El Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg ha admès a tràmit sis dels recursos presentats pels 8 joves d'Altsasu condemnats a Espanya a penes d'entre 1 any i mig i 9 anys i mig de presó per l'agressió a dos guàrdies civils i les seves parelles el 2016.

A més, no es descarta que els altres dos recursos restants siguin admesos igualment en les pròximes hores, segons ha indicat en declaracions a Efe un portaveu de la plataforma veïnal "Altsasukoak Aske", Aritz Leoz.

Aquest grup, al costat del de familiars dels 8 encausats, "Altsasu Gurasoak", han impulsat des de 2016 el procés perquè els joves no fossin jutjats per terrorisme a l'Audiència Nacional, i que la seva causa es dirimís als jutjats ordinaris de Navarra en considerar-la una baralla de bar.

Finalment van ser condemnats pel Tribunal Suprem per l'agressió a penes d'entre 1 any i mig i 9 anys i mig de presó, sentència que va rebaixar l'inicialment dictada per l'Audiència Nacional, que no va apreciar terrorisme en els fets.

"Vulneració de drets fonamentals"

Esgotat el recorregut judicial a Espanya, els 8 van recórrer al Tribunal Europeu de Drets Humans per entendre que a Espanya s'havien "vulnerat els drets fonamentals i humans" dels joves, "a tenir un jutge imparcial, a la llibertat, a l'honor i a la intimitat", van assenyalar al seu dia els pares dels encausats.

Per això, avui han rebut la confirmació de l'admissió a tràmit dels recursos "molt contents i contentes perquè això, encara que repari la injustícia, sí considerem que pot servir perquè no torni a passar, perquè es facin les coses bé i que sigui tot just," perquè "el judici no va haver de sortir de Navarra".

El mes de maig passat es va estrenar el documental Altsasu (Gau hura), dirigit per Marc Parramón, que fa un retrat del tractament mediàtic del cas Altsasu i la seva relació amb el conflicte basc, a través de l'entorn personal i familiar dels joves acusats. Parramón va remarcar que un dels temes és la "solidaritat" que ha despertat el cas i que és molt present i "ha impactat molt en la societat basca i també en la catalana".

El documental Altsasu (Gau hura) comença el 2018 quan falten 100 dies per al judici i tres dels vuit joves acusats ja porten un any i mig en presó preventiva. El film capta la transformació física i emocional dels joves a través d'un accés inèdit al seu entorn personal i familiar. El treball d'investigació de Marc Parramón i Amets Arzallus exposa el tractament mediàtic del cas Altsasu i la seva relació amb el conflicte basc.

Com es narra al documental, els mitjans de comunicació construeixen un relat sobre el dia a dia a Altsasu lligat "a l'hostilitat i la violència com si fos una espècie de Belfast dels anys 80". En aquest context, vuit joves de grups d'amics diferents i sense relació sòlida entre ells, es veuen embolicats en un procés judicial comú.

 

Foto principal: Imatge de recurs per demanar la llibertat dels presos d'Altsasu / Europa Press