La pressió d'Espanya per modificar l'euroordre i incorporar-hi els delictes contra la integritat constitucional dels estats que impliqui violència com una raó d'extradició automàtica ha provocat avui retrets d'eurodiputades de diferents països que han lamentat la voluntat d'Espanya de modificar aquest mecanisme per interès propi. La situació dels independentistes catalans a l'exili i la persecució judicial de l'Estat espanyol ha sobrevolat bona part del debat de la ponència que ha presentat l'eurodiputat del PP Javier Zarzalejos a l'hemicicle davant del comissari Europeu de Justícia, Didier Reynders. Al final, però, les intervencions de PSOE i Ciutadans han acabat denunciant sense embuts la situació de Carles Puigdemont i els eurodiputats exiliats.

L'interès d'Espanya en aquest tema quedava prou clar amb el fet que entre els 22 eurodiputats que han intervingut al debat, vuit eren membres de l'Estat espanyol, entre els quals tant el ponent com el president de la comissió de Justícia on s'ha impulsat la iniciativa, el socialista Juan Fernando López Aguilar. Han aplaudit la iniciativa el PSOE, PP, Cs i UPyD, mentre Vox l'ha trobat massa tèbia. Les eurodiputades de Junts i ERC, Clara Ponsatí i Diana Riba, han criticat la proposta.

Això no obstant, entre la resta d'intervencions, hi ha hagut també veus que han denunciat l'intent de l'Estat espanyol d'utilitzar aquesta reforma en el seu interès i el perjudici que aquesta maniobra pot plantejar per al mecanisme de l'euroordre. Malgrat que l'actual sistema del debat a l'hemicicle impedeix la possibilitat de torns de rèplica, els eurodiputats espanyols no han dubtat a respondre a les crítiques exposades.

"No permetre conflictes d'interessos"

L'eurodiputada francesa dels Verds Gwendoline Delbos-Corfield ha lamentat que "els interessos nacionals d'Espanya" s'havien tingut en compte en la proposta "en detriment del bé global". Ha advertit sobre la problemàtica que comporta introduir delictes contra la integritat constitucional en una UE amb constitucions tan diferents que pot portar a una interpretació molt àmplia, i ha alertat: "No podem permetre que els conflictes d'interessos d'un Estat membre tinguin incidència en la totalitat de la UE".

També la irlandesa Clare Daly ha tirat en cara als eurodiputats espanyols la proposta. "Per la seva història interna veiem aquí com s'acceptaran determinats aspectes constitucionals sobre la doble criminalitat", ha retret.

Daly, que s'ha pronunciat en altres ocasions contra la persecució que pateix l'independentisme i els excessos policials a Catalunya, ha advertit que no es pot acceptar aquesta mena de maniobres. "La història ens ho ha ensenyat, no es pot suprimir un moviment amb mesures repressives. Els drets fonamentals s'apliquen a tots, inclús als catalans".

També l'eurodiputada belga i vicepresidenta del grup dels conservadors i reformistes europeus, Assita Kanko, ha tirat en cara al govern espanyol que vol utilitzar l'ordre de detenció europea per als seus propis interessos, en comptes de fer-ho en benefici del bé comú. Kanko ha emplaçat a començar qualsevol reforma "per reconstruir la confiança entre els estats membres i millorar la transparència en el sector judicial".

A les veus crítiques d'aquestes eurodiputades s'hi ha afegit la de les representants de Junts i ERC.

Avís de Ponsatí

Clara Ponsatí ha recordat que Alemanya i Bèlgica s'han pronunciat en contra de l'euroordre contra els líders independentistes; i que el Tribunal d'Apel·lacions de Brussel·les ha advertit que la presumpció d'innocència no està garantida a Espanya i que l'estat espanyol desobeeix el Grup de Treball de les Nacions Unides sobre Detencions Arbitràries. En aquest punt, i dirigint-se al comissari de Justícia, Ponsatí ha advertit que "el problema no és l'ordre de detenció europea sinó la contaminació judicial a Espanya i això, senyor Renders, és el seu problema també. No és un assumpte intern, han de cuidar l'estat de dret a Espanya".

La republicana Diana Riba ha advertit que encara hi ha països europeus amb evidents deficiències en matèria judicial i el debat sobre l'euroordre s'hauria de centrar en garanties processals i no en aconseguir detencions exprés. Per aquest raó ha alertat que la reformar d'aquest mecanisme no pot servir "només per satisfer les pulsions repressives d'alguns".

