El Partit Popular treballa permanentment per evidenciar la debilitat parlamentària del govern espanyol. És inqüestionable a ulls de tothom que els resultats del 23-J van deixar una aritmètica endimoniada al Congrés dels Diputats i el PP ho aprofita cada setmana per anar debilitant Pedro Sánchez progressivament. Com una gota xinesa. Els populars, sabedors que, fent pinça amb Vox, necessiten pocs vots extra per tirar endavant els seus textos (en tenen prou amb Junts o el PNB i UPN), tenen una consigna clara: escollir bé les temàtiques que plantegen a la cambra baixa per ferir el govern espanyol a través de victòries parlamentàries. Així ho reconeixen fonts de la sala de màquines de Gènova, que apunten a l’estratègia de buscar “temes sensibles” amb la voluntat que s’imposi l’eix esquerra-dreta i puguin aconseguir la complicitat de juntaires o jeltzales. Ras i curt, el que es proposa el PP és “governar des de fora” i “legislar des de l’oposició”. Així, per exemple, ha aconseguit reclamar exempcions fiscals per a joves o la deflactació de l’IRPF i començar a tramitar una llei per relaxar la protecció del llop. Aquesta és una estratègia que el PP també porta a la pràctica a les comissions.
Igual que algunes veus a la bancada de l’esquerra, des de Gènova subratllen que en l’actual legislatura no hi ha una majoria progressista i que, per tant, hi ha determinats temes que poden oferir en safata al PP triomfs parlamentaris enfront del PSOE. “Junts no és el mateix que Bildu”, apunten les mateixes veus, que assenyalen que les iniciatives que impulsa el PP miren de reüll les possibilitats de sumar amb els de Míriam Nogueras i els d’Aitor Esteban. Junts i el PNB, que en els darrers mesos estan recosint els seus ponts, ara estan allunyats del PP a causa del procés, l’amnistia i les demandes de Catalunya i el País Basc com a nacions, però són més afins als populars en algunes qüestions econòmiques, socials o de política exterior.
Fonts de la direcció del PP consultades per ElNacional.cat afegeixen que el PNB és més fàcil d’arrossegar perquè sempre es mou quan ensuma a mort i apunten que amb Junts, vista la relació que tenen amb Sánchez, pot passar el mateix. Cal no oblidar que el 2018 van passar només nou dies entre que els bascos van avalar els pressupostos de Rajoy i van donar suport a la moció de censura de Sánchez. És clar que, per al PP, tota aquesta estratègia és una mena de propulsor en direcció a la Moncloa. Tenint clar que Junts i el PNB són “incompatibles” amb Vox, veus de la direcció del partit reconeixen a aquest diari que al partit se li planteja una disjuntiva: decidir què fer amb Vox. I les mateixes fonts confessen que creixen les veus dins de la formació que aposten per separar-se i deixar que el partit d’extrema dreta mori.
Exempcions fiscals per a joves, deflactació de l’IRPF i reducció dels preus dels aliments bàsics
Una de les principals línies d’actuació del PP en els primers mesos de la legislatura ha tingut a veure amb l’economia. I en aquest període sobresurten cinc votacions. “Implementar exempcions fiscals per a joves d’entre 18 i 34 anys”. Ho va reclamar el Congrés gràcies al suport de Junts (i amb l’abstenció del PNB). Com la majoria d’elles, era una iniciativa política no vinculant. Se sol·licitava al govern espanyol que impulsés mesures per “eximir del pagament d’impostos als joves els primers quatre anys de la vida laboral”, per tal que poguessin dedicar els diners a la seva “formació, habitatge, família i emprenedoria”, i per “bonificar la quota tributària fins als primers 30.000 euros”, perquè puguin “nodrir el projecte de vida durant els quatre anys”.
Juntaires i jeltzales també van estar al darrere de l’aprovació d’una iniciativa relativa a la deflactació de l’IRPF. Les seves abstencions van permetre que una proposició no de llei del PP rebés llum verda i apostés per compensar a l’IRPF “l’efecte d’una inflació acumulada des del febrer del 2021 del 17%” i per “ajustar les retencions perquè l’alleugeriment fiscal a les famílies sigui immediat”.
Però no sempre ha operat aquesta lògica: el PP ha aconseguit la complicitat d’altres grups en el seu camí per fer la traveta al govern espanyol. L’accés als aliments bàsics n’és un clar exemple. La cambra baixa va demanar “posar en marxa totes les mesures oportunes per reduir els preus dels aliments bàsics en totes les baules de la cadena alimentària” amb el suport del PP, Vox, ERC, Bildu i Podemos. A més, va reclamar “mantenir la reducció d’IVA de productes bàsics i ampliar-lo, si més no, a carn, peix i conserves” amb els vots del PP, Vox i Podemos. En els dos casos, amb l’abstenció del PNB.
