El procés d’independència de Catalunya va provocar moltes ferides a famílies i persones anònimes, i no només a la classe política. És un degoteig constant de judicis a ciutadans, sobretot estudiants molt joves, per haver participat en manifestacions, que van acabar en desordres i aldarulls. Les presons preventives de joves, que acabaven de fer els 18 anys o pocs anys més (per això van anar a la presó de Joves), volien apagar els desordres del carrer, però també van provocar processos penals que han angoixat moltes famílies, amb pactes d’última hora amb la Fiscalia, que ha rebaixat les elevadíssimes peticions de presó, corregides sempre a la baixa i amb absolucions, per les audiències i especialment per la sala d’apel·lacions penal del TSJC.
El cas del Marc, jutjat recentment, és excepcional. Va ser un dels primers joves detinguts per desodres públics i empresonats, el 15 d’octubre de 2019, el segon dia de la protesta contra la sentència del Tribunal Suprem als líders polítics. Va estar un mes a la presó, i en sortir-ne no va dubtar a iniciar un procés de mediació -una de les modalitats de la Justícia Restaurativa- amb els dos mossos a qui va ocasionar ferides lleus.Li ho va proposar la seva lletrada Esther Anglès Gistau (Barcelona, 1981), advocada des de 2005, professora associada a la Universitat Pompeu Fabra i una de les fundadores del despatx Glosas Defensa Penal. “És explicar el viscut a l’altra persona i disculpar-te si li has fet mal; baixar decibels de la crispació, i no vol dir assumir tot el que diu l’acusació de la Fiscalia”, aclareix Anglès. Per la mediació, el fiscal ja va aplicar una atenuant a Marc, que inicialment li demanava 2 anys i 7 mesos de presó, i que al final van ser 9 mesos.
A Catalunya, unes 1.723 persones denunciades i 2.259 víctimes van finalitzar el programa de Justícia Restaurativa, i en 692 programes (el 39% del total) es van finalitzar amb un procés restauratiu l’any passat, que se sumen als 10 assolits aquest 2023, segons dades del Departament de Justícia. En aquesta entrevista, Anglès ens explica el procés viscut pel Marc, l'excepcionalitat del moment i els aventatges de la mediació.
Ha portat la defensa de Marc. Un jove acusat de desordres públics, atemptat contra l’autoritat i lesions lleus a dos agents dels Mossos d’Esquadra per participar en un manifestació contra la sentència del Tribunal Suprem als líders catalans, el 15 d’octubre de 2019. Va ser un dels primers joves a qui se’ls va decretar la presó provisional.
Sí, ningú s’ho esperava. És quan els pares van contactar amb mi i els primers esforços van ser centrar-se a treure’l de la presó de Joves. Al final va estar-hi un mes, i quan l’Audiència de Barcelona va resoldre que aquests nanos no havien d’estar en presó preventiva, els jutges d’instrucció van canviar de criteri i van decretar la llibertat dels joves, i no van resoldre els nostres recursos.
Les presons preventives dels joves va ser una acció d’intimidació perquè no anessin a més manifestacions?
Sí. Les presons provisionals tenen una funció preventiva i en aquest cas era per evitar reiteració. Era una alerta de: "No aneu a aquestes manifestacions." Cal recordar l’ambient que hi havia llavors, i va ser un ensurt per als pares, i per al Marc. Per a Marc, era la primera manifestació, i la majoria dels nois detinguts acavaben de fer la majoria d’edat.
Per al Marc, era la primera manifestació. Anava amb les companys de la universitat a defensar les llibertats, i en la seva detenció es va posar nerviós
El cas del Marc també és únic perquè va participar en un procés de Justícia Restaurativa amb els dos agents. Ho va proposar vostè?
