Només un 40% dels productes de marca pròpia dels supermercats que hi ha a Catalunya estan etiquetats en català. Així ho revela un estudi de Plataforma per la Llengua, que posa en relleu que els establiments que respecten totalment el Codi de Consum de Catalunya són Casa Ametller, La Sirena i Condis, seguits de Bon Preu i Eroski, que tenen quasi tots els seus productes de marca blanca etiquetats en català.

Segons l'entitat, les normes que imposen el castellà en l'etiquetatge de productes no alimentaris es compleixen un 82,4%, mentre que les del català només es segueixen en un 32,4% de les vegades. El capítol VIII del Codi de consum, que parla de drets lingüístics, estableix en el seu punt 1 que "les persones consumidores, en llurs relacions de consum, tenen dret, d’acord amb el que estableixen l’Estatut d’autonomia i la legislació aplicable en matèria lingüística, a ésser ateses oralment i per escrit en la llengua oficial que escullin".

I no només això. El punt 2 afegeix que els consumidors tenen dret a rebre en català les informacions següents:

  1. Les invitacions a comprar, la informació de caràcter fix, la documentació contractual, els pressupostos, els resguards de dipòsit, les factures i els altres documents que hi facin referència o que en derivin.
  2. Les informacions necessàries per al consum, l’ús i el maneig adequats dels béns i serveis, d’acord a la Llei 22/2010 77 amb llurs característiques, amb independència del mitjà, format o suport utilitzat, i, especialment, les dades obligatòries relacionades directament amb la salvaguarda de la salut i la seguretat.
  3. Els contractes d’adhesió, els contractes amb clàusules tipus, els contractes normats, les condicions generals i la documentació que hi faci referència o que derivi de la realització d’algun d’aquests contractes.

De fet, encara hi ha un article més que tracta aquesta qüestió, el 242.3, que estableix que "si el mitjà emprat per a informar és el documental, l’escrit que es lliuri al comprador o compradora ha d’estar a disposició immediata dels consumidors en català i castellà".

 

L'estudi elaborat per Plataforma per la Llengua es basa en l'anàlisi del 50% de productes no alimentaris i el 50% de productes alimentaris d'establiments de Barcelona i rodalia, del Vallès, de Girona i de Tarragona, i ho han fet estudiant els supermercats que el 2016 van tenir grups de distribució de més d’un 0,5% de quota de superfície, que alhora representaven el 95,74% de la superfície total dels establiments al detall.

Una de les conclusions que se n'extreu és que, tot i que l'etiquetatge només és obligatori en els productes no alimentaris, només hi estan etiquetats el 32,4%, mentre que dels alimentaris ho estan el 40%. Tot sempre parlant de productes de marca pròpia.

La raó principal per la qual l'entitat creu que s'etiqueten més productes alimentaris que els que no ho són és perquè "l’ús de la llengua es percep com un element de qualitat o proximitat" i, a parer seu, això ajuda a "generar un vincle afectiu més fort que altres menes de productes i els venedors intenten fer-los propers al consumidor".

Els que se salten la llei

Ara bé, tot i que hi ha uns quants establiments que compleixen la llei, Plataforma per la Llengua subratlla que n'hi ha d'altres que "mostren una manca de respecte absoluta pels parlants de català i la legislació que els protegeix". Els supermercats assenyalats per l'entitat són Mercadona, Carrefour, Alcampo, Dia, Lidl, El Corte Inglés, Aldi, Dusa i Facsa, que no tenen gairebé cap producte etiquetat en català.

N'hi ha d'altres com Sorli Discau, Suma i Consum que compleixen parcialment la llei. Això sí, com que l'estudi va ser elaborat entre l'octubre i el novembre del 2017, no van poder tenir en compte la novetat dels supermercats Consum, que des de fa un mes han optat per eliminar el català del seu etiquetatge.

Arribats a aquest punt, la també anomenada ONG del català assenyala que un dels problemes que podrien tenir les empreses que no compleixen amb la normativa del català podria ser per por de patir un boicot. Precisament per això, es lamenten que troben "intolerable" el fet que aquestes cadenes de supermercats "vulnerin els drets dels catalanoparlants al territori on el català és la llengua pròpia per acontentar les actituds intolerants i xenòfobes d’una part de la població espanyola".