El Parlament Europeu ha aprovat aquesta setmana l'Informe 2021 sobre Drets Humans i Democràcia al món, que inclou una esmena de l'eurodiputat d'Esquerra Republicana Jordi Solé sobre el software espia Pegasus i l'amenaça que suposa per a defensors de Drets Humans, polítics i periodistes per coaccionar-ne l'activitat. Concretament, el text insta la Unió Europea a liderar una moratòria global sobre la venda, transferència i ús de la tecnologia d’espionatge.

L'ús del programa d'espionatge Pegasus per part de Governs de la Unió Europea per vigilar a periodistes i polítics de l'oposició, entre d'altres, ha estat un escàndol que ha sacsejat tota la Unió Europea. També Catalunya, on diversos líders independentistes, com el llavors president del Parlament, Roger Torrent, van ser víctimes de l'espionatge a través d'aquest programari.

"La Unió Europea no es pot quedar de braços creuats quan advocats, polítics, acadèmics i periodistes són espiats pels propis governs europeus. Cal protegir la privacitat i assegurar la confidencialitat de les comunicacions", ha declarat l'eurodiputat republicà. "En la lluita per defensar els Drets Humans de manera universal, la UE i els seus estats membre han de liderar amb l'exemple, o ens arrisquem a perdre credibilitat a l'escala mundial", ha afegit.

Posar fi a l'amenaça

En concret, l'esmena que ha aconseguit introduir Solé, que ha estat el ponent a l'ombra d'aquest informe pel Grup Verds/ALE, subratlla “l'amenaça específica que les noves tecnologies digitals suposen per als defensors dels drets humans, figures de l'oposició, periodistes i altres a l'hora de controlar, restringir i soscavar les seves activitats”, tal com han il·lustrat recentment les revelacions de Pegasus.

L’esmena demana a la UE “que prengui una iniciativa per promoure una moratòria immediata i global sobre la venda, la transferència i l'ús de tecnologia de programari espia i l'adopció d'un marc normatiu sòlid en aquest camp”; reclama als estats membres “que garanteixin la diligència deguda en matèria de drets humans i un control adequat de les exportacions de tecnologia de vigilància i assistència tècnica europea”; així com que “col·laborin amb els governs de tercers països per posar fi a les pràctiques i legislació repressives en matèria de ciberseguretat i antiterrorisme”.

L'informe, a més, suggereix més acció i més coherència per part d'una Unió Europea que podria fer més en matèries com el comerç, la migració o el suport als defensors de Drets Humans, i fa referència a un ampli ventall de temes relacionats amb els Drets Humans, que van des de la llibertat d'expressió i de creença, fins els drets sexuals i reproductius, passant pels drets ambientals, entre d'altres.

A la llista negra

El passat mes de novembre els Estats Units d'Amèrica van incloure a la seva llista negra d'empreses amb les exportacions prohibides al seu territori la companyia israeliana NSO Group, responsable de la creació i comercialització del programari espia Pegasus. El govern estatunidenc va justificar incloure l'empresa israeliana en aquesta llista per suposar una amenaça a la seguretat nacional. Per què? Doncs, perquè qualsevol telèfon infectat per Pegasus es converteix en la porta d'entrada per espiar tota la vida de l'usuari. Un dispositiu afectat per aquest software permet llegir tots els seus missatges, accedir a les fotografies, monitorar la seva localització i fins i tot fer servir la càmera impunement. 

Arran d'aquesta decisió el president a l'exili Carles Puigdemont va aprofitar per exigir responsabilitats​ als Estats que recorren a aquests serveis, reclamant que la llista d'estats que l'han adquirit sigui pública, per tal de poder fiscalitzar les accions d'aquests països.