Cinc anys després, la persecució als alcaldes pel Referèndum d’Independència de Catalunya continua. Eudald Calvo, exalcalde d’Argentona per la CUP i actual candidat de Junts per a les municipals de 2023, ha estat jutjat aquest divendres en el jutjat Penal 1 de Mataró per haver impulsat la votació de l'1-O en el seu municipi. La fiscal li demana 18 mesos d’inhabilitació a càrrec públic i una multa de 15.000 euros per un delicte de desobediència al Tribunal Constitucional (TC), que va ordenar aturar qualsevol acció que impulsés el referèndum, que cautelarment va suspendre i que després va declarar il·legal. Calvo, defensat per l’advocat Sergi Blanco, ha declarat a la jutgessa que no va ordenar cap acció ni va signar cap acte administratiu, després de ser requerit pel TC. L'exalcalde ha reconegut que va donar suport al Referèndum "fins que va ser legal" i va rebre els advertiments. “Vaig comprendre que ja no era un referèndum, ni organitzat per la Generalitat, sinó una votació”, ha afirmat Calvo, que actualment és el secretari i l’interventor de l'Ajuntament d'Òrrius.
A les portes de l'edifici judicial de Mataró, Eudald Calvo ha estat acompanyat i ha rebut el suport de militants i responsables de Junts del Maresme i d'amics i familiars. Cap responsable del Govern de Pere Aragonès ni excàrrecs de Junts s’han apropat a la cita judicial per donar escalf a Calvo, forçat a dimitir d’alcalde el març de 2020 per unes acusacions d’abusos sexuals sense que hi hagi cap denúncia al jutjat, mentre ell sí que ha iniciat accions legals.
Actualment, hi ha una escassa desena d’alcaldes que encara són perseguits judicialment per l’1-O. Precisament, el Tribunal Suprem ha de resoldre el pròxim 16 de novembre si manté la condemna d'un any d'inhabilitació per al primer alcalde condemnat per -l’1-O: Bernat Solé, exalcalde d’Agramunt (Urgell), que va ocupar el càrrec de conseller d'Acció Exterior i És l'actual delegat del Govern a Lleida.
L'únic decret signat per Calvo
En el judici, Eudald Calvo ha admès que va signar un decret el 7 de setembre de 2017 en què donava suport al Referèndum convocat per la Generalitat i que es posava a disposició del Govern, però que no va signar ni acordar cap acte de cessió de locals. La secretària municipal ha certificat que Calvo no va donar cap ordre més, en assegurar que quan va fer el decret del 7 de setembre, ella va adjuntar un informe en el qual l’advertia que la llei catalana podia ser suspesa. I va fer un segon informe quan va ser notificat per part del TC a través de la subdelegació del govern espanyol, el 15 de setembre, perquè no es realitzés cap acció dirigida a l’organització del Referèndum. Preguntat per la fiscal, Calvo ha aclarit que el que va passar per la trituradora de paper, acció penjada a les xarxes socials, no era l’advertiment del TC, sinó una carta de la secretaria d’Estat que els oferia suport per aturar l’1-O. I a preguntes del seu advocat, Calvo ha assegurat que eren “manifestacions polítiques per la seva ideologia independentista” i en el marc de la llibertat d’expressió i d'exercici polític tot el que va expressar en entrevistes els dies previs a l’1-O.
Les votacions en sis centres
Els veïns d’Argentona van poder votar l’1-O en sis locals, tres d’ells escoles municipals que es van ocupar per famílies, com a la majoria de centres de Catalunya, la nit anterior. “No era viable fer fora aquesta gent i no em corresponia a mi”, ha contestat Calvo, quan la fiscal li ha exigit si no va ordenar buidar els centres, a més d'exigir-li saber qui va donar les claus dels locals als ciutadans. Calvo ha afirmat que no en sabia res, i que de les urnes i les paperetes després va saber que les guardaven veïns "a les seves cases".
El judici a Calvo s’ha convertit en un nou judici a l’1-O, quan dos responsables dels Mossos a Mataró han explicat que els locals d'Argentona eren plens de persones “fent cadenes” i que no deixaven passar als agents, i que els carrers eren tallats per tractors. “Aquell dia vaig intentar que es mantingués la convivència; hi havia molta tensió, i un grup contrari al referèndum va triar pedres”, ha declarat l’exalcalde, que ha reconegut que ell va votar l'1-O quan la fiscal li ha preguntat directament.
Incident amb dos policies locals
En el judici, també s’ha interrogat Eudald Calvo per l’incident que va tenir amb dos agents de la policia local la nit del 18 de setembre perquè retiraven publicitat del Referèndum. L’exalcalde ha admès que “estava molt molest perquè els agents retiraven tota mena de publicitat, fins i tot de la Creu Roja”, i que els va ordenar que ho deixessin i fessin tasques de seguretat. Calvo va voler expedientar els agents perquè no el van obeir i la secretària ha explicat en el judici que li va indicar que no ho podia fer perquè actuaven per ordre d'una circular de la Fiscalia Superior de Catalunya. Ni els agents ni Calvo es van denunciar per aquest incident. Pel que fa a dues polèmiques circulars, Calvo ha descartat que fossin per evitar l'actuació dels agents contra l'1-O i ha explicat que les va dictar davant la falta d’agents i que les queixes les va atribuir que hi havia un conflicte amb el cos, ja que se’ls havia de reduir el sou.
Al final, la fiscal ha mantingut la petició de càstig d'inhabilitació en càrrecs públics i a l'administració, i la defensa l’absolució.