Deu anys després que ETA anunciés el final de la seva activitat criminal la banda terrorista es redueix a una vintena de fugits i 184 presos en presons espanyoles, 73 d'ells apropats ja al País Basc, gràcies a la decisió de posar fi a la política de dispersió pel Govern de Pedro Sánchez, que també ha cedit en aquest temps la competència de presons a l'Executiu basc i acceptat a EH Bildu com un dels socis parlamentaris.
Arnaldo Otegi continua sent avui el líder de l'esquerra abertzale, com fa deu anys, encara que llavors estava a presó per provar de reconstruir la il·legalitzada Batasuna. Les seves negociacions amb el secretari general dels socialistes guipuscoans, Jesús Eguiguren, es van entrellaçar amb els comunicats de la banda terrorista, abans i després del 20 d'octubre de 2011 d'abandonament de les armes.
Transcorreguda una dècada d'aquell comunicat llegit per tres encaputxats sol·licitant "un diàleg directe" amb el govern espanyol per resoldre les "conseqüències del conflicte", en al·lusió als presos --el 2011 sumaven 595 a Espanya i uns altres 140 a França-- i els etarres a la clandestinitat, les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat mantenen la recerca sobre una vintena de fugits, la majoria a Veneçuela, segons fonts de la lluita antiterrorista consultades per Europa Press.
A qui es busca?
"No hem parat per tractar d'evitar la prescripció de delictes", afegeixen des dels serveis d'Informació de la Policia. Són 21 els etarres amb delictes i un horitzó de prescripció d'uns quatre anys: a deu d'ells el situen a Veneçuela, un a Cuba, cinc a França, i després hi ha alguns dirigents de la banda terrorista dispersos per països com el Brasil, Mèxic, Uruguai i Cap Verd.
En la llista figuren històrics com Ignacio de Juana Chaos, encara que en el dia d'avui veuen complicat el seu lliurament i detenció a causa que el delicte pel qual figura a les bases de dades policials és el d'enaltiment. José Luis Eciolaza Galán, 'Dienteputo', Oier Eguidazu Bernas, Eneko Aguirresarobe Olagoy i Anartz Arambarri Echaniz són altres dels etarres que segueixen en la llista dels més buscats.
Les fonts consultades ironitzen sobre els "gestos" i la "propaganda" que va organitzar l'entorn d'ETA quan la banda agonitzava, buscant mediadors i provant de dissimular que s'encaminava a la seva derrota. En aquest sentit destaquen que des del 2012 se li va confiscar més del doble d'armes que les que després va lliurar des del 2017 a França oferint les coordenades de zulos, prèvia Declaració d'Aiete i amb l'ajuda dels coneguts com a 'artesans de la pau'.
Els extradits
En aquest temps l'etarra més buscat pel seu simbolisme com a antic cap d'ETA i el seu paper en les negociacions amb el govern espanyol ha estat José Antonio Urrutikoetxea, 'Josu Ternera'. El seu nom es va eliminar de la llista dels fugits en ser detingut en una operació de la Guàrdia Civil el maig de 2019 als Alps francesos. Ara està pendent de la seva extradició, reclamat per la Justícia espanyola per, entre altres, l'atemptat de la casa caserna de Saragossa.
També s'han dut a terme extradicions com la de Natividad Jáuregui, àlies 'Pepona', lliurada per Bèlgica per l'assassinat el 1981 del tinent coronel Ramón Romeo; o les detencions de la Policia a Mèxic d'Ángel María Tellería, buscat per l'assassinat de la inspectora María Josefa García Sánchez, i Juan Jesús Narváez Goñi i la seva parella, Itziar Alberdi, per assassinar amb un paquet bomba dos policies.
"L'octubre de 2011 ETA va anunciar el final de l'activitat terrorista però, a la pràctica, va seguir la seva activitat centrada en aspectes relacionats amb la situació dels fugits i el dipòsit d'armes", expliquen fonts de la Direcció d'Informació de la Guàrdia Civil consultades per Europa Press.
Des de la Comissaria General d'Informació de la Policia Nacional recorden que han practicat 35 detencions des que ETA anunciés el final de l'activitat armada, les dues primeres tan sols vuit dies després d'aquell comunicat, a l'arrestar a Bèlgica Ventura Tomé i Javier Aguirre Ibáñez.
Més de 300 casos sense resoldre
Des del punt de vista de l'acció policial contra ETA, un dels principals reptes després del final de la banda terrorista continua sent actuar en els més de 300 casos sense resoldre, tenint en compte que hi ha terroristes que van ser amnistiats en la Transició i també investigacions en els primers anys de democràcia basats en atestats incomplets referent a les proves pericials.