El president a l’exili, Carles Puigdemont, ha denunciat aquest dilluns que l’informe Pegasus de la Comissió Europea —aprovat en comitè— fa “seguidisme del govern espanyol”. Puigdemont ha lamentat que el Parlament Europeu “habiliti una tecnologia que és incompatible amb els drets humans i mantingui els dobles estàndards entre Estats”, ha lamentat a través d’un comunicat.
L’informe ha estat aprovat en comissió i encara falta que s’aprovi de forma definitiva en un ple del Parlament Europeu. Els resultats no han satisfet del tot Puigdemont, que per aquest motiu s’ha abstingut en la votació de l’informe que descriu els fets relacionats amb l’espionatge amb Pegasus. A més, Puigdemont ha votat en contra de les recomanacions que, segons denuncia el president a l’exili, “protegeixen l’estat espanyol” i “legitimen l’ús de tecnologies de ciberespionatge a Europa”.
L'informe reconeix la gravetat del ciberespionatge
L’informe, redactat per l’eurodiputada neerlandesa Sophie in’t Veld, ha estat aprovat en el marc del Comitè de Pegasus de l’Eurocambra. Puigdemont reconeix que l’informe destaca “la gravetat de la pràctica de l’espionatge” i que apunta que “un sol telèfon infectat” pot comprometre la informació de totes les institucions.
El document també denuncia que els governs no han col·laborat en la investigació, i es destaca el cas del govern espanyol. Segons el comunicat dels eurodiputats de Junts, pel que fa a l’estat espanyol i el Catalangate l’informe “mostra la gravetat dels fets”, però, afegeix, “malauradament fa seguidisme del govern espanyol en l’apartat de conclusions”.
“El text és clar en la denúncia de la falta de respostes i col·laboració per part de les autoritats espanyoles, i constata la negativa a obrir una comissió d’investigació parlamentària sobre l’espionatge amb Pegasus (un text que prové d’una esmena del mateix president Puigdemont), negativa compartida amb Polònia”, apunta el comunicat.
Crítiques de l'informe a la llei de secrets oficials franquista
El document també fa una crítica de la llei de secrets oficials franquista encara vigent, denuncia que els jutges puguin no acceptar els informes de CitizenLab com a proves vàlides. També s’hi remarca que l’espionatge s’ha fet a persones que eren a Bèlgica, Suïssa, Alemanya i França i ressalta el cas contra l’advocat Gonzalo Boye.
En les seves conclusions, sosté Puigdemont, l’informe defineix Espanya com un Estat que “té un sistema judicial independent i amb suficients garanties”, una afirmació que “contradiu per complet tot el corpus del mateix informe”. A més, a diferència d’altres països, l’informe ho deixa tot en mans dels tribunals i no parla de persecució política. “Aquesta postura respecte a l’estat espanyol crea un doble estàndard, ja que davant fets molt similars als de Polònia, la resposta de l’informe és seguir confiant contra tota evidència en la judicatura espanyola”, denuncia el president a l’exili. En conseqüència, i malgrat la “bona valoració de quasi tot el text de l’informe d’investigació, el president Puigdemont s’ha abstingut tant en el text referit a l’estat espanyol com en el vot final de l’informe”.