La Comissió del Síndic de Greuges ha dictaminat que Esther Giménez-Salinas és una candidata idònia per ser la nova Síndica de Greuges de Catalunya i que no està afectada per cap causa d'incompatibilitat. El dictamen s'ha aprovat amb els vots a favor dels grups del PSC-Units, ERC i JxCat i els vots en contra de Vox, CUP, ECP i Cs. La comissió del Síndic de Greuges ha començat la sessió d'aquest matí a les deu amb la compareixença de la candidata, llicenciada en dret per la UB, exvocal del Consell General del Poder Judicial i exrectora de la Universitat Ramon Llull. Giménez-Salinas, s'ha marcat com a objectiu guanyar-se "l'estima dels ciutadans", posant-los "al centre" i a través de la "proximitat". Giménez-Salinas ha parlat de prioritats com protecció de la infància i el feminisme. Ha celebrat l'ampli acord entorn a la seva candidatura, ha assegurat que no és la candidata "de ningú" i ha desitjat que d'aquí a sis anys, quan acaba el seu mandat, els membres de la Comissió del Síndic de Greuges "pensin que va ser encertada la decisió" de triar-la.
Al final de la sessió la comissió ha votat el dictamen, que considera que és idònia pel càrrec i que no està afectada per cap causa d'incompatibilitat de les que estableix la llei del Síndic de Greuges. S'ha aprovat per 12 vots a favor: PSC-Units, ERC i JxCat, que són els grups que la van proposar; i 4 vots en contra: Vox, CUP, ECP i Cs. Ara la decisió es transmetrà a la Mesa que és a qui correspon proposar un candidat al Ple. El Ple, en una sessió convocada amb aquest únic punt, ha d'elegir el síndic o síndica per majoria de tres cinquenes parts (81 diputats). Si la candidata no assoleix el suport requerit, s'obriria un termini d'un mes per presentar noves candidatures i es reiniciaria el procediment. El mandat del síndic o síndica de greuges és de sis anys des de la data en què és elegit pel Parlament, i no pot ésser reelegit.
Justícia restaurativa
Durant la sessió en comissió, Giménez-Salinas ha explicat que si bé la defensa dels drets humans en tota la seva extensió s'ha fet sempre des que es va crear la figura de síndic, li agradaria introduir el concepte de justícia restaurativa. "Perquè ho contempla la llei, però també perquè les solucions pactades són sempre millors que les imposades", ha dit. També ha parlat de la importància que no hi hagi impunitat i que la víctima sigui al centre i se senti escoltada i rebi una bona atenció. Sobre el sistema punitiu i penitenciari s'ha mostrat a favor d'una revisió. "Per què hem d'estar en un sistema penitenciari del segle XVIII?", s'ha demanat apostant per un altre amb solucions "més humanes" i amb millors resultats. En aquest sentit, ha qüestionat els murs físics de les presons i ha plantejat apostar per altres sistemes de vigilància que involucrin menys gent a les presons i més a fora participant en tasques actives.
A banda, vol situar la protecció a la infància com un altre eix del mandat que, per exemple, fomenti al màxim l'acolliment familiar. També ha considerat que cal una revisió de les lleis perquè aquestes s'adaptin a una realitat amb més immigració. A més, Giménez-Salinas ha afirmat que creu en la proximitat i ja ha avançat que col·laborarà amb altres defensors, com ara el Defensor del Pueblo. La candidata també ha confessat que quan li van proposar ser candidata va tenir molts dubtes: "Un càrrec com aquest no el busques mai i, si t'arriba, dubtes". Segons ha afirmat, s'ho pren com el final de la seva carrera, tot i que ha destacat que no es veu 17 anys en el càrrec. Giménez-Salinas ha evitat posicionar-se sobre el mandat de Rafael Ribó. "Jo no critico mai a l'antecessor ni jutjo", ha sentenciat.
Un pacte a tres bandes
Sobre el fet que tres partits proposessin el seu nom en el si d'un pacte a tres bandes per diferents càrrecs d'institucions, ha dit que no té res a veure amb el pacte i ha remarcat que ella no és "de ningú". "La primera sorpresa vaig ser jo", ha explicat. Amb tot, també ha dit que el fet que hi hagués un pacte d'una majoria la va fer decidir. El pacte a tres bandes ha estat precisament valorat pels grups integrants i criticat, d'altra banda, per la majoria dels grups que no han format part de l'acord.
El PSC ha celebrat l'acord perquè el "bloqueig" a les institucions no és bo i ha considerat que Giménez-Salinas podrà aportar una nova etapa a la sindicatura. En aquest sentit, els socialistes han criticat que Ribó posava més al centre un personalisme que al ciutadà. Al seu torn, ERC ha compartit que cal una nova mirada amb perspectiva de gènere a la justícia i també que aquesta sigui més restaurativa. JxCat ha mostrat interès pel fet de situar les persones "al centre" i ha afirmat que la justícia actual és "arcaica". Per contra, la resta de grups s'han mostrat crítics amb el procés que ha portat la candidata fins aquí.
Vox s'ha mostrat contrari directament amb la figura del Síndic de Greuges, al marge de noms, ja que considera que és una figura "supèrflua" tenint en compte l'existència del Defensor del Pueblo. En tot cas, el grup li ha demanat a Giménez-Salinas que sigui "imparcial" i "objectiva" i no es deixi "influir" pels partits que l'han proposat. La CUP ha lamentat que en el seu dia els grups proposants es neguessin a parlar-ne "amb ningú més" i li ha demanat a Giménez-Salinas pel seu pla de treball per garantir els drets individuals davant d'interessos econòmics i grans empreses que presten serveis bàsics. Des d'En Comú Podem han titllat d'error que no es busqués ampliar el consens al voltant de la candidata, un problema "de base". Finalment, Cs ha recordat a la candidata que la seva posició com a futura síndica és "cabdal" per a la protecció dels drets i ha lamentat que Ribó hagi "desprestigiat profundament" la institució. Per aquests motius, el dictamen que s'ha votat per proposar-la al ple com a candidata s'ha aprovat amb els 12 vots favorables dels grups proposants -PSC, ERC i JxCat- i els 4 vots contraris de Vox, ECP, CUP i Cs.