El 59% dels ciutadans bascos és partidari que es celebri un referèndum sobiranista a Euskadi, si bé un 39% votaria en contra de la independència davant el 31% que votaria que sí. La ciutadania basca es mostra dividida en les seves preferències sobre l'organització de l'Estat: un 67% recolza l'actual fórmula o un escenari federal mentre que un 37% de bascos assegura que votaria no en cas de celebrar-se un nou referèndum constitucional (deu punts més que el sí).

Aquests són algunes de les dades recollides en l'últim Euskobaròmetre de l'equip dirigit pel professor de l'UPV/EHU Francisco Llera, que s'ha elaborat en funció de 800 entrevistes realitzades entre els dies 3 i 27 d'octubre. L'informe constata que, en el marc d'"una divisió crònica" entre nacionalistes (46%) i no nacionalistes (50%), les diferències entre ambdós grups es tornen a ajustar durant l'últim any, amb un avanç de 7 punts dels primers i un retrocés correlatiu dels segons de 4 punts.

Tres de cada cinc bascos mantenen la compatibilitat d'identitats basca i espanyola, amb un predomini de la dualitat equilibrada basc-espanyola (36%), a la qual s'afegeix el "biaix" del sentiment basquista (22%) que és "molt superior" a l'espanyolista (2%). Per la seva part, l'"espanyolisme extrem" es manté en un 5%, mentre que "l'exclusivisme basquista" segueix sent la identitat expressada per alguna cosa menys d'un terç dels bascos.

Una nació amb eventual reforma d'autogovern?

En funció de l'estudi, mentre fa una dècada una majoria del 55% dels bascos veia bé una definició d'Euskadi com a nació en l'eventual reforma de l'autogovern, en l'actualitat l'acord perquè es produeixi aquest reconeixement s'ha reduït fins al 47%, amb un retrocés de 8 punts en l'última dècada. A aquesta idea l'hi ha donat suport el 76% dels nacionalistes, però també gairebé una quarta part dels no nacionalistes.

Davant d'aquests, un 35% dels enquestats rebutja aquesta possibilitat, després d'un increment de tretze punts en l'última dècada, sobretot, entre els no nacionalistes (57%). Finalment, un de cada deu no es decanta per cap de les dues preferències i cap altre 7% no es pronuncia sobre això. Entre les possibilitats de reconeixement com a nació, un 25% ho defineix com "dues realitats nacionals clarament diferents", respecte a Espanya, mentre que un 14% prefereix que aquest reconeixement es produeixi al si de la nació espanyola.

L'enquesta constata que es manté la divisió entre les preferències sobre l'organització territorial de l'Estat, encara que la majoria dels bascos continua oscil·lant entre l'actual fórmula autonòmica (33%) i un possible escenari federal (34%). Davant aquestes fórmules, l'independentisme de les fórmules autodeterminista o confederal torna a situar-se entorn d'un 25% dels enquestats. En l'altre extrem, el centralisme es manté en un 4% de suport dels bascos.

Satisfets amb l'Estatut basc

Un 74% de la ciutadania continua mostrant-se relativament satisfeta amb l'Estatut basc, mentre que els insatisfets se situen en un 19%, amb una relativa estabilitat en els últims nou mesos. En qualsevol cas, els satisfets continuen oscil·lant entre el "criticisme" (39%) i l'optimisme (35%), amb un avanç semestral dels segons en detriment dels primers.

Entre els crítics, destaca l'electorat del PNB (49%) i d'Elkarrekin Podemos (41%), tenint en compte que el més insatisfet és el d'EH Bildu (58%) i els més satisfets són els socialistes (52%), populars (73%) i C's (67%). Tanmateix, gairebé un de cada quatre enquestats continua sense voler canvis i la mateixa proporció es conforma amb què es completin les transferències. Per la seva part, un 29% opta per la reforma i l'ampliació de l'autogovern, mentre que un 14% es decanta per "una posició de ruptura sobiranista".