La soledat del PSOE amb el Sàhara Occidental
Si l’economia ha comportat més d’una derrota parlamentària, l’altre gran taló d’Aquil·les pel PSOE ha sigut la política exterior. I, especialment, el Sàhara Occidental. Un dels principals revessos que han patit els socialistes va ser la petició que va unir tot l’hemicicle (amb l’única abstenció de Junts) per rebutjar el “posicionament unilateral adoptat pel president del govern espanyol el març del 2022” i demanar que Sánchez “recuperi la posició històrica de neutralitat activa d’Espanya respecte al contenciós del Sàhara Occidental”. El PSOE es va quedar sol.
📝 Nou revés a Sánchez al Congrés: el PP i els socis d’investidura demanen que rectifiqui sobre el Sàhara
La iniciativa, és clar, era del PP, sabent que era un tema on podia posar el dit a la nafra. La votació va ser el 23 de maig, però just aquesta setmana els populars van voler fer sang i van dur al ple una nova iniciativa no legislativa per reafirmar aquell triomf. “Comunicar al govern del Regne del Marroc la posició adoptada per part del Congrés el 23 de maig de 2024, relativa al Sàhara Occidental i a les duanes comercials de Ceuta i de Melilla”, va aprovar la cambra baixa marginant el PSOE. El text tenia set punts, el PP va optar per votar-los per separat i es va anotar (és cert, en certa manera, artificialment) set victòries al caseller. El Congrés també va reclamar, per exemple, “donar suport als treballs de la Missió de les Nacions Unides per al Referèndum del Sàhara Occidental”.
Justament el 23 de maig, la votació relativa al Sàhara Occidental no va ser l’única que va trencar la majoria de la investidura. Amb el vot a favor del PNB i l’abstenció de Junts, el Congrés va condemnar les “violacions comeses contra els drets humans, la democràcia, la llibertat i l’estat de dret per les dictadures de l’Amèrica Llatina”, especialment a Cuba, Veneçuela i Nicaragua. Mentre que el suport de Podemos i l’abstenció d’ERC, Junts i Bildu va permetre demanar a la Moncloa que faci públic el “calendari acordat amb el Marroc” en el qual “s’estableixi la data de reobertura de la duana comercial a Melilla i l’obertura de la de Ceuta”.
Començar a estudiar la relaxació de la protecció del llop
Però els intents del PP d’anar esmicolant la majoria d’investidura no es limiten a temes econòmics o de política exterior. A finals d’abril, els populars van aconseguir que es comencés a tramitar una proposició de llei sobre la “conservació del llop” a Espanya i la seva “cohabitació amb la ramaderia extensiva i la lluita contra el repte demogràfic”. El PSOE i Sumar, al costat d’ERC, s’hi van oposar, però el ‘sí’ de Junts i el PNB va permetre al PP guanyar la batalla. A més, en aquesta ocasió Bildu es va abstenir. Tanmateix, el PSOE acostuma a maniobrar al Congrés per paralitzar les proposicions de llei que li són incòmodes, així que els textos legislatius impulsats pel PP tendeixen a tenir poques opcions de prosperar.
Un canvi de vot del PSOE sobre la multireincidència per no acabar derrotat
Iniciatives vinculades a la seguretat també permet al PP seduir Junts i el PNB i posar el PSOE contra les cordes. Un exemple el vam veure just fa dues setmanes. Els socialistes van votar a favor de començar a tramitar una proposició de llei impulsada pels populars per endurir el càstig per a la multireincidència en furts i estafa. Ara bé, era una iniciativa semblant a una altra que es va votar el març del 2023 i que va comptar amb la negativa total del PSOE.
Als passadissos del Congrés, es va interpretar el vot afirmatiu dels socialistes com un intent per no tornar a posar en evidència que Alberto Núñez Feijóo aconseguia esquerdar la majoria de la investidura. I és que Junts i el PNB també van avalar la presa en consideració de la iniciativa, cosa que garantia que el text superés el primer examen parlamentari. El PSOE va acabar optant per votar-hi a favor per no quedar retratat.
Tot i que el PP no sempre se surt amb la seva. El passat dimarts els populars van defensar una proposició de llei perquè el vandalisme contra el Patrimoni Històric “no pugui quedar impune”. Ara bé, només van aconseguir l’abstenció del PNB i, per tant, el ‘no’ de Junts va impedir que prosperés.
Els guàrdies civils de Barbate i el cas Koldo
Amb sumes variables, el PP també ha aconseguit derrotar el govern espanyol amb altres temes que han esquitxat l’actualitat política. Primer va ser a finals de febrer, amb la reprovació al ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, per “l’assassinat de dos guàrdies civils a Barbate en la seva missió de lluita contra el narcotràfic”. En aquest cas, va tirar endavant gràcies a les abstencions de Junts i de Podemos.
Quinze dies més tard, a instàncies del PP i amb l’abstenció d’ERC i Junts, que van abandonar la majoria de la investidura, la cambra baixa va reclamar a la Moncloa que “reconegui, esclareixi i depuri totes les responsabilitats polítiques” vinculades amb el cas Koldo, remeti al Congrés l’auditoria del Ministeri de Transports i sol·liciti a l’AIReF que faci “auditories independents” en tots els departaments implicats.