Fa dies que entre els negociadors d'Esquerra Republicana ha calat el concepte de "l'elefant a l'habitació" per retransmetre el transcurs de les reunions amb Junts per Catalunya. Aquest elefant és el paper del Consell per la República. L'entitat amb seu a Waterloo i deslligada de la vigilància de l'Estat espanyol va entorpir les converses durant setmanes. Veient el bloqueig, ERC i Junts van optar per seguir avançant en totes les altres matèries —que no són poques— i en la majoria han anat agafant bon ritme. L'ombra de l'elefant, però, sempre ha estat allà, pendent de resoldre, com ho està també el repartiment definitiu de responsabilitats al govern.
Per primera vegada, l'entorn del presidenciable comença a veure la llum. Després de la cimera de dissabte a Lledoners, en la qual van participar els mateixos actors que en la primera —Aragonès, Junqueras i Jové per ERC i Sànchez, Artadi i Rius per Junts—, els republicans parlen de "punt d'inflexió" que els fa ser optimistes per un acord imminent. Fonts del partit afirmen a ElNacional.cat que detecten un canvi essencial. I és que ja no perceben la voluntat que tant els enervava, indignava i incomodava de tutelar el futur president Aragonès en tot allò que tingui a veure amb el full de ruta independentista. "Ells encara necessiten uns dies més, però sembla que hem trobat una sortida", expliquen. La seva versió difereix de la dels junters, que apunten que potser caldrà esgotar els 23 dies que queden abans de la repetició d'eleccions.
Qui haurà de dur les regnes en la preparació del que han batejat com a "nou embat democràtic" està sent l'os més dur de rosegar. En discussió, com fer compatible el lideratge inqüestionable d'Aragonès —sense ombres ni tuteles— amb el nou estat major del procés, una comandància col·legiada que —com ja ha passat anteriorment— incorpori els tres partits independentistes, l'ANC i Òmnium. L'objectiu, i el que més està costant, és com emmarcar aquesta direcció estratègica i col·legiada en el Consell per la República, que es troba immers en una refundació per fer-lo més participatiu. Així ho han demanat ERC i la CUP, que hi veuen un biaix en favor de Junts.
En espera d'acabar de perfilar aquest capítol, que inclou també la voluntat de Junts d'especificar negre sobre blanc què es farà si la taula de diàleg naufraga i la unitat d'acció a Madrid, els republicans esperen el retorn de l'oferta d'estructura de govern que Aragonès en persona va exposar a Lledoners a la cúpula juntera.
El pols pel repartiment de carteres
La proposta preveu una sacsejada profunda a l'actual esquema de repartiment de conselleries. La idea d'Aragonès és que n'hi hagi catorze, una més de les que hi ha ara, reformulant i absorbint algunes de les que existeixen actualment. Un dels canvis de més impacte a primera vista és la conjunció en una sola àrea de la conselleria d'Exteriors i Acció Climàtica. L'argument que comparteixen amb aquest diari fonts d'ERC és que tot el que té a veure amb la lluita contra el canvi climàtic es basa en els objectius de desenvolupament sostenible de Nacions Unides, la famosa agenda 2030. "Ara mateix, bona part de la gestió ja l'està fent Exteriors", expliquen. Ara bé, segons el repartiment que té al cap Junts, a ells els pertoca encarregar-se d'Exteriors i, per tant, decidir què s'hi engloba i què no.
Una altra de les novetats, derivada de la primera, serà la transformació de la conselleria de Territori i Sostenibilitat, que desapareixeria com a tal i passaria a anomenar-se d'Infraestructures.
La macroconselleria d'ERC
Sens dubte, però, una de les revisions de més envergadura té a veure amb la conselleria de Presidència, que passarà de Junts a ERC. La intenció dels republicans és convertir-la en una macroàrea que gestioni branques fins ara dependents de Polítiques Digitals —un departament que desapareixeria i que va ser una aposta de Puigdemont—. Així, per exemple, Presidència —que tot apunta que pilotarà Laura Vilagrà— s'encarregarà de la funció pública o el CTTI. A banda, també controlaria la Comunicació i la Difusió. ERC vol lluitar per quedar-se també aquí la gestió dels Fons Europeus, però Junts insisteix que això ha de penjar d'Economia. Alhora, la desaparició de Polítiques Digitals és una batalla que Junts pensa lluitar.
Pel que fa a la resta de conselleries, hi hauria Vicepresidència i Economia —per a Junts—, Interior —que hauria de passar a ERC—, Justícia —que previsiblement es quedaria Junts—, Empresa, Cultura, Afers Socials, Agricultura, Educació, Igualtats i Feminismes, Universitats i Recerca i Salut. Un detall, Interior i Salut s'hauran de repartir entre els dos partits, ja que són els dos departaments que formen part del Procicat.
Per si el camí a l'acord no fos prou costerut, caldrà veure la dimensió de l'impacte del terratrèmol de les eleccions madrilenyes que se celebren aquest dimarts.
A la imatge principal, Aragonès i Jové al Parlament. / EFE