L'Eurocambra enviarà una missió a Catalunya per avaluar la situació del castellà a les escoles, a demanda de l'Asamblea por una Escuela Bilingüe (AEB). La Comissió de Peticions del Parlament Europeu, presidida per l'espanyolista Dolors Montserrat (PP), ha aprovat la petició després que els coordinadors dels grups polítics hagin pactat aquest dimarts tirar endavant la visita a Catalunya. Seran els mateixos coordinadors els qui detallaran l'objectiu de la missió, l'agenda, la delegació i les dades del viatge en les pròximes trobades. El que se sap és que la visita es farà el segon semestre del 2023 perquè no es podrà fer durant la primera meitat de l'any. El motiu? Les eleccions municipals de l'any vinent.
La petició va ser presentada l'any 2017 per la presidenta de l'AEB, Ana Losada, i tractava sobre "l'impacte de la immersió total en català a l'escola per a les famílies que es traslladen a la regió". Llavors, l'associació espanyolista demanava "que els infants de Catalunya rebin la seva educació en les dues llengües oficials, castellà i català, per igual". Una demanda que es va fer en un context que encara s'arrossega, de descens de l'ús i coneixement del català entre el jovent. En aquesta línia, el text de la petició afegeix que exigeix "que els establiments públics o finançats amb fons públics facin docència en ambdues llengües" — i, per tant, que abandonin la immersió completa obligatòria en català.
Els arguments espanyolistes contra el català
L'argument que fa servir l'AEB és que "això discrimina als nens els pares dels quals han necessitat traslladar-se temporalment a Catalunya per la seva feina". "Havent entrat al sistema educatiu català en una etapa relativament tardana, no poden seguir-los l'ensenyament de les matèries troncals, que només s'imparteix en català, i, per tant, es tracten com a nens amb necessitats educatives especials, juntament amb aquelles amb discapacitat física i psíquica, problemes de conducta o entorns socialment i econòmicament desfavorits", afegeix. L'associació espanyolista insisteix en el fet que "aquesta discriminació constitueix restricció de la llibertat de circular i residir lliurement en un estat membre de la Unió Europea".
Finalment, els suposats bilingüistes apunten que "el 80% del pla d'estudis és en català i només el 20% en castellà, considerant-ho com una forma flagrant de discriminació, atès que totes dues són llengües oficials". "Això és una restricció efectiva a la llibertat de moviment de les famílies i accés a l'ocupació", conclou el text. La petició es va fer abans que la justícia imposés el 25% de castellà a les escoles, una mesura sense suport efectiu als carrers: l'última manifestació espanyolista a Barcelona va fracassar, amb tan sols unes 2.800 persones.
Cinc anys després de presentar-se la petició, l'òrgan europeu presidit per Montserrat ha decidit ara enviar una missió a Catalunya per avaluar la situació del castellà a les escoles. La decisió té lloc cinc dies més tard de la trobada que van mantenir el comissari europeu de Justícia, Didier Reynders, amb el president de la Generalitat, Pere Aragonès. Quan va acabar la reunió, Reynders va publicar una piulada críptica en la qual afirmava haver tractat amb Aragonès "la importància d'assegurar l'aplicació de les sentències judicials". Una frase que alguns mitjans de comunicació espanyolistes van interpretar en clau 25% de castellà. Però, en qualsevol cas, sabem del cert que l'eurocomissari va expressar la seva preocupació envers el Catalangate i l'espionatge amb Pegasus.
En aquest sentit, cal recordar que el Parlament Europeu va demanar a la policia europea que investigui l'espionatge amb Pegasus a Espanya. Així mateix, va denunciar per carta que les escoltes il·legals vulneren valors com la democràcia. Però encara no s'ha aprovat cap missió per investigar ni el Catalangate ni la resta d'aspectes de l'escàndol. En canvi, l'Eurocambra sí que s'ha dedicat a acordar una visita a Catalunya per analitzar la situació del castellà a les aules. Mentre es preocupa per l'espanyol, el català encara no és llengua d'ús al Parlament Europeu.