Nou estiu calent a Vox. El juliol de l’any 2022, Macarena Olona abandonava la formació liderada per Santiago Abascal, l’any següent, a l’agost, Iván Espinosa de los Monteros, pes pesant de la formació, seguia el camí de sortida d’Olona i aquest estiu, després que Vox decidís trencar els acords als governs autonòmics amb el PP hi ha noves desercions al partit d’extrema dreta. El fet que els d’Abascal s’hagin apuntat al grup europeu de Viktor Orbán i Marine Le Pen, els Patriotes per Europa, ha fet créixer els nervis entre els més liberals de la formació, que han expressat el seu neguit per la deriva cada cop més ultra de Vox.
Cinc dels dotze consellers de Vox, no han plegat
Els més crítics amb la manera de fer de Santiago Abascal afirmen, en declaracions a El Confidencial, que la moral al partit està per terra després que es trenqués amb el PP, mentre que des de la cúpula de la formació resten importància a les desercions conseqüència del trencament dels acords de govern a Castella-Lleó, el País Valencià, l’Aragó, Múrcia, Extremadura i Balears. Per ara, cinc dels dotze consellers de Vox als diferents governs autonòmics s’han negat a abandonar els seus càrrecs, desobeint les instruccions del partit, i han deixat la formació.
Hi ha també qui ha deixat el govern, com és el cas de l’exconsellera de Justícia i Interior del País Valencià, Elisa Núñez, que alhora deixat també VOX carregant contra la formació per la seva deriva radical. Des de la direcció donen per fer que els pròxims dies hi haurà més baixes, però insisteixen que són irrellevants davant la unitat, diuen, que hi ha al partit.
Els crítics, contra la cúpula d'Abascal
Amb tot, els crítics sostenen que Vox cada dia que passa està pitjor i en culpen el nucli dur d’Abascal. Asseguren que no és tant un problema d’idees polítiques, que també, com d’organització i de presa de decisions, on no es té en compte el que pensen els quadres del partit. Com ha passat, asseguren, amb el trencament amb el PP. Un gir de guió que qualifiquen de suïcidi per a la formació. Hi ha qui apunta, fins i tot, que la direcció té sotmesos els quadres del partit a un règim del terror i no poden fer res si no ho autoritzen des de Madrid. Tot això en un context en què des de les files de la formació d'extrema dreta es veu amb temor els moviments d'Alvise Pérez, que ja ha confirmat que té intenció de presentar-se a les eleccions espanyoles després del seu èxit als comicis europeus.
Dels prop de 200 càrrecs que tenia Vox als governs de Castella i Lleó, el País Valencià, l’Aragó, Múrcia i Extremadura entre directors generals i altres càrrecs públics, una majoria han seguit les instruccions de la direcció, si bé alguns directors generals han rebut l'autorització per mantenir-se per tractar-se, segons el partit, de càrrecs tècnics i no polítics. Un dels que no ha plegat és el president del Parlament de les Balears, Gabriel Antonio Le Senne.