Sí. I influeix el perfil de la persona. Un cop en llibertat, vaig poder parlar amb el Marc i em va explicar el seu cas. No es defineix ni amb la causa independentista. Es feien crides a les xarxes socials, i Marc, com molts altres, va anar-hi amb els companys de la universitat a la manifestació davant a la Delegació del govern espanyol. Els joves van entendre que calia manifestar-se perquè s’estava atemptant contra la llibertat d’expressió, que calia sortir al carrer en defensa de les llibertats, però tot molt genèric. I llavors, el Marc em va explicar que no havia anat a cap manifestació. I en un moment, explica que es troba davant la policia, que no pot retrocedir i quan la massa de gent es mou i ell sobrepassa el límit, la policia comença les càrregues i detencions. En el moment de la detenció, Marc s’espanta i es resisteix d’una forma activa a la policia, a més el van enregistrar i aquestes imatges surten en un mitjà de comunicació.
I què va passar?
Marc explica que es va espantar molt. Que no havia fet res, no es llençaven objectes. V ser la seva novatada de manifestant primerenc: quan vas a una manifestació no et pots resistir a la detenció, has d’aixecar els braços a l’estil Greenpeace, i després explicar-te que no has fet res. Això ho vam aprendre en el procés de mediació. I en el cas del Marc, es va posar molt nerviós, i a més de moure’s, es veia com li donava cops al casc a un agent, i li estirava el cable... I a més, els agents van resultar ferits, a genolls i braços. Eren nanos inexperts, pensaven que era una injustícia el que feien als líders polítics i es van confrontar als agents perquè no havia fet res. El Marc em va explicar que mai hagués atacat un agent de l’autoritat, mai de la vida. I que no hagués anat a una manifestació si hagués sabut que acabaria en desordres, que no sabia ni què eren. I si ara li tornés a passar, no actuaria així.
I perquè proposa la mediació entre Marc i els agents dels Mossos?
Proposes un procés de mediació quan intueixes que les dues parts poden acceptar-la. El Marc deia coses, com ara: "Jo respecto a l’autoritat, crec que la policia és necessària i que treballen per tots nosaltres", i que ho deia de cor. El seu discurs era diferent d’altres casos. I li vaig preguntar si voldria parlar amb els agents, i ell va dir que sí per explicar-se. I que volia tornar a la seva vida.
I els agents dels Mossos accepten la mediació.
Sí. En instrucció, quan comencen a declarar els agents dels Mossos, i veient la seves respostes, veus que es possible plantejar-los una mediació. I els agents raonaven una cosa molt interessant: “No m’he fet policia per detenir nanos en manifestacions, però he de mantenir l’ordre, i si no ho faig em fan fora. No són nanos delinqüents però s’estan comportant com si ho fossin... ” El conflicte entre els drets d’uns i els deures d’altres esclata i em va fer veure que seria interessant ajuntar les dues visions. I li ho vaig plantejar a Albert que és mediador de l’Equip de Tècnics de Mediació Penal del Departament de Justícia. I primer va entrevistar a Marc i el va veure amb un discurs molt madur, tot i la seva joventut, i de la seva creença de la funció de la policia, i que va tenir una reacció equivocada... La mediació es pot fer sempre abans de judici, i la pot proposar el jutge d’instrucció, les parts o el tribunal. I els agents també van acceptar-ho, que no sempre passa. I quan l’altra part no vol, tu demanes un informe que presentes al jutjat, on consta que has intentat una mediació. Van fer sessions individuals i després un parell de sessions juntes. Hi ha moltes modalitats. Els mediadors en saben molt. Els advocats arribem a acords, però ells ho fan molt bé, parlen amb un altre to.
Els agents també expressaven que no s'havien fet policies per detenir nanos en manifestacions, però que si hi havia desordres ho havien de fer
I què van dir-se?
Doncs, el Marc els demana perdó en tot allò que els hagués pogut molestar i fer mal, i els hi va explicar que la seva reacció no és la que volia, d’atemptar contra cap autoritat, sinó d’estampida multitudinària i per la seva inexperiència. I els agents li van explicar que quan vas a una manifestació no has d'anar a zones d’efecte ratera, i que s’apartés de zones on hagués foc i petards, i que si tenia la mala sort que l’agafaven que fes, si cal, una resistència pacífica, i el que volgués expressar: “No em sembla bé això”, però mai empentar o usar violència contra un agent. I si no has fet res i t’han detingut, tot és més fàcil de resoldre. Tots van tenir molt bona entesa i s’ho van agrair mútuament.
