Nova condemna per desobediència l’1-O de 2017. La jutgessa del Penal 1 de Mataró ha condemnat Eudald Calvo, exalcalde d’Argentona per la CUP, a sis mesos d’inhabilitació a càrrec públic i a pagar una multa de 4.500 euros pel delicte de desobediència al Tribunal Constitucional (TC), segons la sentència a la qual ha tingut accés ElNacional.cat aquest dijous. En la resolució, la jutgessa Montserrat Torrent afirma que Calvo va actuar “de forma activa en la preparació i celebració” del Referèndum d’Autodeterminació de Catalunya sense fer cas de l’advertiment del TC. La fiscal li demanava 18 mesos d’inhabilitació i una multa de 15.000 euros, però la jutgessa li ha aplicat una atenuant de dilacions indegudes i li ha rebaixat el càstig. Els advocats de Calvo analitzen ara els efectes de la resolució, ja que és l’actual candidat de Junts per a les municipals de 2023, i si el càstig no afecta que es pugui presentar a les eleccions, segurament no presentaran recurs a l’Audiència de Barcelona.
En el judici, Eudald Calvo, defensat per l’advocat Sergi Blanco, va declarar que no va ordenar cap acció ni va signar cap acte administratiu, després de ser requerit pel TC, quan el 8 de setembre de 2017 va suspendre la convocatòria de l'1-O i va comunicar als càrrecs públics de no impulsar cap actuació. L'exalcalde va assegurar que va donar suport al Referèndum "fins que va ser legal" i que va rebre els advertiments. “Vaig comprendre que ja no era un referèndum, ni organitzat per la Generalitat, sinó una votació”, va afirmar Calvo, que actualment és el secretari i l’interventor de l'Ajuntament d'Òrrius.
Les proves de la sentència
En la sentència, la jutgessa del Penal 1 de Mataró, però, sosté que hi ha proves suficients per demostrar l’actuació de Calvo, el qual va ser notificat el 12 de setembre de 2017 del mandat del TC, però -afegeix- l’acusat “amb menyspreu de la resolució i al seu contingut, no va realitzar cap acte per impedir o paralitzar la preparació i la celebració del referèndum”. Per exemple, cita l’entrevista que va donar a Ràdio Argentona, el 14 de setembre de 2017, on donava les gràcies als organitzadors i assegura que “quedaven alguns serrells de la logística”. La defensa de Calvo va indicar que les expressions que va fer en entrevistes i a les xarxes socials s’emparen en el dret de la llibertat d’expressió.
La jutgessa hi afegeix que tampoc va fer cas a l'advertiment rebut pels Mossos, i va permetre l’obertura de tres localsper a la votació: l’Ajuntament antic, l’ajuntament nou i l’edifici Velcro, així com la publicació d’un mapa de zones de votació. “En definitiva, Calvo va participar de forma activa tant en la preparació com en la celebració del referèndum, o el que és el mateix, la conducta de l’acusat va ser oberta, deliberada i directament oposada a les prescripcions del mandat exprés del Tribunal Constitucional”, conclou la jutgessa Torrent.
Cinc anys després de l’1-O, encara hi ha una desena d’alcaldes pendents de judici o investigats per impulsar el Referèndum d'Autodeterminació de Catalunya.