El Parlament Europeu ha aprovat aquest dimecres al ple d'Estrasburg la llei de restauració de la natura, al centre d'un intens debat que ha durat mesos entre els partits d'esquerra i ecologistes de l'Eurocambra contra l'oposició de les dretes. Finalment, la nova llei verda de la Unió Europea tira endavant amb un marge molt ajustat: 312 vots a favor i 324 vots en contra i 12 abstencions. Entre els que han votat en contra, el Partit Popular (PP) europeu i els partits d'extrema dreta, amb un intent de veto a la normativa que la Cambra també ha tombat. El ponent del text, l'eurodiputat socialista César Luena, ha celebrat el resultat i ha afirmat que la nova llei "és bona fins i tot pels qui han votat en contra". 

La llei de restauració de la natura, un dels grans pilars del Pacte Verd Europeu, té l'objectiu de protegir i restaurar pel 2030 almenys el 20% del territori i del mar de la Unió Europea degradat o contaminat per l'acció de l'ésser humà, per salvar els danyats ecosistemes del territori europeu i recuperar la biodiversitat, i amb la mirada posada en aconseguir-ho totalment pel 2050. Segons l'Agència Europea del Medi Ambient, ara mateix el 81% dels hàbitats protegits i el 63% de les espècies protegides de la UE es troben en un estat preocupant. 

Durant els darrers mesos de debat, la proposta ha comptat amb el suport de les formacions socialistes i ecologistes, així com la comunitat científica internacional, empreses d'energies renovables i diverses grans multinacionals. Els grups a favor de la llei havien argumentat que aquesta no només es traduirà en una millor preservació del medi ambient, sinó també en garantir la seguretat alimentària, impulsar l'activitat econòmica i avançar en la transició verda.

Vot en contra de les dretes

Amb la votació d'aquest dimecres, el Parlament Europeu supera el veto de les formacions de dretes i evita que la Comissió Europea hagi d'elaborar un nou text, un procés que hauria retardat l'entrada en vigor de la norma i que, segons els defensors de la llei, hauria tingut greus conseqüències pel que fa a l'assoliment dels objectius climàtics de la Unió Europea. Tot i que la llei ha aconseguit superar el que molts han definit com un punt de partit -el comitè de Medi Ambient de l'Eurocambra va rebutjar la proposta el juny passar per la mínima-, la proposta ha tirat endavant amb un conjunt d'esmenes que, segons el president del mateix comitè de Medi Ambient, Pascal Canfin, deixa un document "molt més aigualit".

L'argument que han esgrimit les dretes per justificar la seva posició contrària a la llei ha estat que aquesta ataca a l'agricultura i la pesca europees i que, amb una economia ja danyada per la guerra a Ucraïna, hi haurà un descens de la producció d'aliments a Europa i aquests estaran a preus més elevats. Alguns grups han acusat els populars de "mentir" i d'alinear-se amb l'extrema dreta per "guanyar vots", el rebuig a la proposta també ha comptat amb el suport dels grans empresaris agrícoles, representats per la patronal Copa-Cogeca. A favor de la llei estan els governs d'Espanya, Alemanya, França, Portugal i Grècia, entre d'altres; en contra, Itàlia, Finlàndia, Suècia i Països Baixos. Àustria i Bèlgica es van abstenir de posicionar-se.