L'Eurocambra enviarà al març una missió a Espanya per investigar l'espionatge amb Pegasus, tal com ha acordat aquest dimarts el comitè que investiga l'ús d'aquesta mena de programaris al bloc comunitari. Serà els dies 20 i 21 de març, després que el Parlament Europeu hagi ampliat tres mesos més la durada d'una comissió que inicialment tenia previst un mandat d'un any i que ja ha enviat missions a Israel, Polònia, Grècia i Xipre — mentre que al febrer viatjarà a Hongria. Recordem que el mateix comitè ja va assenyalar el govern espanyol com a responsable del Catalangate.
📲 Pegasus i Catalangate | Què és? Qui són els espiats? Tot el que se'n sap fins ara
La decisió d'aquest comitè de l'Eurocambra ha arribat el mateix dia que la ponent del comitè, la liberal neerlandesa Sophie In 't Veld, ha pressionat Espanya i li ha demanat compensar les víctimes d'espionatge amb Pegasus. Concretament, ha presentat un esborrany de recomanació que insta l'Estat a "aclarir del tot" els casos. Es tracta d'un text que apunta que a l'estat espanyol i a tres països més hi ha hagut "infraccions" en la implementació de la llei europea pel que fa a l'ús de programaris d'espionatge — així com critica la "manca d'acció" de la Comissió Europea i els estats membre per abordar "l'amenaça a la democràcia" que suposa l'espionatge.
Crítiques a Espanya per Pegasus
L'esborrany remarca que l'espionatge a Espanya té dos vessants: el dirigit a líders del govern espanyol com el president, Pedro Sánchez; i el del Catalangate, dirigit a líders i persones relacionades amb l'independentisme. Però les autoritats espanyoles no han donat més explicacions per suposats motius de seguretat nacional, cosa que In 't Veld ha lamentat. De fet, el document critica que els estats membre facin servir la seguretat nacional com a "pretext" per evitar donar explicacions sobre els casos d'espionatge i subratlla que la seguretat nacional "no els eximeix de la seva obligació de complir la llei". És per això que la ponent ha demanat a l'executiu comunitari fixar una "definició legal comuna" de seguretat nacional.
En aquest sentit, l'esborrany ha carregat contra la "reticència" dels estats membre (com Espanya) a investigar els atacs, el "lent progrés" i la "manca de transparència" en les investigacions judicials. També lamenta la resposta "inadequada i contrària als principis de la cooperació lleial" del Consell Europeu. "Cap estat ni el Consell ni la Comissió tenen la voluntat de posar llum en l'escàndol d'espionatge", subratlla. Així, la liberal neerlandesa ha remarcat que és "indispensable" que hi hagi la "claredat necessària" i "acció a escala europea" per assegurar que la legislació europea es respecta. En definitiva: que cal una moratòria "immediata" en la venda, adquisició, transferència i ús dels programaris mentre es prepara una regulació per als programaris d'espionatge.
El president del comitè Pegasus, fart
Com que són necessaris uns "estàndards europeus comuns" per regular programaris com Pegasus, In 't Veld ha plantejat algunes propostes: que només es puguin fer servir amb autorització judicial, que s'autoritzi durant un període de temps determinat i només en cas d'alguns delictes, per exemple. També ha proposat eximir periodistes, advocats i polítics de poder ser espiats, així com que hi hagi un "accés retroactiu il·limitat" als missatges. En qualsevol cas, tot plegat es tracta d'un esborrany de recomanació i la resta d'eurodiputats podran presentar esmenes al text — que es votaran posteriorment al comitè, així com la recomanació final. El text es votarà finalment al ple.
El president del comitè, el popular neerlandès Jeroen Lenaers, també ha lamentat la manca de cooperació dels estats membre per aclarir els casos d'espionatge — després que cap dels països convidats hagi decidit participar en una sessió dedicada als serveis d'intel·ligència. "Personalment, estic començant a estar fart d'aquesta actitud dels estats membre", ha criticat, alhora que ha denunciat que la majoria d'estats decideixen "sistemàticament" no cooperar amb el comitè.
Els grups, sobre Pegasus
Després de la intervenció del president, la ponent ha presentat l'esborrany de recomanació i ha alertat que "l'abús" de programaris d'espionatge és un "atac a la democràcia". "Tots hauríem d'estar molt preocupats. No és un afer nacional, és un afer europeu", ha advertit In 't Veld. També ha lamentat l'actitud de la Comissió Europea i dels 27, tot reclamant normes per regular programaris com Pegasus. "Tenim normes que no s'apliquen i la Comissió està escollint deliberadament no donar eines", ha remarcat. I ha afegit: "Escull no respondre les preguntes del Parlament Europeu. És molt seriós".
L'eurodiputat del PP espanyol Juan Ignacio Zoido ha reconegut que el text és un "bon punt de partida", tot i que ha avançat que el seu grup presentarà esmenes. "Les recomanacions seran el text polític més important que sortirà del comitè. Cal un document equilibrat", ha reivindicat. Per la seva banda, el socialdemòcrata austríac Hannes Heide ha defensat la proposta d'una moratòria en la venda i ús de programaris espia — així com una definició comuna del que és seguretat nacional. L'eurodiputada alemanya dels Verds Hannah Neumann ha reclamat que s'asseguri que les propostes "s'implementen", mentre que l'eurodiputada també alemanya de l'Esquerra Cornelia Ernst ha apostat directament per la prohibició dels programaris espia. "No crec que es puguin reformar", ha indicat, abans de lamentar que el comitè no hagués pactat encara una missió a Espanya. Una missió que sí que s'ha acabat pactant i que tindrà lloc al març.