Un jutjat ha condemnat l'exalcalde de Sabadell, Maties Serracant, a 4 mesos d'inhabilitació especial per un delicte de desobediència greu de resolució judicial per haver permès celebrat el referèndum d'independència de l'1 d'octubre de 2017, quan era alcalde. En la sentència, la jutgessa resol que Serracant és autor "criminalment responsable d'un delicte de desobediència greu" i l'inhabilita per ocupar cap càrrec públic o electe, a més d'una quota diària de multa de 30 euros durant dos mesos, equivalent a 1.800 euros. Actualment, Serracant és assessor del conseller de Territori, Juli Fernández.
La sentència encara no és ferma, així doncs, podrà seguir exercint. El passat mes d'abril, Serracant va refermar davant la jutge que com a alcalde no podia fer res per evitar la celebració de l'1-O a Sabadell. La petició de la fiscalia era de dos anys d'inhabilitació i una multa de 15.000 euros. La jutgessa justifica que la pena s'ha imposat tenint en compte el temps transcorregut des de la comissió dels fets. Així doncs, sis anys després, veu "adequada" la inhabilitació de quatre mesos i una multa de 1.800 euros. A més, matisa que la pena no afecta l'exercici de la docència, a la qual es dedica Serracant, que va deixar de ser alcalde de Sabadell el 2019. La sentència es pot apel·lar i hi ha un marge de deu dies per presentar el recurs.
Ple suport al referèndum de l'1-O
Bona part de la resolució es basa en les proves documentals, com ara la invalidació del decret de convocatòria del referèndum per part de la justícia espanyola i fins a tres decrets d'alcaldia publicats durant el mes de setembre. Un dels quals, promulgat el 7 de setembre, en el qual Serracant expressava "ple suport" al referèndum convocat l'1-O. En la sentència, la jutgessa conclou que Serracant tenia coneixement del mandat judicial concret del Tribunal Constitucional que exigia "abstenir-se" de tramitar qualsevol acord o actuació que permetés la celebració del referèndum. Així doncs, les proves demostren que, com a mínim, l'aleshores alcalde de Sabadell tenia coneixement des del 12 de setembre de 2017 de l'organització del referèndum. En aquella data, l'Ajuntament va rebre un requeriment dirigit a l'alcaldia en el qual, entre altres, s'advertia de les eventuals responsabilitats en les quals podien incórrer si no atenien el requeriment.
Per aquesta raó, la jutgessa considera que és un acte "frontalment contrari" al mandat del TC, el decret d'alcaldia del 29 de setembre ,en què s'afirmava que la celebració del referèndum de l'1-O comportava l'ús d'instal·lacions municipals i mitjançant el qual Serracant abocava durant tres dies—el 29 i 30 de setembre i l'1 d'octubre—les competències delegades a tres regidors per "eximir de responsabilitats" aquells que tenien competències delegades en gestió d'instal·lacions municipals.
La sentència recull que, el decret d'alcaldia "no responia a la creença que el referèndum quedava suspès per la resolució del TC". Durant el judici, Serracant va argumentar que no va procedir a donar cap ordre respecte a l'organització de l'1-O a Sabadell, donat que hi havia una suspensió del referèndum i, per tant, el Govern no podia fer que els ajuntaments procedissin com en una convocatòria electoral ordinària. Amb tot, conclou que no s'ha acreditat que Serracant donés "accés o autorització" per l'ús de les instal·lacions ni tampoc que donés ordres a la Policia Local de facilitar la votació. En aquest sentit, no queden acreditats altres actes concrets de l'acusat que impliquin "afavoriment".
Serracant recorrerà la condemna
Maties Serracant, assegura que recorrerà la sentència condemnatòria. L'exbatlle de Sabadell ha afirmat a l'ACN que més enllà de la dimensió personal s'està posant en valor una acció política quan no tenia marge d'interferència: "Des de la posició d'Alcaldia no teníem instruments per afavorir el referèndum, es va fer perquè la gent va voler", ha argumentat. De la mateixa manera, considera que l'única sentència hauria de ser l'absolució, i que la condemna té una dimensió col·lectiva i va més enllà "del que hauria de ser la competència judicial".