Ja és dia d’eleccions a Euskadi. Des de les nou del matí fins a les vuit del vespre, l’electorat basc podrà anar a les urnes per decidir qui es corona en la pugna ajustadíssima entre el PNB i Bildu. Ambdues formacions sobiranistes lluiten per l’hegemonia al País Basc; una per retenir-la (el PNB) i l’altra per conquerir-la (Bildu). A més, si els pronòstics de les enquestes que han anat publicant-se fins al dia 15 d’abril es compleixen, és possible que el parlament basc deixi de ser un hemicicle històricament fragmentat. Podria passaria a tenir-hi només quatre formacions: PNB, Bildu, PSE i PP, de manera que quedarien fora formacions com Podemos, Sumar i Vox. Una curiositat: el PNB no encarrega enquestes internes. Segons expliquen fonts de la direcció del partit, la formació es fia dels baròmetres que es van publicant, però sent coneixedors, també, que en la cuina de les dades poden produir-se errors. Es fien encara més, asseguren, del seu olfacte polític.
🔴 Resultats eleccions País Basc 2024, DIRECTE | Última hora de l'escrutini
Sigui com sigui, una victòria de Bildu seria un cop dur pel PNB, però no definitiu: tot indica que els jeltzales reeditaran la coalició amb el PSE que els fa mantenir actualment el poder basc a les seves mans. Ambdues formacions han expressat la seva voluntat de mantenir aquest matrimoni polític. Tots dos han tancat la porta a pactar amb Bildu. I del PNB depèn també la governabilitat del president espanyol, el socialista Pedro Sánchez.
Bildu somia en un sorpasso al PNB
El PNB ha estat històricament el partit hegemònic del País Basc. De les 12 eleccions que s’han celebrat a Euskadi des de 1980, el PNB les ha guanyat totes excepte les de 1986 (victòria del PSE); i només han deixat de governar en una legislatura: la del 2009 al 2012, en la qual el socialista Patxi López va convertir-se en lehendakari després que el PP li regalés els vots. L’any 2020, quan van celebrar-se les últimes eleccions a Euskadi, l’enquesta del CIS situava els jeltzales com la força hegemònica del país; controlant amb plena seguretat el flanc centredreta i ocupant bona part del flanc centreesquerra.
No obstant això, el mateix baròmetre del 2024 deixa clar que Bildu li guanya al PNB molt terreny per l’esquerra. Els abertzales han aconseguit absorbir tot el vot de Podemos i de Sumar, convertint-se d’aquesta manera en la força hegemònica de l’esquerra. I li està començant a guanyar el terreny de la centralitat a través dels joves.
Segons el Centre d’Investigacions Sociològiques, en aquests quatre anys Bildu ja li ha fet un sorpasso molt important al PNB: ser el favorit en la forquilla de ciutadans bascos entre 35 i 44. També guanya a les forquilles 18-24 i 25-34. A partir dels 45 anys, guanya el PNB; especialment en els majors de 75 anys, franja en la qual els jeltzales arrasen. Un dels conceptes més repetits per Bildu durant aquesta campanya electoral és que el 21-A pot produir-se a Euskadi un canvi de cicle. És ben cert si es tenen en compte les dades reflectides en el següent gràfic, en el qual apareixen tots els resultats en escons de tots els partits polítics bascos des de l’any 1980.
Sense necessitat de majoria absoluta per formar govern
El cas, sigui com sigui, és que totes les travesses coincideixen que la lehendakaritza es mantindrà en mans del PNB gràcies a una reedició de l’actual pacte de govern amb el PSE. A banda, si la suma d’aquestes dues formacions no arriba a la majoria absoluta, no hi ha cap problema. Perquè el sistema polític basc està dissenyant per evitar el bloqueig polític i no requereix que en la sessió d’investidura d’un lehendakari hi hagi majoria absoluta. A més, els jeltzales estan disposats, també, a governar en minoria amb el PSC en el pitjor dels casos. El PNB està convençut que, si fes falta, durant la legislatura podria arribar a acords amb Bildu i PP. Així ho manifestava aquest dimecres el president del Partit Nacionalista Basc, Andoni Ortuzar, en una entrevista a ElNacional.cat.
Una nova campanya enverinada per ETA
El més fangós de la campanya basca d’aquest 2024 ha estat que s’hagi tornat a agitar el fantasma d’ETA. Tot va començar dilluns a la nit, en la segona setmana de campanya. En una entrevista nocturna a la cadena SER, el candidat de Bildu va negar-se a referir-s’hi com a organització terrorista i va limitar-se a definir-ho com a grup armat. La resta de formacions han volgut aprofitar-se d’aquesta relliscada, i ETA ha acabat monopolitzant la recta final de la cursa electoral.
Pello Otxandiano va voler demanar disculpes, però ho va fer a mitges, cosa que no va convèncer els seus adversaris polítics. Fins i tot el PNB, en l’acte final de campanya del passat divendres, va arribar a vincular Bildu amb ETA. En l’última intervenció del míting, el president del PNB, Andoni Ortuzar, va referir-se a Arnaldo Otegi i va destacar que els jeltzales es presenten a les eleccions “de cara a la societat, amb la cara neta i amb la cara descoberta”.
El dia de reflexió dels quatre candidats favorits a les enquestes
Els caps de llista de les diverses formacions que es presenten a les eleccions aquest diumenge aniran a les urnes després d’haver passat un dia de reflexió amb la família, voluntaris de la campanya, a la muntanya i, fins i tot, de compres. Imanol Pradales, del PNB, va passar aquest dissabte comprant fruita, verdura i hortalisses; mentre que el candidat amb qui haurà de pugnar per disputar-se el primer lloc en aquests comicis, Pello Otxandiano de Bildu, va decidir fer una passejada per la muntanya i passar l’estona més tard amb la seva família.
Pel que fa al tercer favorit de les enquestes, el socialista Eneko Andueza, va decidir acompanyar la seva filla amb la seva dona a un partit de bàsquet a Barakaldo, i després va celebrar el seu aniversari, posposat a causa de la campanya de les eleccions. Pel que fa al popular Javier de Andrés, el quart preferit segons les enquestes, va passar el dia amb els voluntaris de la campanya: tots aquells que han donat un cop de mà amb els cotxes, la unitat mòbil i l’oficina de la cursa electoral.