El Parlament Europeu ha aprovat una resolució per fomentar i donar suport als continguts i produccions en "llengües regionals i minoritàries" i, alhora, a impulsar la seva presència en plataformes audiovisuals. La iniciativa ha prosperat amb el vot favorable de 577 eurodiputats, 47 hi han votat en contra i 76 s'hi han abstingut. El text insta els 27 estats membres de la UE que promoguin les produccions en llengües minoritàries i que afavoreixin la seva difusió.
En paral·lel, la resolució demana apostar per fixar un fons permanent que garanteixi la independència dels mitjans de comunicació europeus i alerta que la diversitat d'aquests està "en risc" per la concentració de les propietats. En concret, el text també apunta la "preocupació pels atacs a mitjans en alguns estats membre" de la Unió Europea.
Junts recrimina al govern espanyol que vulgui fer "exactament el contrari"
Una vegada s'ha aprovat aquesta resolució, el grup de Junts i Lliures per Europa ha expressat a través de Twitter que "aquesta resolució s'aprova just quan el govern espanyol prepara una llei que fa exactament el contrari: garanteix la producció en castellà i deixa el català fora de joc de la producció, doblatge i subtitulació".
En aquest sentit, la candidatura que va aconseguir obtenir tres eurodiputats (el president Carles Puigdemont i els consellers Toni Comín i Clara Ponsatí) acusa el PSOE i Unidas Podemos de ser "incoherents amb el que voten al Parlament Europeu i fan després des del govern espanyol". Encara sobre la llei audiovisual, subratllen que "és un atac frontal a la nostra llengua i, ara també, és contrària al que demanen les institucions europees".
Conjura per "blindar el català"
La llei de l'audiovisual suposa un "moment d'alerta màxima" per al futur de la llengua catalana. Aquest dimarts, diverses entitats van celebrar un acte unitari per defensar l'audiovisual català i fer front comú per la defensa de la llengua. El president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, va alertar en el seu discurs que "això va d'hipercentralisme d'Estat o de protegir els drets de milions de ciutadans de la Unió Europea: uniformització o diversitat i drets humans".
Cuixart també expressava que la nova norma era una "estocada definitiva al català": "És la llei Wert portada a la pantalla" i per això indicava que cal llançar un "crit d'alerta màxima" en un "moment crític pel català".
En les diferents intervencions, es van subratllar algunes propostes que les entitats creuen que hauria d'incloure la nova llei audiovisual: un mínim d'un 15% de producció pròpia en català, un 60% del catàleg doblat al català i que no s'eliminin les competències reguladores del Consell Audiovisual de Catalunya en detriment de la Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia.
Imatge principal: Panoràmica d'una sessió del Parlament Europeu a Estrasburg. Europa Press.