Sobre el rei emèrit, Joan Carles I, no només hi ha indicis delictius durant la seva funció com a cap d'Estat —uns fets que els aparells de l'Estat es resisteixen a investigar escudats en una suposada inviolabilitat que li donaria carta blanca per delinquir emparat per l'article 56.3 de la Constitució: "La persona del Rei és inviolable i no està subjecta a responsabilitat"—, sinó que també n'hi ha en el període comprès des de la seva abdicació, el 2014, fins a l'actualitat.

El setge contra el patriarca Borbó s'estreny i no paren d'aflorar nous casos que demostren la corrupció sistemàtica de la monarquia encarnada per Joan Carles, tant quan estava en actiu com després de la seva retirada, a la qual cosa se sumen indicis que bona part de la seva família se'n va beneficiar, mentre Felip VI es resisteix a reaccionar de cap manera davant dels escàndols que esquitxen la seva família.

Ara, segons revela El Confidencial, s'ha donat a conèixer que Joan Carles I va ocultar 7,9 milions d'euros en un compte de Suïssa fins a l'agost del 2018, és a dir, més de quatre anys després de renunciar al tron i, per tant, no estar subjecte ja a la suposada inviolabilitat.

Segons l'esmentat mitjà, aquesta fortuna va estar amagada fins fa molt poc darrere d'una entitat anomenada Fundació Zagatka, constituïda a Liechtenstein el 2003 per un familiar proper, el cosí del monarca Álvaro de Orleans-Borbón, i els diners es van utilitzar per invertir en accions, bons i productes alternatius.

Actuacions delictives després de l'abdicació

El més important d'aquesta troballa és que moltes de les presumptes actuacions delictives estan datades posteriorment al juny del 2014, fet que suposa que no estarien sota l'empara de la inviolabilitat, de manera que els poders de l'Estat es queden sense arguments per intentar frenar una investigació judicial que acabi fent seurel'emèrit al banc dels acusats.

És més, segons el mitjà citat, Joan Carles va intensificar les seves actuacions tèrboles després de la seva abdicació. Així, les sortides de fons de Zagatka es van intensificar després de la proclamació de Felip VI i van coexistir amb altres productes opacs investigats per la justícia espanyola, entre els quals, la compra d'una euga per a una de les seves netes i les presumptes transferències opaques de l'empresari mexicà Allen Sanginés-Krause.