres Ester Quintana en la comissió parlamentària d’estudi sobre el Model Policial a Catalunya. Quintana ha detallat que "des del 2019, tres persones han perdut un ull per un projectil de foam, i altres dos han patit ferides greus".
El pròxim novembre farà 10 anys que Quintana va perdre l’ull esquerre per l’impacte d’un projectil policial quan marxava d’una manifestació al centre de Barcelona, i vuit anys més tard que les bales de goma es prohibissin a Catalunya arran del seu cas, analitzat i aprovat pel Parlament. Quintana, representant de l’associació Stop Balas de Goma i membre de la junta d’Irídia – Centre per la Defensa dels Drets Humans, ha estat acompanyada al Parlament per altres persones afectades per l’ús de bales de goma, entre ells Roger Español, que va perdre l’ull dret per l’impacte d’una bala de goma que va disparar la policia espanyola en l’1-O a Barcelona, ja que la prohibició no afecta els cossos estatals. Pel seu cas i altres, Quintana ha explicat que l'entitat ha iniciat una campanya i assistiran al Congrés dels Diputats perquè arreu de l’Estat espanyol es prohibeixin les bales de goma.
Projectils sense traçabilitat
Per Quintana, els projectils de foam, que van substituir les bales de goma a Catalunya, "són igual de lesius i no es pot garantir la seva traçabilitat". També ha demanat que es constitueixi un mecanisme de control de les actuacions policials independent, que els agents siguin apartats si es constata mala praxi i que les víctimes no siguin menystingudes per les administracions. "Deu anys després, tot està igual, només es van canviar els projectils", ha criticat Quintana. "No volem que es causi més dolor a les persones ni a les seves famílies", ha reclamat Quintana, alhora que ha assegurat que el suport rebut entre el col·lectiu d'afectats per superar el trauma físic i psicològic que pateixen i d'entitats és realment el que els fa seguir endavant, mentre les administracions les revictimitzen. "En mirar-e al mirall no reconeixia qui tenia davant", ha declarat Quintana per expressar els canvis que va patir i que són de per vida.
La reacció dels grups parlamentaris
El diputat del PSC Mario García ha donat suport a Quintana i les víctimes, però també “als agents ferits, i de l’agent de la Guàrdia Urbana que va quedar tetraplègic” per un roc. La diputada de la CUP Dolors Sabaté ha mostrat el seu suport a Stop Bales de Goma, i Marc Parés d’En Comu Podem ha avançat que el seu grup demanarà la prohibició de les bales de foam. El diputat de Junts Jaume Alonso-Cuevillas ha demanat “perdó” a Quintana i a tots els afectats per no haver-se complet el mandat parlamentari, i ha mostrat el seu suport als advocats, que estan al costat d’aquestes víctimes. El diputat d’ERC Chakir el Homrani ha insistit que cal complir la reparació del dany a les víctimes. Cap representant de Cs ni del grup mixt han comparegut en aquesta sessió protagonitzada per víctimes i representants de drets humans.
“Agraeixo aquesta solidaritat, però l’hem de posar en pràctica. Les limitacions i el grau de discapacitat que tinc és per sempre. Per això hem de treballar perquè aquests casos no tornin a passar”, ha manifestat Quintana als polítics. “Hem de canviar el model policial. Només es va canviar els projectils, res més”, ha sentenciat. Abans, Quintana ha explicat el seu cas, esfereïdor, en què avui dia no sap qui la va disparar, com la majoria de casos. “Els agents van mentir, segons recull la sentència”, i el “corporativisme va tapar el que vaig patir. Només cal mirar la meva cara”, ha conclòs.
En l’anterior sessió, divendres passat, el comissari de la Prefectura, Eduard Sallent, va afirmar que l’ordre públic català, centrat en la distància i la mobilitat, és un model que ha quedat sobrepassat per les noves formes de protesta, i que, per tant, “ha caducat”, i que es va constatar en les grans mobilitzacions de la tardor del 2019 contra la sentència del Tribunal Suprem als líders catalans.