El Marc va demanar perdó als dos agents en tot allò que els va molestar i que no volia atemptar contra ells. És un reconeixement dels fets principals, no de tot el que escriu el fiscal
Aquest procés pot conduir a un penediment forçat per aconseguir una reducció de la pena?
En el procés de mediació es demana que hi hagi un reconeixement mínim dels fets, però ni ha de ser total ni ha de ser respecte de la qualificació jurídica. El Marc el que reconeix i es disculpa és: “Havent-me trobat en una situació que no volia ni buscava, vaig reaccionar d’una manera que tu em dius que et va lesionar i jo vaig reaccionar així. Dius que et vaig fer aquest mal, et crec i et demano perdó.” Això és un reconeixement mínim dels fets principals, no de la qualificació jurídica.
Però es podria mentir...
És una obertura de la teva experiència, si en el fons odies la policia i el que volies és liar-la, doncs és impossible una mediació. No passaràs la prova del cotó de l’Albert i dels mediadors (riu). És una experiència de com ho vas viure. El cas que reflexa la pel·lícula Maixabel és una altra lliga: el pres d’ETA explica a Maixabel Lasa, vídua de Juan María Jaúregui, que ell s’ho creia, que ho va fer expressament, i que ara considera que el mal que li va fer no estava justificat. És molt diferent. És explicar-se què t'ha portat a actuar d’una manera, i que la víctima també pugui parlar i expressar com s’ha sentit. Quan estàs en un procés de mediació, les persones no pensen si aconseguiran o no un atenuant. Quan hi ha un conflicte emocional, ens n’oblidem, però és molt dur. La situació dels agents i de Marc no va ser volguda.
Amb aquesta mediació va aconseguir, que el fiscal, d’inici, ja apliqués a Marc una atenuant, i li demanés 2 anys i 7 mesos de presó, que al final va rebaixar a 9 mesos.
Sí. Acceptem l’acord, que podria haver estat menor, però el més important en aquest cas és no entrar a la presó i la cancel·lació d’antecedents, que fins a un any de presó és el mateix. Si no haguessin arribat a un acord, podríem haver explicat al tribunal que no hi va haver un dol o intencionalitat per part de Marc, i podria preguntar als agents què va dir-los el Marc.
En Marc, també es va comprometre a indemnitzar els agents. Si la persona no pot pagar , no hi ha mediació?
No. Els mediadors no volen a sentir a parlar de diners, diuen que això és cosa dels advocats. El fiscal aplica l’atenuant a Marc per la mediació no per haver pagat la responsabilitat civil. L’article 21.5 del Codi Penal inclou la reparació del dany o haver contribuït a la disminució dels efectes, que és on s’inclou la mediació. En Marc va acceptar pagar als agents uns 200 euros cada mes per les lesions, estalviant com a formigueta. Si no hagués tingut diners, podria haver fet la mediació igualment, i que se li apliqués l’atenuant. Pagar la responsabilitat civil és clau per la suspensió de la pena finalment imposada.
Estaven enviant a joves a presó provisional de forma excepcional per enviar el missatge de no sortir al carrer en aquelles condicions
La majoria de detencions de joves en manifestacions independentistes es podrien haver resolt en processos de mediació i no fer-los passar per presons provisionals i acusacions penals tan greus?
No es podria haver fet pel moment que estàvem, per la tensió que vivíem pel procés: Estaven enviant a joves a presó provisional de forma excepcional, de nanos que no tenien el perfil, i ho van fer per enviar un missatge de frenar les sortides al carrer en aquelles condicions. El dret penal té una funció preventiva, de prevenir la comissió de delictes i la funció retributiva, que és la de castigar quan s’ha comès un delicte. La primera funció a vegades s’aconsegueix avançant aquesta barrera punitiva i és el que es va fer. I aquesta tensió ha durat molt de temps...Fins que no va haver un canvi de govern i van arribar els indults als polítics i els canvis en el Codi Penal. El cas del Marc va ser excepcional, per la seva predisposició i la dels mossos van acabar la mediació el 2020. En altres casos, hi ha agents d’altres cossos policials, i que ni estan destinats a Catalunya... Ara cal insistir que en el nostre país la mediació no pot substituir un procés penal amb un delicte greu. Mai. Ara bé, si la mediació va molt bé, la Fiscalia té l’obligació de presentar una acusació i demanar una pena, però que sigui la mínima.
