El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha desestimat la demanda de "Forcadell i Lluís i altres v. Espanya", presentada arran de la suspensió preventiva del ple del Parlament posterior a l'1-O per part del Tribunal Constitucional, declarant "inadmissible" el cas. Els demandats argumentaven que la decisió de suspendre el ple que estava previst pel 9 d'octubre els havia violat els drets d'expressió, reunió i representació.
L'Alt Tribunal amb seu a Estrasburg rebutja la vulneració de drets i estima que la decisió del TC era "necessària en una societat democràtica, en particular per mantenir la seguretat pública, defensar l'ordre i protegir els drets i llibertats dels altres". A més, recorda que el 10 d'octubre el president Carles Puigdemont va fer finalment la seva compareixença i per tant creu que la demanda per la suspensió del ple del 9 és "manifestament infundada".
En el text registrat l'11 d'octubre per 76 demandants, entre ells l'expresidenta del Parlament Forcadell i el president a l'exili Carles Puigdemont, hi al·legaven que la mesura de l'Alt Tribunal espanyol el 9 d'octubre va suposar una "greu infracció" dels drets fonamentals com la llibertat d'expressió i de lliure reunió, recollits en els articles 10 i 11 del Conveni Europeu de Drets Humans. En aquest sentit, argumentaven que la decisió dels magistrats del Constitucional vulnera els seus drets d'expressió i representació i els dels votants que van participar en el referèndum de l'1-O.
El PSC va portar el ple al Constitucional
El 4 d'octubre de 2017, tres dies després del referèndum d'independència, el PSC va portar un ple del Parlament, programat pel 9 d'octubre, al Tribunal Constitucional. Els socialistes van presentar un recurs d'empara davant l'Alt Tribunal perquè consideraven que aquell ple no respectava els seus drets i era "il·legal".
El ple que s'havia de celebrar el 9 d'octubre tenia un únic punt de l'ordre del dia: una compareixença del president Carles Puigdemont per tractar les conseqüències del referèndum, desenvolupant l'article 4 de la llei del referèndum. Aquest article preveu, si guanya el sí, "una sessió ordinària per fer la declaració formal de la independència de Catalunya, els seus efectes i acordar l’inici del procés constituent".
La suspensió del TC
L'endemà que els socialistes presentessin el recurs d'empara, el 5 d'octubre de 2017, el ple del TC va acordar deixar en suspens de forma cautelar l'acord del Parlament que fixava per al dilluns 9 d'octubre la compareixença davant la Cambra del president de la Generalitat per abordar els resultats i efectes del referèndum.
La justificació del Constitucional va ser la següent: que el ple "produiria un perjudici de reparació impossible o molt difícil" que en el cas que no se suspengués cautelarment "faria perdre la finalitat del recurs d'empara" del PSC.
El ple es va acabar duent a terme
Després de la decisió del TC, els socialistes van matisar que no demanaven suspendre el ple sinó suspendre la compareixença de Puigdemont per fer referència a una llei suspesa. Finalment, el ple es va celebrar el 10 d'octubre, dia en què Puigdemont va "assumir que Catalunya esdevingui un estat independent en forma de república" proposant immediatament després que el Parlament suspengués els efectes de la declaració d'independència.