L'Europol canviarà la metodologia emprada per a l'elaboració de l'informe anual sobre la situació del terrorisme a la Unió Europea, que a l'última edició va provocar polèmica per haver inclòs l'independentisme català i basc com a exemples de "terrorisme etnocentrista i separatista", una qualificació que, després de les exigències de Junts per Catalunya al govern espanyol, es va rebaixar a "extremisme". La directora de l'Europol, Catherine De Bolle, ha anunciat els canvis aquest dimarts en una reunió del grup d'escrutini de l'Europol del Parlament Europeu, amb el qual l'agència policial europea ja estava treballant canvis en la metodologia del document. Segons ha detallat, s'introduiran nous filtres abans de la publicació de l'informe, com ara la "revisió" per part d'un grup d'experts i la verificació del contingut per part dels estats.
L'informe de l'Europol té com a objectiu detectar els perills de la UE en matèria de terrorisme per poder elaborar unes estratègies de seguretat i prevenció adients. En l'elaboració dels pròxims informes s'hi introduiran tres modificacions principals en la metodologia. La primera és que s'ha fet arribar als estats una "nova orientació" sobre la metodologia de l'informe, que remarca que el document ha de ser una "visió sobre la situació del terrorisme a la UE" i no una "avaluació de les amenaces". En segon lloc, ara els estats rebran un "esborrany" del document per fer una "verificació del contingut" i corregir el que creguin que no és acurat de les seves contribucions. Finalment, un grup d'experts revisarà el document abans que es distribueixi.
Polèmica per tractar l'independentisme com a grup terrorista
La publicació de l'últim informe de terrorisme de l'Europol, el 2023, va provocar la indignació de l'independentisme, ja que qualificava els "grups separatistes a Espanya" —entre els quals s'incloïa l'independentisme català i basc— com els "més actius i violents" a l'estat espanyol. La policia europea apuntava que aquests moviments "combinen separatisme amb visions extremistes d'esquerra" i "missatges contra l'estat espanyol i les institucions, així com contra el capitalisme". Davant la publicació de l'informe, l'eurodiputada d'ERC Diana Riba va demanar al director executiu de la policia europea, Jean-Philippe Lecouffe, el motiu d'aquesta qualificació, i aquest va assegurar que la informació l'havia aportat el mateix estat espanyol, i que en cap cas era una tasca de l'Europol.
Els partits independentistes van reclamar una modificació a l'Europol, però no es va produir cap canvi fins que el passat 5 de setembre, el president a l'exili, Carles Puigdemont, va marcar com a condició prèvia per iniciar les negociacions amb el PSOE de cara a la investidura de Pedro Sánchez que es fes efectiva aquesta modificació a l'informe. "No es pot negociar amb qui ens considera la segona amenaça més important després del terrorisme jihadista", va advertir. A finals de mes, el Ministeri de l'Interior va sol·licitar formalment a la policia europea que desvinculés l'independentisme català del terrorisme. Finalment, a finals d'octubre, l'Europol va publicar una actualització de l'informe en què deixava de vincular l'independentisme al terrorisme i passava a definir-lo com a extremista.