Eva Baró (Barcelona, 1974) és una de les dues precandidates a la presidència de la Federació de Barcelona d'Esquerra Republicana, que celebra primàries per primer cop en anys. En aquestes s'enfronten la candidatura de Baró, La Barcelona de Totes, que compta amb el suport del conseller Joan Ignasi Elena, i Horitzó Barcelona, liderada per Patrícia Gomà, secretaria general d'Educació. Baró, que és regidora a l'ajuntament de Barcelona des del 2019 i també des del passat mes de juliol, vicepresidenta de la Diputació de Barcelona, després de la polèmica entrada dels republicans en l'entitat presidida pel PSC, que confia, no li passarà factura en les votacions d'aquest divendres, 20 d'octubre, a la qual estan cridats un miler de militants. Baró atén ElNacional.cat pocs dies abans d'aquestes primàries, les primeres des de les dues derrotes electorals dels republicans aquest 2023, per les quals ha rebut el suport de l'expresident de la Federació, Robert Fabregat o de l'expresidenta del Parlament, Carme Forcadell.
Què la va empènyer a prendre aquesta decisió?
El compromís amb el partit. Tots els militants som persones que ens sentim molt propia la nostra formació, creiem que és l'eina per aconseguir els objectius compartits que tenim. I jo soc una persona que ve del món dels castells i crec que, quan un castell tremola o pateix, s'han de fer passos endavant. Creia que ara em tocava liderar una alternativa i una nova etapa si així ho voten els militants.
El castell d’ERC ha trontollat pels últims resultats electorals?
Sempre es passa per bons moments i altres que no ho són tant. És evident que les dues últimes cites electorals no han estat bones per nosaltres i crec és més necessari que mai mostrar la teva lleialtat i el teu vincle amb el projecte polític.
Es parla de la seva llista com la continuista d'aquest darrer equip directiu de la Federació. És així?
Això és un mantra que es va repetint, però objectivament no té cap mena de fonament. Si compares objectivament les dues precandidatures veus que hi ha més gent de l'executiva sortint a la qual ells estan defensant que no pas a la nostra.
El 2020 es va considerar que podria ser perjudicial per al partit unes primàries
Fa quatre anys, quan va canviar la presidència de la Federació només hi va haver un candidat de consens, Gerard Gómez del Moral, per evitar unes primàries. Enguany en canvi això és diferent. És una mostra de divisió interna dins el partit?
Jo crec que implica sobretot una fortalesa i un aprenentatge. La fortalesa és que el partit ha activat, té molt talent i la capacitat de generar dues propostes raonables i de qualitat. I l'aprenentatge es basa en el fet que els projectes necessiten poder-se desplegar amb els equips que creuen en ell. És un error forçar grups de gent a qui obligues a treballar plegats. Potser hi ha desconfiances d'entrada o visions molt diferents i és difícil que això arribi a bon port. Aquest és un dels grans aprenentatges del partit en els últims quatre anys i això explica que hi hagi dues propostes amb dues maneres de fer molt diferents.
Té a veure amb el moment polític que llavors s'optés per reunir dues candidatures en una i ara s'hagi apostat per fer primàries?
És més aviat per l'aprenentatge realitzat. En aquell moment es va considerar que potser podia arribar a ser perjudicial per al partit unes primàries i es va preferir un tercer candidat de consens amb un equip forçat. La solució que es va provar fa quatre anys no ha acabat de reeixir i és bo intentar trobar solucions diferents.
Els militants tenen tot el dret a posicionar-se i exercir el seu dret a la llibertat d'expressió
Ha tingut el suport de figures importants dins el partit i s'ha parlat de vostè com si a candidata de la direcció d'ERC. Això com ho viu?
Sempre agrairé el suport de companys i companyes. N'hi ha que tenen una presència i pes enorme, com Carme Forcadell, però que no deixen de ser militants i que tenen tot el dret a posicinar-se i exercir el seu dret a la llibertat d'expressió. Alhora, però, és un procés intern molt tancat en si mateix i aquesta transcendència aclapara una mica. Sempre agrairé les mostres espontànies de suport i que demostren que el partit està molt implicat.
