ETA qualifica la massacre d'Hipercor com l'error més gran i desgraciat de la seva "acció armada" en el seu últim butlletí intern Zutabe, datat l'abril passat. Al document la banda assumeix 758 assassinats i 2.606 "accions" entre les quals inclou atemptats no reivindicats fins ara , com el de la cafeteria Correu de Madrid el 1974.

La banda armada fa referència al seu atemptat més sanguinari, comès a l'hipermercat Hipercor a Barcelona el 19 de juny de 1987, en què van morir 21 persones i 45 van resultar ferides, i afirma que va ser "l'error més gran i desgraciat" de la seva acció armada, però al·lega que" els responsables policials i governamentals van prendre la decisió de no desallotjar l'edifici ".

L'últim Zutabe, difós un mes abans que ETA anunciés la seva dissolució i que ha estat publicat avui pel diari Gara, fixa en 758 el nombre de persones assassinades, "desenes menys que els llistats del Ministeri de l'Interior o la Fundació de víctimes del Terrorisme que refereixen 853 i 829 víctimes mortals ".

La banda terrorista rebutja l'autoria de "falsos atemptats" com el "incendi de l'hotel Corona d'Aragó" -83 morts en 1979- que, segons diu, li "atribueixen" l'AVT i Covite i assegura que "les divergències es corresponen amb la imputació a ETA d'accions comeses per altres organitzacions armades -el cas de la nena Begoña Urroz en 1961- o bé producte de la guerra bruta ".

En l'últim butlletí previ a dissoldre's, ETA reconeix 2.606 "accions armades, dos més que al seu dia no va reivindicar": l'assassinat de tres persones a Tolosa (Guipúscoa) el 1981, "en confondre'ls amb policies", i la "explosió en una cafeteria del carrer Correos de Madrid el 1974 en què van perdre la vida 13 persones".

365 atemptats contra la Guàrdia Civil

En les cinc dècades d'activitat violenta ETA assumeix que va cometre "365 atemptats contra la Guàrdia Civil" en els que va assassinar a 186 membres d'aquest cos; 215 contra "cossos policials espanyols" en què van morir 139 agents; i 147 contra l'Exèrcit, en què van perdre la vida 101 militars, a més de "11 funcionaris civils de l'Armada".

ETA descriu la seva trajectòria criminal "des d'una perspectiva bàsicament operativa", tot i que inclou la declaració de "reconeixement del dany causat que va emetre el passat 8 d'abril", en el qual reconeix "la responsabilitat directa que ha adquirit en aquest dolor "i manifesta que" res de tot això no hauria d'haver passat mai o que no va haver d'allargar-se tant en el temps".

Pel que fa als segrestos que qualifica de "motivació econòmica" duts a terme en la dècada dels 90, assegura que "es van convertir en el centre d'una forta confrontació" i considera que els dels empresaris José María Aldaya (342 dies) i Cosme Delcalux (232) "es van prolongar tant per les dificultats tècniques i operatives provocades per la pressió policial". En el seu últim butlletí ETA assenyala que el 2001 "es van realitzar tres intents d'atemptat contra el president del govern espanyol, José María Aznar, amb la utilització d'un míssil mentre estava en vol".