L'Eurocambra encara "estudia les possibilitats" sobre l'ús del català als plens, tal com ho va demanar la Moncloa al setembre. Així ho ha dit aquest dilluns la seva presidenta, Roberta Metsola, que ha confirmat que la petició va ser traslladada a la Mesa del Parlament Europeu — l'òrgan encarregat de prendre una decisió al respecte. Llavors, l'afer segueix pendent perquè els serveis parlamentaris han d'acabar d'examinar "quines són les possibilitats". En una entrevista amb Europa Press, Metsola ha insistit en la idea que s'estudia "què fer" amb la demanda del govern espanyol i ha recordat que la cambra ja compta amb procediments clars per a les comunicacions amb els ciutadans.
La Mesa del Parlament Europeu és l'òrgan encarregat de prendre una decisió al respecte i estava previst que tractés l'afer en la reunió del passat 3 d'octubre, però l'ús del català als plens no es va arribar a incloure en l'agenda. La pròxima trobada serà el 21 de novembre, a l'inici del pròxim ple a Estrasburg (França). Tanmateix, encara no existeix una data exacta per abordar la qüestió. Davant la manca de concrecions, la presidenta de l'Eurocambra s'ha limitat a recordar que "qualsevol ciutadà espanyol pot escriure al Parlament Europeu o dirigir-se a aquesta situació en qualsevol idioma oficial d'Espanya" i que la resposta es cursa "en l'idioma escollit" pel ciutadà. Aquests procediments estan en marxa des del 2006.
El gaèlic, precedent similar
L'eurodiputada d'ERC Diana Riba ja havia expressat els seus dubtes sobre la qüestió, ja que "les majories estan molt ajustades" perquè la Mesa del Parlament Europeu permeti l'ús del català als plens. Abans, però, havia rebut el suport dels seus col·legues europeus. La presidenta dels Verds/ALE (grup del qual forma part ERC), Ska Keller, va apostar perquè la llengua catalana sigui llengua d'ús al Parlament Europeu. "No podem fallar als catalanoparlants de nou aquest cop", va dir, abans que es conegués la petició del govern espanyol.
La proposta espanyola va arribar després que s'acordés a la taula de diàleg entre el Govern i l'executiu estatal del passat 27 de juliol, però necessita el vistiplau dels 27 per tirar endavant. Perquè un idioma pugui ser fet servir durant un ple de l'Eurocambra ha de ser considerada una llengua oficial a la Unió Europea, un estatus que actualment s'ha concedit a 24 llengües europees — entre les quals no hi ha ni el català, ni el gallec, ni el basc. Un precedent similar és el del gaèlic, que a partir del 2007 va ser considerat llengua oficial i de treball a la UE. Tot i això, l'adhesió d'Irlanda es remunta al 1973: van passar 34 anys des que el país va entrar al bloc comunitari i que el gaèlic va ser considerat idioma oficial.