El Parlament Europeu considera que Rússia està darrere de la majoria d’operacions per interferir i soscavar els processos democràtics a Europa, a través de la desinformació i els suborns, i per això l’Eurocambra ha aprovat aquest dijous una resolució en la qual denuncia i condemna aquestes pràctiques del Kremlin, alhora que insta els dirigents de la UE i els estats membres a respondre a aquesta ingerència “amb el necessari sentit de la urgència i amb determinació”. El ple de la cambra d’eurodiputats ha fet referència a diversos casos d’interferència a Bulgària, Alemanya i Eslovàquia, i en aquest context, també ha al·ludit a una possible ingerència russa en el procés independentista català, un relat que el Partit Popular Europeu i Renovar Europa van portar a l’Eurocambra.
Contactes basats en notícies de premsa
El text de la resolució fa referència a “suposats contactes intensos” i al “nombre de reunions entre els agents responsables de la ingerència russa en un grup secessionista català” i suggereix investigar totes les connexions d'eurodiputats suposadament relacionats amb el Kremlin, i també “lamenta els atacs contra els jutges que han emprès aquesta tasca”. La resolució fa referència, en concret, a revelacions de trobades de Carles Puigdemont amb un antic diplomàtic rus en vigílies del referèndum “il·legal de Catalunya de l'octubre del 2017”. Segons l’ACN, aquests “suposats contactes” es basen en "notícies de premsa" que apunten a contactes entre agents russos i l'entorn del president Carles Puigdemont, així com la suposada trobada de Puigdemont amb l'exdiplomàtic rus Nikolai Sadovnikov per l'1-O, segons apunta el text. La resolució s'ha aprovat al darrer ple de l'Eurocambra abans de les eleccions europees del pròxim 9 de juny, per 429 vots a favor, 27 en contra i 48 abstencions, i ha tingut com un dels seus signants l'eurodiputat del PP Javier Zarzalejos.
Possibles casos de suborns
La referència a l’independentisme és referit com un possible cas d’ingerència de Rússia que tant preocupa a l’Eurocambra, a les portes de les eleccions del 9 de juny, però no és l'únic. El ple ha mostrat la seva consternació per les acusacions que considera creïbles que alguns eurodiputats van rebre diners a canvi de disseminar propaganda russa. El text també al·ludeix a la participació d'eurodiputats en el mitjà de comunicació prorús Voice of Europe, mentre Rússia prossegueix la guerra il·legal d'agressió contra Ucraïna. De fet, el text fa referència a diversos casos d'interferència, a Bulgària, Alemanya i Eslovàquia, i expressa preocupació pel recent interrogatori de l'FBI a l'eurodiputat de l'AfD Maximilian Krah (ID, Alemanya) davant de la sospita de pagaments procedents del Kremlin i per la detenció d'un dels seus assistents dimarts 23 d'abril acusat d'espiar per a la Xina. El Parlament demana al partit AfD que declari públicament i sense demora les relacions financeres amb el Kremlin i reveli la finalitat i l'import exacte de tots els pagaments procedents de fonts vinculades al Kremlin.
El ple vol que els líders de la UE i els seus estats membres facin front a la interferència russa, que no només afecta les institucions de la Unió. Subratllen la urgència i determinació necessàries davant la proximitat dels pròxims comicis europeus. La resolució demana al Consell que inclogui els mitjans que reben suport del Kremlin i els particulars implicats en campanyes de propaganda i desinformació a la UE en el pròxim paquet de sancions contra Rússia. Els eurodiputats recomanen imitar les sancions adoptades pel govern txec contra la plataforma Voice of Europe, així com contra l'oligarca ucraïnès prorús Viktor Medvedtxuk i el seu soci Artem Martxevski.