Fa quatre anys es va parlar que l'objectiu era tornar a guanyar les eleccions a Barcelona. Aquest també seria la seva fita?
L'objectiu immediat ha de ser revisar l'estratègia que té el partit a nivell de Barcelona, des de l'estratègia política als posicionaments, passant també per la manera en què prenem les decisions que són estratègiques i que han de estar validades amb un criteri polític. Això implica també revisar els equips, que treballin per donar una resposta atractiva i competitiva de cara a les pròximes eleccions del 2027. Hem de revisar-nos per ser més competitius, donar una resposta a la ciutadania més satisfactòria i més autèntica, que connecti millor amb el carrer. La conseqüència de tot plegat ha de ser aspirar a repetir la victòria electoral del 2019. Ja ho hem fet i ho podem tornar a fer, però no de qualsevol manera, sinó amb receptes i equips nous.
La militància ha de ser al centre de la presa de decisions estratègiques del partit i sens dubte la tria d'un candidat és molt important.
Una d'aquestes decisions estratègiques seria el candidat a les eleccions municipals del 2023, després de dues eleccions amb Ernest Maragall al capdavant?
Completament. Durant aquestes darreres setmanes hem parlat de la necessitat de fer primàries per escollir el candidat. La militància ha de ser al centre de la presa de decisions estratègiques del partit i sens dubte la tria d'un candidat és molt important. Hem de poder fer aquest debat de manera respectuosa, constructiva, curosa... I jo sempre dic que prefereixo que el partit pugui triar entre dues o tres opcions que no pas que no n'hi hagi cap, com ha pogut passar alguna vegada, ja que les decisions s'acaben prenent per decantació. Fa molts anys que ERC Barcelona fa primàries i és un exercici intern de democràcia que convé fer.
Una de les decisions més crítiques que haurà de prendre ERC a curt termini és si s'incorporaria o no al govern municipal de Barcelona juntament amb els comuns. Si fos presidenta de la federació hi estaria a favor?
Les grans decisions estratègiques, al marge de la meva opinió, que la tinc i que no és molt favorable a entrar al govern, s'han de prendre amb el conjunt de la militància. Està per veure si aquest debat s'acaba obrint, que no està tan clar. Si passa, haurem de debatar-ho amb un pes molt específic per part del grup municipal, que és qui té el pols a l'activitat institucional de l'ajuntament i del context polític de la ciutat.
Ho hauria de votar la militància?
La seva implicació es pot produir de moltes maneres diferents: una votació, una assemblea de Barcelona... No hem arribat a aquest detall, però és evident que la militància ha de poder dir la seva abans de la presa definitiva de decisions.
El partit ha de tornar a connectar amb el carrer a Barcelona i revisar la manera en què fem els debats
En el cas que fos presidenta, a banda d'aquests objectius a llarg termini, quines serien les seves prioritats més immediates dins la Federació?
Són moltíssimes. Una de les apostes claríssimes per part de la candidatura és la necessitat que el partit es torni a connectar amb el carrer. Tenir companys i companyes lluitant activament en associacions de veïns, en la xarxa associativa i cívica de la ciutat. És la manera de semblar-nos a la societat que volem representar. L'altra és revisar la manera en què fem els debats. Hem de poder debatre acceptant la discrepància i la critica sempre i quan es facin des del respecte més escrupolós i amb un ànim evident de sumar, d'ajudar a prendre les millors decisions i de corregir coses que potser no estàn funcionant bé.
Creu que aquesta desconnexió del carrer és el que explica la pèrdua de suport electoral respecte del 2019?
Podria ser. Tot el que té a veure amb el carrer, però s'ha de treballar i organitzar. Les idees estan molt bé, però sense organització és difícil que puguin reeixir. Cal marcar fites concretes. Estem en disposició d'organitzar aquesta obertura d'ERC al carrer, per poder parlar amb tothom i participar d'aquells espais que interpel·len a la ciutadania a la que volem representar i de la qual nosaltres mateixos en formem part. Cal generar noves dinàmiques i un nou clima d'il·lusió. Hem de donar la volta i canviar l'estat d'ànim del partit.
