La ràdio pública de Suïssa, la SRF, ha reaccionat amb estupefacció al fet que parlar en català està prohibit al Congrés espanyol. L'emissora ha recordat el recent episodi en el qual la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, va retirar la paraula al diputat de la CUP Albert Botran. Ho compara amb el bon tracte suís als diferents idiomes del país, que es poden parlar lliurement al Parlament, el Consell Nacional de Suïssa. La SRF subratlla, en canvi, que aquesta qüestió "provoca irritació" en la política espanyola. "L'incident del Congrés diu molt sobre com Espanya tracta els diferents idiomes del país", adverteix, al·ludint a la persecució de tot el que no és castellà. I recorda amb sorpresa que Batet té el català com a llengua materna.

La SRF posa com a exemple la polèmica que hi ha en el model escolar català, per si s'hi ha d'introduir el castellà o no. Aquesta situació seria impensable a Suïssa, ja que a cada cantó l'escola usa en exclusivitat la llengua pròpia, seguint un criteri estricte de territorialitat. Ni tan sols els cantons mixtos, on hi ha presència de diversos idiomes, aquests s'utilitzen conjuntament. Aquest és el cas Valais, Berna i Friburg, on una part del cantó empra només el francès i l'altra només l'alemany. La ràdio afirma que a Espanya hi ha cinc idiomes (castellà, català, euskera, gallec i aranès) però que només l'espanyol té una protecció d'estatus especial. "Ho diu el reglament", és l'excusa habitual.

Mentrestant, deu formacions del Congrés espanyol han registrat aquest dimecres una proposició de reforma del reglament de la cambra per tal que es pugui intervenir i presentar documents en català, gallec i basc. Els partits que s'han sumat a aquesta iniciativa són ERC, Junts, PDeCAT, CUP, PNB, Bildu, Unidas Podemos, Más País, Compromís i BNG. Tots plegats proposen que el Congrés adopti un sistema de traducció similar al que ja està en marxa al Senat. La proposta de reforma arriba poc més d'una setmana després que la presidenta del Congrés retirés la paraula al diputat de la CUP Albert Botran per fer la seva intervenció en català. 

Entre els motius que exposen per justificar la seva demanda hi ha el fet que la Constitució proclama la voluntat de protegir les llengües de "tots els espanyols i pobles d'Espanya" i que aquestes han de ser objecte "d'especial respecte i protecció". És per això, que les 10 formacions suggereixen modificar l'article 6 del reglament de la cambra perquè aquest passi a establir que "els diputats tindran dret d'intervenir a les sessions del ple del Congrés i de les comissions en qualsevol de les llengües oficials i reconegudes estatutàriament", a més del "dret a presentar els escrits i documents en qualsevol d'aquestes llengües".

La proposta de modificació també inclou que s'estableixi que els serveis del Congrés "procediran  a la traducció al castellà dels escrits amb entrada al Registre en qualsevol de les llengües oficials i reconegudes estatutàriament". A més, aquests escrits que es publiquin posteriorment al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) ho faran com a mínim "en la llengua de presentació i en castellà".