"Ens juguem la credibilitat d'aquest Parlament", ha alertat, tot subratllant que afegir el crim contra la integritat constitucional a la llista d'extradicions directes "no facilitarà la detenció dels líders catalans sinó que obrirà les portes a extradicions injustes o arbitràries per aquells Estats amb poca afecció als valors europeus de llibertat i justícia".

Puigdemont i el Capitoli

El socialista alacantí Domènech Ruíz ha aprofitat que era un dels últims a intervenir per insistir que és necessari ampliar la llista de delictes com es proposa a l'informe i per replicar directament a les crítiques de la francesa Delbos-Corfield. "No és cap broma de delicte el que van fer Puigdemont i Ponsatí. No és cap broma declarar unilateralment la independència. Vostè sap com va començar la primera Guerra Mundial? Alterant unilateralment una frontera. Vostès han vist el que ha passat al Capitoli. Els sembla una broma alterar l'ordre constitucional?", ha interrogat.

També des de Ciutadans, Luís Garicano, ha comparat la situació de Catalunya amb els esdeveniments que es van produir al Capitoli dels EUA i ha advertit que "res ha perjudicat tant la imatge d'Espanya com veure delinqüents, inclòs polítics, passejant-se impunement per Europa", i ho ha comparat amb el fet que els assaltants del Capitoli haguessin buscat refugi a Texas. "Res, ningú i menys encara representants públics estan per sobre de la llei. Per això Parlament Europeu avui fa una proposta de reforma en que inclou delictes contra ordenament constitucional", ha admès.

El rebuig com a excepció

En presentar l'informe, l'eurodiputat popular Javier Zarzalejos ha insistit que "l'entrega ha de ser el principi general" davant d'una euroordre i que el rebuig a executar-la ha de ser l'excepció i s'ha de fer de manera restrictiva i degudament fonamentada.

Entre els deu nou supòsits que ha plantejat que hauria d'incorporar l'euroordre per al lliurament automàtic ha citat, a banda del delicte contra la integritat constitucional dels Estats, delictes d'evasió fiscal, d'odi, de contaminació massiva, contra l'ordre públic, o delictes de lesa humanitat i de guerra, entre d'altres.

El socialista  i president de la comissió que ha impulsat l'informe, Juan Fernándo López Aguilar, ha advertit que el temps transcorregut des que el 2002 quan va aprovar l'euroordre i l'ampliació de la UE ha mostrat "l'erosió dels principis de confiança mútua i reconeixement mutu sobre els quals es fonamenta", per la qual cosa la comissió de Llibertat i Justícia que presideix ha impulsat l'informe per reavaluar i reimpulsar l'euroordre on es proposa incorporar nous supòsits, entre els quals, la integritat constitucional dels estats.

L'objectiu, ha dit, és "superar la denegació restrictiva i assegurant que en cap cas la garantia dels drets fonamentals encobreixi un examen de l'estat requerit a la qualitat de l'organització judicial ni a la competència de l'estat requerit en matèria judicial".

Des d'UPyD, Maite Pagazaurtudúa s'ha felicitat del debat i ha subratllat la necessitat d'actualització i millora d'aquest mecanisme per incloure entre d'altres les amenaces contra l'ordre públic i els delictes contra la integritat constitucional comesos amb ús de la violència.

L'eurodiputat de Vox Jorge Buixadé ha criticat la "tebior i contingut ideològic" de la proposta perquè "obre nombroses escletxes i vies" per evitar-la com "l'abusiu instrument del mecanisme de l'estat de dret". "Cal dir des del Parlament Europeu que els delictes contra la integritat constitucional dels estats membres són delictes sense necessitat d'exigir violència", ha reclamat el representant de Vox abans d'anunciar la seva abstenció.

Per la seva banda, el comissari de Justícia ha subratllat que la llista de delictes tal i com està "cobreix la majoria de delictes que els estats consideren greus" però ha assegurat que la Comissió analitzarà detalladament la proposta que li fa arribar el Parlament.

 

A la imatge principal, l'eurodiputat del PP, Javier Zarzalejos, durant la seva intervenció en defensa d'ampliar el supòsits d'extradició automàtica