El 99% dels serveis governamentals d'Estònia es poden trobar online. Des de pagar impostos a renovar el carnet de conduir, accedir a l'historial mèdic o votar, pràcticament tots els serveis del govern de la nació soviètica estan disponible en línia. De fet, ja va ser el primer país de tot el món que va declarar internet com un dret social. Per accedir-hi, només es necessita una plataforma digital estatal que requereix una targeta d'identitat i un codi PIN. Una fórmula, que ha inspirat la creació del Consell per la República, per no tenir cap dependència legal d'Espanya.
La Generalitat també preveu implantar l’e-República com ho va fer amb èxit el petit estat bàltic l’any 2014. Consistiria en a oferir una identificació digital a ciutadans i serveis de tot el món sense haver d’estar físicament al territori.
A Estònia, el 94% dels ciutadans, d'un total de 1,3 milions, tenen una identitat digital amb tota la seva informació encriptada. A nivell funcional, la targeta d'identificació proporciona accés digital a tots els serveis del govern, evitant la burocràcia tradicional i fent tasques quotidianes més ràpides i còmodes. En total són més de 4 mil serveis digitals als quals es pot accedir gràcies a aquesta identificació.
Una nova nació
El 1991, quan Estònia es va independitzar de la Unió Soviètica, no tenien ni Constitució, ni institucions democràtiques ni un sistema legal. Les infraestructures estaven obsoletes i en males condicions, travessant una crisi econòmica i el sistema bancari, molt endarrerit comparat amb la resta de països de la Unió Europea. La seva resposta va ser crear un nou estat democràtic, modern i eficient. Veient els costos econòmics que suposava començar de zero, la digitalització els va obrir el camí més òptim.
La revolució seria total, trencant amb els esquemes del passat. Un any abans, els dissidents ja havien començat a construir un registre de població a la xarxa. Primer de tot era rudimentari, hi havia inscrits duplicats però aquest va ser el primer gest del que es convertiria en la República d'Estònia. Amb cinc anys ja s'hi havia registrat més de la meitat de la població.
Els primers passaports es van emetre el 1992, i una dècada després el Govern els va renovar pels xips d'identitat. El paper va desaparèixer de les reunions del Consell de Ministres l'any 2000.
Govern les 24 hores del dia i 7 dies la setmana
La majoria dels estonians fa més de 4 anys que no trepitgen l'oficina del seu banc. A més les gestions bancàries, també es poden pagar en línia taxes i impostos i reclamar multes.
Així mateix, tots els hospitals tenen digitalitzats els historials mèdics dels seus pacients des del 2008, i els usuaris els poden consultar a la xarxa quan ho necessitin. Cada pacient disposa del seu propi historial de salut, resultats de proves mèdiques, radiografies i receptes digitals.
Estònia és la primera nació de la història on es pot votar per internet, des del 2005, d'una forma senzilla i segura. Amb només 3 minuts i des de qualsevol ordinador o dispositiu digital es pot emetre el vot.
Empresaris, emprenedors i autònoms també poden constituir el seu negoci online. L'e-goverment els permet engegar un negoci dins la UE amb un cost mínim. En total, s'han constituït 3.000 empreses, segons dades oficials.
La ciberseguretat per davant de tot
Estònia és el país europeu número u en ciberseguretat. Tot està protegit per el sistema de Bockchain, una xarxa descentralitzada molt difícil de hackejar. A més, compta amb diversos back ups, entre els quals destaca la seu a Luxemburg, lluny de l'òrbita russa.
Estònia inspira Catalunya
La Generalitat vol construir una nació digital nova per ciutadans del món on ningú en serà exclòs per motius físics. Potencialment, Estònia és un bon exemple per desencallar un creixement global, un Parlament a l'exili i per democratitzar l'accés a l'emprenedoria i al comerç digital.
Al país bàltic la incitativa es va llançar el 2014. El Consell de la República es va fundar el 30 d'octubre del 2018 i fins ara, hi ha gairebé 40.000 catalans inscrits.