Acabats de sortir de l’estat d’alarma i amb eleccions ja a la vista. El pròxim 12 de juliol, bascos i gallecs aniran a les urnes, no se sap si massivament però sí amb mascareta i distància de seguretat. Va ser un dels compromisos que va arrencar el lehendakari Íñigo Urkullu i ràpidament s’hi va apuntar el president Alberto Núñez Feijoó. En l’actual context, els comicis tindran transcendència més enllà d’aquests territoris. Seran el primer gran examen tant per al president Pedro Sánchez com per al cap de l’oposició Pablo Casado. El primer podria respirar més alleujat, mentre el segon podria endur-se una doble bufetada.

Al País Basc, per al lehendakari Íñigo Urkullu, la pandèmia ha estat un revulsiu. Els cossos enterrats i encara no trobats a l’abocador de Zaldibar han quedat ben oblidats, i la seva gestió de l’estat d’alarma, arrencant cessions de La Moncloa, ha reforçat el seu lideratge. Tant és així que el CIS és categòric. Els nacionalistes bascos, amb el 40% dels vots, pujarien entre 4 i 6 escons. Els seus socis, el PSE-EE, en pujarien entre dos i quatre. El PNB i els socialistes podrien revalidar amb comoditat la seva aliança a Ajuria Enea. El mateix pronostiquen altres enquestes publicades en les últimes setmanes.

El mateix president espanyol visitarà aquest diumenge Sant Sebastià, per a participar en un míting al costat d’Idoia Mendia. També s’hi desplaçaran la vicepresidenta Carmen Calvo o el ministre Fernando Grande-Marlaska. El govern espanyol pot consolidar en terres basques la seva autoritat interna al PSOE. Després de la patacada a les últimes basques i gallegues, Sánchez va dimitir com a secretari general. Ara corren altres temps. La victòria li donaria una mica d’aire, reforçant l’aliança amb el PNB també a Madrid.

Per si faltaven dubtes, a hores de l’inici de la campanya electoral, la comissió de transferències entre l’Estat i el País Basc ha acordat aquest dijous traspassar tres noves competències per un valor de 7,5 milions d’euros. Urkullu ja té peix al cove que oferir als votants.

En canvi, per a Pablo Casado, les coses van mal dades al País Basc. En el seu moment, la cúpula estatal va decidir apartar l’exministre Alfonso Alonso, del sector moderat, per a imposar Carlos Iturgaiz, de l’ala més dura dels populars i de la corda de Casado, com a cap de cartell d’una coalició amb Ciutadans. Els pronòstics no els són favorables. L’aliança no sumaria, sinó que restaria. Del 10,2% de les eleccions del 2016 al 5,9% que preveu el CIS. Dels actuals nou escons al Parlament basc a una forquilla entre 3 i 6 diputats.

L’estocada, però, podria venir per Galícia. El CIS i altres pronostiquen una nova majoria absoluta del PP, amb entre 40 i 42 escons (ara en té 41), duplicant en vots el PSOE. Deixaria Ciutadans, amb qui Feijoó va negar-se a compartir candidatura, fora del Parlament gallec un cop més. Seria la seva quarta majoria absoluta, igualant el rècord establert per Manuel Fraga. Hauria de ser un gran èxit per a Casado si no fos perquè Feijoó és el principal opositor intern a l’estil crispat de la direcció estatal. És l’amenaça eterna sobre el seu cap. Sumat al fracàs de l’experiment basc, seria una esmena a la totalitat a l’estratègia de Gènova.

Les esquerres independentistes

Al País Basc, segons el CIS i la majoria d’enquestes pubñicades, EH Bildu es consolidaria com a segona força al Parlament amb uns resultats més o menys estables. La incògnita és què passa amb Elkarrekin Podemos, especialment després de la rectificació sobre la investigació dels GAL. A Galícia, el BNG recuperaria terreny després del seu retorn al Congrés dels Diputats i el seu paper protagonista en la investidura. Podria duplicar la seva representació i ser la tercera força, a costa de Galícia en Comú, que es desplomaria.