L'Euskobarèmetre constata que, transcorreguts 37 anys des de la celebració del referèndum que va ratificar l'aprovació de l'actual Estatut de Gernika, la ciutadania basca votaria, en cas de celebrar-se un nou referèndum estatutari, que sí en un 47%, mentre que el 1979 ho va fer un 53%, amb una recuperació interanual de 17 punts. El vot negatiu, que fa trenta anys se situava en el 3%, assoliria el 13%, amb un retrocés interanual de 7 punts.

"Desitjos grans" d'independència

Un 29% de la ciutadania assegura tenir "desitjos grans" d'independència, amb "una gran estabilitat" interanual. En aquest sentit, s'expressen la majoria dels votants d'EH Bildu (83%) i dels nacionalistes (51%), mentre que entre l'electorat del PNB la taxa és menor (27%). Davant ells, un 59% d'enquestats diuen tenir-ne pocs (22%) o cap (37%) desig d'independència, sobretot entre els no nacionalistes (79%) i els votants dels partits autonomistes (més de nou de cada deu), però també la majoria dels votants del PNB (63%), d'Elkarrekin Podemos (63%) i dels abstencionistes (68%).

Donada la hipòtesi d'una Euskadi independent, les expectatives de la societat basca es mostren "molt dividides" entre els que pensen que es viuria millor (27%) i els que creuen que se n'aniria a pitjor (35%), amb un avanç semestral de cinc punts. Un 15% opina que "les coses no canviarien" i un 23% no sap exactament per què decantar-se.

Estabilitat en el dret a decidir

En relació amb el dret a decidir, les opinions de la societat basca es mantenen estables en els dos últims anys, de manera que un 59% està a favor que es plantegi un referèndum sobre una possible independència, un 30% es posiciona en contra i un 11% no es pronuncia sobre això. Els primers destaquen entre els nacionalistes (81%), amb una taxa del 52% dels abstencionistes i el 96% d'EH Bildu, als que se'ls uneix al voltant de dos terços d'Elkarrekin Podemos i el PNB, mentre que els segons ho fan entre els electorats autonomistes, amb un 66% de l'electorat socialista i el 93% dels populars. En general, els no nacionalistes es mostren molt dividits a favor (41%) i en contra (47%).

Si es celebra aquesta consulta, el sí retrocedieix 4 punts i es situa en el 31%, mentre que el no aglutina al 39%, el que suposa amb un avanç de cinc punts. A més, un 12% diu que s'abstindria i un altre 18% no mostra cap preferència en aquest moment. Nacionalistes o no nacionalistes es mostren "clarament definits" a favor (53%) els primers i en contra (57%) els segons. Per electorats, el sí compta amb un suport del 86% d'EH Bildu i del 32% del PNB a favor del sí, mentre que el no el recolzen el 40% del PNB i el 100% del PP i C's, el 45% d'Elkarrekin Podemos, el 79% del PSE-EE i el 35% dels abstencionistes.

En cas que la independència suposés una sortida de la UE o una pèrdua de posicions al mercat espanyol, el sí es reduiria al 25% i 23%, respectivament, de manera que un 2% o un 4% es passaria al, no mentre que un altre 4% en ambdós supòsits se'l qüestionaria.

La Constitució

D'altra banda, l'informe assenyala que en cas de celebrar-se un nou referèndum constitucional, un 37% de ciutadans votaria que no, mentre que un 27% optaria pel sí, amb el que es manté el canvi de tendència de l'últim any, després de l'avanç interanual de 10 punts dels primers i el retrocés correlatiu dels segons.

L'opinió favorable és més avalada entre els no nacionalistes (33%), si bé és compartida també per un de cada cinc nacionalistes (20%). Els que més es decanten pel sí segueixen sent els votants de PP (80%), del Partit Socialista (55%) i C's (50%), mentre que el vot negatiu només és majoritari entre els votants d'EH Bildu (73%).