La sentència del judici del 9-N ha fet créixer el malestar a Europa. El fet que el TSJC hagi condemnat a l’expresident Artur Mas i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau a penes de fins a dos anys d’inhabilitació, ha activat una allau de reaccions de polítics internacionals, que han carregat contra les accions del govern espanyol per aturar el procés català. Tot això, just la setmana que el Parlament britànic ha donat el tret de sortida al grup parlamentari de discussió sobre Catalunya amb una conferència en seu parlamentaria del conseller d’Afers Exteriors, Raül Romeva.

N'és un exemple l’eurodiputat belga del partit independentista flamenc (N-VA) Mark Demesmaeker, que aquesta setmana, en una entrevista a El Nacional, va assegurar que la reacció d’Espanya contra el procés català i la seva judicialització “fa olor de sistema autocràtic i franquisme”. No és l’únic. L’eurodiputat britànic del partit dels conservadors Ian Duncan, el copresident del govern dels Verds, Philippe Lamberts (Bèlgica); o la líder del grup de l’Esquerra Unitària, Gabriele Zimmer (Alemanya); en són d'altres exemples. En declaracions a l’ACN, els eurodiputats s’han mostrat “preocupats” per la sentència, han qualificat de “tossuderia” la reacció espanyola i han reclamat “diàleg” i “respecte”.  

A més, la sentència també va fer que altres mostressin el seu desacord a través de Twitter. L'eurodiputada belga de la N-VA Helga Stevens es va preguntar com podia ser que "organitzar un referèndum sigui il·legal i no democràtic si hi havia una clara majoria per al referèndum al Parlament català." Fa uns mesos, en una entrevista a aquest diari, Stevens va assegurar que la judicialització del procés era "una vergonya per a la democràcia espanyola".

També l'eurodiputat del partit independentista d'Irlanda del Nord, Sinn Féin, Matt Carthy ,va qualificar-ho d'"escandalós".

Catalunya, als parlaments d’Europa

Tot això just la setmana que s'ha activat el grup de discussió sobre Catalunya al Parlament britànic. Fins a 21 membres de Westminster s'han sumat a la iniciativa impulsada per l'independentista escocès de l'SNP George Kerevan. Aquest grup, del qual formen part membres dels sis principals partits del Parlament, es reunirà com a mínim dos cops l'any per analitzar la situació a Catalunya i assegura que "el debat (català) es porta a terme de la manera més democràtica”, segons el mateix grup. 

A més, justament aquest dijous, diputats del Partit Laborista, de l’SNP escocès i del gal·lès Plaid Cymru van impulsar una moció al Parlament britànic per condemnar les penes imposades a Mas, Ortega i Rigau. La moció subratlla que la sentència condemnatòria arran la consulta “multa durament i prohibeix exercir càrrecs públics” i reclama a l’executiu britànic que declari la seva adhesió a “la llibertat d’expressió i al dret dels parlamentaris elegits democràticament per celebrar referèndums".

No és l'únic país. Aquest dijous el procés català també va entrar de ple en una sessió parlamentaria del Parlament belga. Ho va fer després que un diputat de l’N-VA Peter Luykx reclamés al primer ministre Charles Michel una resposta sobre Catalunya i l'advertís que cal prendre's seriosament "la situació actual" perquè “supera l’ordre nacional” i requereix, “des d’un punt de vista moral”, un posicionament europeu. En la seva resposta, Michel va assegurar que hi ha una “gran diferència” entre Catalunya i Escòcia i ha descrit com a “elements essencials” el respecte per “les regles europees, l’Estat de dret i l’ordre constitucional”.

"El futur d'Escòcia i Catalunya no està només en mans dels habitants, sinó també d'Europa. Prenguem seriosament el seu vot", tuitejava el partit des del seu compte a les xarxes socials.

A més, l'any passat els parlaments de Finlàndia, Estònia i Suïssa ja van crear grups parlamentaris per debatre sobre Catalunya i el procés independentista. A més, Suïssa i Dinamarca han fet mocions parlamentàries per demanar una sortida democràtica i pactada en el procés català. Els suïssos, fins i tot es van proposar per fer de mediadors entre el govern català i espanyol, si ho acceptessin les dues parts. 

El Govern intensifica la presència a l'Exterior

La presència del Govern a Europa ve de lluny, també les seves accions per explicar el procés arreu, però en els últims temps s'han incrementat de manera exponencial. Després de la gran conferència del president Carles Puigdemont, el vicepresident Oriol Junqueras i el conseller Raül Romeva al Parlament Europeu, n'hi ha hagut d'altres.

Aquest mateix dimarts Romeva explicava a Londres, en la presentació del grup sobre Catalunya, que Espanya usa les lleis contra els opositors polítics i assegurava que en algun moment, "Europa hauria de prendre posició". A més, justament aquest divendres va viatjar a Eslovènia, on es va pronunciar una conferència  a la Slovenian Society for International Relations de Ljubljana i es va reunir amb les artífex del procés independentista d'aquest país, l'any 1991. 

El conseller Raül Romeva durant la conferència a Westminster / Exteriors

També en aquesta estratègia del Govern per explicar-se arreu, cal sumar-hi les recents conferències de l'expresident Artur Mas, primer a Sant Sebastià, i després a Oxford i Harvard. També el president Puigdemont es desplaçarà a aquesta important universitat dels Estats Units, on protagonitzarà un col·loqui titulat 'Catalunya, Escocia i el Calexit'. A més, el delegat del Govern al Regne Unit, Sergi Marcén, participarà aquest cap de setmana en la convenció del partit independentista escocès, l'SNP.

La premsa internacional també mira Catalunya

La condemna a Mas, Ortega i Rigau ha provocat una cascada de reaccions a la premsa internacional. De fet, la noticia de la sentència del 9-N es va seguir pràcticament instantàniament en molts mitjans d'arreu i va ser distribuït per les principals agències internacionals. 

N'és un exemple l'agencia de notícies francesa, considerada la tercera més important a nivell internacional, Agence France-Presse​ (AFP), va emetre una última hora anunciant la inhabilitació per dos anys d'Artur Mas.

També se'n van fer ressò prestigiosos mitjans com els diaris britànics The Guardian, Financial Times, la cadena pública BBC, els nord-americans The New York Times o Washington Post, els francesos Le Monde i Le Figaro o l'europeu Politico, entre molts d'altres. Gairebé tots coincidien a subratllar que es tractava d'un "referèndum simbòlic" i "no vinculant" i recollien les crítiques dels líders catalans que qualificaven la sentència de "vergonyosa" i "antidemocràtica".

Tot això, també la setmana que la ministra principal d'Escòcia, Nicola Sturgeon, ha proposat celebrar un referèndum sobre la independència l'any 2018 o a principis del 2019. Tots dos fets han tornat a fixar la mirada internacional en els processos d'autodeterminació, i li posen més difícil a Europa per desentendre-se'n.