El ple d'investidura, un altre cop en suspens. El president del Parlament, Roger Torrent, ha decidit ajornar el ple d'aquest dilluns per investir Jordi Sànchez fins que Estrasburg es pronunciï sobre el recurs de la defensa del candidat de JxCat contra la decisió del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena d'impedir-li assistir al ple. Aquest termini d'espera, però, podria ser molt força curt.

La defensa de Sànchez demanarà dilluns al Tribunal Europeu de Drets humans (TEDH) que emeti mesures cautelars per permetre a Sànchez sortir de la presó i assistir a la investidura. Un cop presentat el recurs, que s'enviarà a Estrasburg dilluns a les 8 del matí, el tribunal europeu té l'obligació de pronunciar-se durant les següents 24 o 48 hores, segons ha explicat l'exvicepresident del TEDH Josep Casadevall a El Nacional.

De fet, segons Casadevall, el jutge de guàrdia al que se li assigni el cas podria decidir si dicta mesures cautelars el mateix dilluns a la tarda o dimarts a primera hora del matí. El jutge decidirà, doncs, amb molta rapidesa perquè es tracta d'un tràmit d'urgència. Un cop presentat el recurs, la petició passa directament a un jutge, que en cap cas podria ser espanyol, i que, assistit per un grup de juristes, ha de prendre una decisió el més aviat possible. Com a màxim, ha de pronunciar-se en un termini de 48 hores.

Segons ha informat la defensa de Sànchez, que exerceix l'advocat Jordi Pina, presentaran un recurs emparant-se en l'article 39 del Reglament del Tribunal dilluns, ja que aquest divendres no han pogut fer-ho en notificar-los tard la resolució del Tribunal Suprem rebutjant l'excarceració. La decisió de Llarena els ha estat notificada a les 16.35 hores, una vegada el TEDH es trobava ja tancat. L'oficina de tramitació de demandes del TEDH és operativa de dilluns a divendres de 8 a 16 hores

Així doncs, si el recurs es presenta dilluns a primera hora, el TDEH com a molt tard haurà de decidir abans de dimecres a les 8 del matí, tot i que ho podria fer molt abans.

Quin recorregut pot tenir aquest recurs? 

Pel que fa al recorregut del recurs, però, Casadevall es mostra molt poc optimista. L'exvicepresident del TEDH veu "molt difícil" que es poguessin dictar mesures cautelars per permetre a Sànchez assistir al ple, perquè no hi ha "cap precedent". "Em sorprendria molt", assegura Casadevall.

Cal tenir en compte que el TEDH aplica mesures cautelars de forma molt excepcional i només quan "existeix un risc imminent de dany irreparable", tal com recullen els procediments estipulats pel propi tribunal. Majoritàriament, doncs, només són concedides en casos de paralització d'expulsions i extradicions, tot i que també s'han aplicat en alguns casos per desnonaments.

Aquestes mesures són aplicables només en "situacions limitades" i, "en la majoria dels casos", s'utilitza quan hi ha perill d'"amenaça de mort" o de "tortures o de tractament inhumà o denigrant". Tot i això, també indica que es poden aplicar a determinades sol·licituds "relatives al dret al respecte a la vida privada i familiar".

Les mesures cautelars es decideixen en relació amb els procediments judicials sense prejutjar l'admissibilitat ni el fons de la qüestió. En els últims dos anys, però, el TEDH ha acceptat menys del 30% de les demandes de mesures cautelars presentades.

Què al·legarà Sànchez?

El recurs de Jordi Sànchez encara no ha estat presentat, però molt previsiblement invocarà el dret al sufragi actiu i passiu. És a dir, el dret a votar a les eleccions i, per altra banda, el dret a ser elegit com a representant del govern. Aquest és un dels drets protegits pel conveni europeu i, per tant, un dels que el TEDH té competències.

A més, en el cas de Sànchez el procediment d'urgència i de petició de mesures cautelars estaria justificat perquè ha de ser investit pròximament. Tot i això, una resposta favorable d'Estrasburg sembla a hores d'ara molt difícil.