Els passos que va donant el govern espanyol contra el procés català se li giren en contra i, després que ahir el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena decidís —per sorpresa de molts— retirar l'euroordre de detenció per al president Carles Puigdemont i els consellers que són a Brussel·les, avui el ministre de Justícia, Rafael Catalá, ha tirat pel dret i ha decidit plantejar a la reunió del Consell Europeu de la setmana vinent una modificació de les euroordres de detenció perquè els tempos siguin més curts i l'Estat espanyol, per exemple, tingui més facilitats a l'hora que s'extraditi les persones que demanin els tribunals.

Així ho ha decidit en constatar que el sistema per entregar els membres del Govern a l'exili i poder-los detenir ràpidament "no és eficaç, ni operatiu" perquè "no s'ha obtingut el resultat esperat ni en temps ni en el fons de la qüestió". 

I és que els de Mariano Rajoy tenien coll avall que Puigdemont i els consellers serien entregats a la justícia espanyola amb rapidesa, però, en comprovar que aquest sistema "és molt garantista" i que els terminis són massa llargs, han canviat d'estratègia i provaran ara de demanar directament a la UE que es modifiqui aquest sistema, tot i que, això sí, consideren que la justícia belga ha seguit els passos adequats. 

Greus problemes

De fet, Catalá vol plantejar aquesta reflexió en una reunió de ministres de Justícia de tota la UE perquè creu que el sistema d'euroordres, que porta vigent des del 2002, genera "problemes" com els que han patit ells que, després de rebre diverses crítiques, entre d'altres la jutgessa de l'Audiència Nacional Carmen Lamela quan va voler convèncer Bèlgica que el Govern és corrupte per justificar una extradició exprés, ja que a Bèlgica no existeix el delicte de rebel·lió.

Ara bé. Moncloa ha aprofitat l'ocasió per avalar la decisió de Llarena de retirar l'euroordre de detenció perquè, tot i que pugui semblar per a mots un dard enverinat, els de Rajoy consideren que és "raonable i intel·ligent" perquè, així, tots els membres del Govern seran jutjats "en igualtat de condicions i pels mateixos delictes".

La proposta de modificació a la UE, però, la faran sota l'argument que aquest sistema ha d'estar "en constant renovació" i no pas que els estigui costant que la justícia belga compleixi amb la seva voluntat.

Extradició exprés tombada

L'estratègia que pretenia seguir Lamela es va fer evident de seguida: a la Unió Europea, les ordres d'extradició es resolen immediatament si es marca una de les caselles de la llista que conté més de 30 categories.

Ara bé, per desgràcia de la jutgessa de l'Audiència, en aquestes caselles no apareix el delicte pel qual demanava l'ordre internacional de detenció: els de rebel·lió, sedició, malversació, prevaricació i desobediència. Entre les categories que la jutgessa tenia opció de marcar perquè es retornés Puigdemont i els consellers a Espanya s'hi pot trobar "pertinença a organització delictiva", "terrorisme", "explotació sexual dels nens" o "violació". Però com que cap no s'adequava als delictes dels quals se'ls acusa, Lamela va optar per acusar el Govern de corrupció i tenir una mínima possibilitat que se'ls extradités immediatament en lloc de deixar la casella en blanc.

La cosa, però, no els va sortir del tot bé. La justícia belga no va tenir en consideració l'acusació de corrupció al Govern i, a més, tal com estableix l'acord marc del Tractat de la UE relatiu a l'ordre de detenció europea i als procediments d'entrega als estats membres, el país que hagi de decidir si s'executa l'euroordre sempre podrà rebutjar-la "quan existeixin raons objectives per suposar que l'ordre detenció europea ha estat dictada amb finalitats de persecució o sanció a una persona per raó de sexe, raça, religió, origen ètnic, nacionalitat, llengua, opinions polítiques o orientació sexual.