La llista de mitjans internacionals que s'han fet ressò de la inhabilitació de Quim Torra com a president de la Generalitat és infinita. Les principals capçaleres però també setmanaris, articles d'opinió i premsa local han explicat el factor que ha acabat amb aquest desenllaç: una pancarta, uns llaços grocs o "una estàtua" a favor dels presos polítics catalans, com alguns diaris han definit les reivindicacions que Torra es va negar a retirar del balcó de la Generalitat durant el període electoral del 2017.
L'altre factor comú a tots ells és la pregunta oberta que en fan: "I a partir d'ara, què?". La majoria coincideixen amb una crisi política que pot patir el govern català però també l'espanyol si el conflicte independentista no troba una solució.
Amenaça de disturbis
Als Estats Units, destaquem The New York Times. El periodista Raphael Minder explica que "aquesta sentència amenaça revifar els disturbis" i titlla de "fracàs" els intents dels polítics per resoldre "el bloqueig secessionista". A més, també qüestiona com es pot derivar una qüestió política a la decisió i "gestió d'uns jutges amb què es continua dividint la societat catalana pel mig".
Entre els qui celebren la inhabilitació de Torra, destaquen la diputada de Ciutadans, Inés Arrimadas, i les seves declaracions després de saber la notícia: "S'ha fet justícia". L'article conclou que Torra és el tercer líder consecutiu de Catalunya a qui "se li prohibeix el càrrec, juntament amb Puigdemont i Mas".
El rival del The New York Times tampoc ho ha omès. The Washington Post escriu que la sentència "ha desencadenat un nou període d'incertesa política a la regió del nord-est" i defineix de "crisi institucional" la que es viu durant dècades a causa de les demandes independentistes.
També es fa ressò del futur immediat del govern català: "Segons la normativa vigent, el diputat de Torra, Pere Aragonès, hauria d’assumir el càrrec de president fins que el parlament regional elegeixi un nou líder o hi hagi eleccions". Sorprèn que, exceptuant el titular, no esmenta la paraula Catalunya en el text. El rotatiu obre la via europea com la solució per resoldre la situació de Torra.
"Turbulències polítiques"
Si marxem a la Gran Bretanya, The Guardian titula: "La prohibició d’exercir el càrrec del líder català confirmada pel màxim tribunal espanyol". I està convençut que la sentència tornarà a impulsar el moviment independentista que condicionarà l'agenda política de tot l'estat espanyol i desencadenarà en "unes noves eleccions catalanes a principis de l'any que ve si el Parlament no pot acordar un successor". A més, amb les xifres a la mà, recorda que Catalunya es manté "dividida de manera uniforme sobre la independència".
El londinenc Financial Times considera que aquesta inhabilitació és "l'últim exemple de les turbulències legals i polítiques provocades per la disputa catalana". I situa aquest reclam com un dels temes que més divideix la política espanyola des de la celebració del "referèndum il·legal d'independència que ho ha eclipsat tot".
A França estan convençuts que les conseqüències seran greus
El desgast de governs sobre la qüestió independentista no passa per alt a Le Monde. Des de França afirmen: "És probable que aquesta decisió tingui greus repercussions importants a Espanya, on el govern central d’esquerres, encapçalat per Pedro Sánchez, pot necessitar la veu dels separatistes catalans per aprovar el seu pressupost".
Així doncs, recorden els vasos comunicants que hi ha entre el nomenament de Sánchez com a president de l'estat i el suport que va rebre d'Esquerra. També afirma que "es poden reactivar les tensions com les posteriors a la sentència a presó dels líders separatistes de l'octubre del 2019" i es pregunten si ara també "es degenerarà en actes de violència".
El francès Le Figaro és merament informatiu i titula: "Espanya, el president regional català ha confirmat la seva inelegibilitat".
Des d'Itàlia, la Reppublica se sorprèn de la defensa de Torra pels símbols i destaquen que quan va esclatar la pandèmia fins i tot va haver d'aïllar-se "a l'edifici de la Generalitat durant sis setmanes" perquè va patir coronavirus, i no va deixar de reivindicar els llaços grocs que li "han acabat costant la presidència". I remarca el Tribunal Suprem com l'òrgan suprem que "ha confirmat la prohibició" d'exercir com a president.
Crítiques a la inhabilitació
L'alemany Die Zeit trenca amb la línia de confrontació entre govern català i espanyol sobre la inhabilitació i posa l'accent en les crítiques per la sentència del mateix "ministre universitari i respectat sociòleg Manuel Castells" i les seves declaracions. Castells va qualificar la decisió del poder judicial de "provocació en una situació molt complicada". I explica que les crítiques venen dels partits separatistes, principalment, però també d'alguns d'esquerra espanyols.
Podríem trobar molts exemples internacionals però en destaquem un per acabar: el diari Bao Tin Túc, al Vietnam, pel seu extens article. Des d'aquest país asiàtic es fan ressò del "risc d'una nova crisi política a Espanya mentre intenta combatre la propagació del coronavirus".
Situa, en paral·lel a la pandèmia, els problemes interns del país: "El problema independentista pot esclatar a Catalunya. L'octubre del 2017, el govern regional va celebrar un referèndum sobre l'estatus d'independència malgrat la prohibició del tribunal espanyol i la declaració unilateral d'independència. Aquests moviments van empènyer Espanya a la pitjor crisi política de les últimes dècades, i va obligar el govern central de Madrid a intervenir-hi, recuperar el control directe, dissoldre el govern regional i convocar eleccions". A partir de la inhabilitació, resumeix cronològicament el com s'ha arribat fins aquí.