Ser presidenta de la Federació i regidora a l'ajuntament no és la situació ideal però sí la menys dolenta
Si acaba sent presidenta, el seu càrrec com a regidora és compatible?
Potser no és la situació ideal, però de totes les possibles crec que és la menys dolenta. En part perque Barcelona és gran i complexa, no et pots posar el barret de presidenta a partir de les set de la tarda. No pots ser una presidenta honorífica. Vull ser una presidenta al peu del canó. Tenir el pols de la ciutat i incidir d'una manera molt més eficaç en la presa de decisions.
Li veu més avantatges que inconvenient?
Sí, té moltes més fortaleses que inconvenients. N'hi ha? Clar, no és una situació perfecta, però l'alternativa és pitjor. Ningú millor que tu ha de tenir més agafat el pols de la ciutat i jo em comprometo a ser una presidenta al peu del canó.
Jordi Coronas, amb qui comparteix grup municipal, forma part de l’altra precandidatura. Això pot generar algun conflicte?
A mi no em preocupa especialment, seguim treballant i l'activitat institucional ha arrancat amb normalitat. Fem les nostres reunions internes i jo crec que tots som prou madurs per separar una cosa de l'altra
Al mateix temps vostè és també vicepresidenta de la Diputació de Barcelona. Aquesta decisió es va prendre després de les eleccions generals i hi va haver una part de la militància que no ho va entendre.
Jo diria que hi ha una part de la militància de Barcelona, que és un dels 311 municipis de la demarcació que no ho va entendre, la resta aplaudia amb les orelles.
El partit va decidir entrar a la Diputació en un moment inoportú i de manera sobtada i millorable
Creu que aquesta part de la militància de Barcelona, que és la que participarà d'aquestes eleccions primàries, la pot castigar?
Soc vicepresidenta perquè el partit ho va decidir així en un moment que considero inoportú i de manera sobtada i millorable. Però de la mateixa manera que hi ha companys que formen part del govern de l'AMB jo soc vicepresidenta de la Diputació. Són càrrecs afegits i col·laterals al de regidora. Per mi, això no representa cap problema, per més que els rivals hi insisteixin. En el meu cas no hi ha cap conflicte d’interessos, a diferència del que pugui passar en l’altra precandidatura. Hi ha una qüestió que em preocupa que són els pressupostos municipals quan s’hagi de decidir si els aprovem o no. A mi com a presidenta de la Federació em pot interessar marcar perfil propi, però l’altra precandidata és un càrrec de la Generalitat i li podria interessar un vot favorable, per les possibles contraprestacions. Es parla molt del conflicte d’interessos són vicepresidenta de la Diputació però aquest no existeix.
Creu que els militants ho veuen així?
Jo espero que la militància entengui que la decisió d'entrar o no en la Diputació no correspon només a Barcelona, ja que dona servei a 311 municipis i Barcelona no pot estar d'esquena als municipis de la demarcació. No és una decisió que correspon a l'executiva ni a la militància de la Federació de Barcelona, perquè és un òrgan que supera amb escreix les nostres fronteres i qui ha de donar explicacions és el partit en l'àmbit nacional. Comparteixo el malestar que va generar la decisió, sobretot en els termes en que va ser presa, de manera molt precipitada i l'endemà d'unes eleccions que no van anar bé, però la militància de Barcelona està ben formada i madura amb un gran criteri polític.
S'han de superar dinàmiques antigues de confrontació i contrapoder entre la Federació de Barcelona i el partit
Si vostè acabés sent la presidenta, quin paper hauria de tenir la Federació dins d'ERC com a partit?
És una de les federacions més importants del partit, entre altres coses perquè representa a molta militància i perquè és la capital del país. Crec que cal superar algunes dinàmiques antigues, de confrontació i contrapoder amb el partit a escala nacional. Això són dinàmiques obsoletes i superades, hem de cooperar en tots els àmbits de la vida, també en política.