Reclam per fiscalitzar protocols policials
La comissió d'aquest divendres ha començat amb la intervenció de l’advocada Laia Serra, que va dur l’acusació particular d’Ester Quintana i amb quinze anys d’experiència en vetllar pels drets humans, ha demanat als grups parlamentaris que cal una major fiscalització dels protocols i de les actuacions policials. “Quan es parla de model policial de què s’està parlant? Cal definir quina contribució democràtica han de fer els cossos policials, més enllà de qüestions tècniques”, ha afirmat la penalista, i ha afegit que quan “hi ha un cas greu s’afirma que és un cas puntual i no s’analitzen estructures, arbitrarietats i excessos”.
Els grups de VOX i el PSC han criticat Serra per qüestionar “sempre” els cossos policials, i Serra els ha replicat que la seva aportació és “per contribuir a la democràcia, no per validar la violència”. En aquest sentit, Serra ha denunciat: “Hi ha sindicats policials que han dificultat els debats sobre l’ordre públic per corporativisme i contra els drets humans. I cal qüestionar aquests actors, ja que tenen agenda política pròpia”. Per contra, els diputats de la CUP, Junts, Comuns i ERC han preguntat a Serra prioritats per garantir drets a la ciutadania, especialment en manifestacions, i les actuacions que cal corregir.
Serra també ha alertat que gran part de les consideracions de la resolució 476/2013 que els grups parlamentaris van aprovar amb ampli consens, amb la prohibició de l’ús de bales de goma a Catalunya, “no es compleixen” actualment. Ha insistit que en la definició de model policial cal un consens amb la societat: “Què vol dir mantenir a ratlla la protesta? I seguretat per a qui? I a qui s’està servint?”, s’ha preguntat. L’advocada ha insistit que els protocols, han de ser accessibles a tothom i que a banda de la part tècnica, s’han d’aclarir conceptes, com ara què es considera risc o violència, i definir actuacions diferents, per exemple, quan hi ha persones grans, joves o col·lectius.
Autora de l’estudi Pautes del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) sobre l’ús de violència policial, Serra ha exposat que Estrasburg ha canviat el criteri i ara no es parla en termes d’excés o proporcionalitat policial, sinó de necessitats, i que es condemna Estats amb dos nous criteris, a més de lesions físiques: el patiment psicològic (escarni, denigració o por) i de la responsabilitat de l’actuació. “Estrasburg comença admetre denúncies d’actuacions policials per escarni polític”, ha indicat Serra.
En aquest sentit, Serra ha alertat, en veure-ho en un cas al jutjat, que els “Mossos d’Esquadra amb els seus enregistraments generals en les manifestacions estan fent i tenen fitxers de persones violentes, sense saber-se si són condemnats o amb quins criteris”.
La reparació de les víctimes, pendent
Finalment, Laia Serra ha instat els parlamentaris que la reparació “sigui una obligació de l’Estat i no que ho hagi de reclamar la víctima; i no només ha de ser econòmica”. Pel que fa a nivell judicial, Serra ha indicat que ni la judicatura ni la fiscalia no saben com funcionen els cossos policials i quan aquests diuen que no poden aportar proves ha de ser la víctima qui ha de carregar tot l’esforç per aclarir-ho.
Els alcaldes reclamen homogeneïtzar els cossos
En la comissió, també ha intervingut Olga Arnau, presidenta de la Federació de Municipis de Catalunya, que ha reivindicat que la futura llei de la policia a Catalunya ha d’encaixar millor la relació dels Mossos d’Esquadra amb les policies locals, amb 250 cossos, actualment. “Cal un veritable règim unitari que unifiqui i simplifiqui al màxim els cossos policials”, ha assegurat Arnau i ha insistit que “cal comptar amb els alcaldes” en aquesta nova norma, de la qual assegura que no en saben res, tot i que tenen coneixement que el Departament d’Interior fa temps que hi treballa. Arnau ha insistit que cal “homogeneïtzar” la formació dels cossos policials, i ha afegit: “Ens robem agents entre municipis i la seva formació costa molt a les arques municipals. Cal una borsa comuna.” També ha alertat de la "politització de les policies locals" i “amb sindicats especialitzats”, ja que els agents tenen un treball específic els 365 dies de l’any, però que “també han de saber que treballen per a la comunitat”. També hi ha intervingut Xavier Paz, vicepresident de l'Associació Catalana de Municipis i Comarques.