La mediació hagués pogut resoldre el conflicte polític entre el govern espanyol i el català?
És una opinió personal, però molts demanavem que el govern central i l’autonòmic parlessin.
Ha tingut altres casos de mediació?
Sí. En l'àmbit econòmic, un dels socis es va quedar tot el patrimoni d’una empresa i deixa els altres sense res. O una baralla en bars que s’han fet lesions molt greus.
La llei del ‘només sí és sí’ prohibeix la mediació. Com ho valora?
No hi estic d’acord. La mediació ja es va vetar inicialment per delictes de violència de gènere i ara també amb la nova llei sobre els delictes d’agressions sexuals. Ningú t’obliga a fer una mediació, i aquesta prohibició té un punt de paternalista. Espero que no em passi però si em passa alguna cosa així, jo sabré si vull seure davant el meu agressor. No cal que el legislador m’ho prohibeix per si em torno beneita. Per això, penso que és una mesura paternalista. El legislador es posa al lloc de la víctima, però sobretot menystenint la funció del mediador, que és diferent a la del jurista. És una falta de confiança. Un legislador no ha de vetar aquestes coses. Perque potser el que necessita la víctima és preguntar al seu agressor perquè va fer-li allò.
Em sembla una acció molt paternalista del legislador que veti qualsevol procés de mediació, com ara amb la nova llei contra agressions sexuals
De què serveix la mediació si no atura un procediment penal?
Serveix per processar un problema paral·lelament al procediment judicial. I aconseguir informació que no s’obté en el procediment judicial. En el procediment judicial s’obté una veritat processal que es construeix a través de les proves que els operadors jurídics obtenim com podem. Però, la veritat real o material requeriria un altre espai que no sigui el jutjat, on la gent va tremolant a declarar davant d’un jutge. Els jutges són molt hostils, fins i tot amb les professionals que hi treballem. A vegades, preguntes amb empatia perquè veus la persona nerviosa i per obtenir informació, i els jutges només tenen empatia amb els menors, i et diuen allò de: “Vagi acabant”; “ja li ha preguntat”. A la mediació, tot és més relaxat, tens més temps i cap pressió perquè no es promet que serveixi de res. Amb la mediació, es baixen els decibels d’hostilitat amb l’altra part. I això com a la vida, és un benefici. Quan vas al jutjat, vas més tranquil perquè ja t’has pogut explicar a l’altra persona. Aquest patiment, que no es té en compta mai, no és el mateix. Per exemple, en el cas del Marc que el 2020 ja va poder parlar amb als agents, mentre d’altres joves encara estan pendent de judici, tenen aquest patiment i veuen a l’altra part com un monstre.
Són pocs els advocats que confien en la mediació. Sembla que se’l tregui el cas o protagonisme.
Hi ha molt desconeixement per part dels advocats, però també per part de jutges i fiscals. Amb la mediació es podria descongestionar l’Administració de Justícia de manera molt important perquè molts temes podrien acabar amb una mediació, amb una retirada arran de les explicacions rebudes al llarg del procediment i si ha hagut un dany, amb una reparació. En el nostre país, ho dificulta, però els delictes lleus podrien anar tots fora dels jutjats. I en els casos greus, la mediació faria que les causes anessin més ràpid perquè fas una mediació d’inici i les coses ja estan enteses, i com cal una acció penal, vas més ràpid perquè ja no demanes tantes proves ni presentes recursos per a tot. El procés no es dilataria tant i el judici seria un tràmit. Seria un percentatge petit, però ja faria anar bé a tothom.