La repressió pel Referèndum d’Autodeterminació de Catalunya no es desjudicialitza, cinc anys i escaig després de la seva celebració. L’exalcalde de Sabadell, Maties Serracant (Crida), serà jutjat per haver donat suport a la votació de l’1-O aquest dimecres en el jutjat Penal 1 de Sabadell. La Fiscalia l’acusa del delicte de desobediència al Tribunal Constitucional (TC) i li demana dos anys d’inhabilitació a càrrecs públics i pagar una multa de 15.000 euros. Per contra, la seva defensa, exercida per l’advocat Àlex Solà, demana la seva absolució, en sostenir que no va cometre cap delicte. Hi afegeix que si s’interpreta que les ordres donades pel TC, en la provisió del 7 de setembre de 2017, “implicaven una suspensió del dret fonamental a la llibertat ideològica i la participació política, concorreria l’error invencible” del llavors batlle, fet que implica l’exempció en la responsabilitat penal. “Serracant va actuar en la creença que a l’Estat espanyol seguia no essent el Tribunal Constitucional el que podia declarar l’estat d’excepció o setge”, rebla l’advocat en l’escrit de defensa, al qual ha tingut accés ElNacional.cat.
Maties Serracant va ser alcalde de Sabadell del juliol del 2017 al 2019, en acordar compartir el mandat amb Juli Fernàndez (ERC), alcalde del 2015 al 2017 i actual conseller de Territori. Serracant en una recent piulada ha afirmat: “Serà un judici al meu compromís polític i alhora a la ciutadania de Sabadell que va fer possible la celebració del referèndum.” I convida tothom a acompanyar-lo als jutjats el dimecres a les 11 del matí. Un dia abans, dimarts a les sis de la tarda al Racó del Campanar, la formació Crida per Sabadell ha convocat una roda de premsa per explicar el judici de Serracant.
No es van restringir drets democràtics
En l’escrit de defensa, l’advocat de l’exalcalde de Sabadell manifesta que la suspensió pel Tribunal Constitucional (TC) de la vigència de la normativa del referèndum, incloïa el deure d’impedir o paralitzar qualsevol iniciativa que suposi ignorar o eludir la suspensió acordada i, en particular, d’abstenir-se de la realització d’actuacions que permetin la seva preparació i/o organització, "però no autoritza cap interpretació que comporti una suspensió, limitació o restricció del ple exercici dels drets fonamentals i de les llibertats públiques reconegudes a la Constitució”. I Insisteix: “L’activitat política a la ciutadania i dels seus representants polítics no havia estat suspesa.”
Quant als efectes del mandat contingut a la provisió del TC adreçat als alcaldes, declara que només podia tenir efectes quan es va publicar en el BOE, el 8 de setembre de 2017, o quan se’n va fer la comunicació personal, el 12 de setembre de 2017. I per això, sosté que el decret que va emetre Maties Serracant el 7 de setembre -i pel qual es fonamenta l’acusació contra ell-, va ser dictat abans de la suspensió, i ho va fer seguint la llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG), on s'informa dels locals disponibles per a una votació i dels locals per fer campanya. L’advocat hi raona que la suspensió del procés electoral dictada pel TC va alliberar de les obligacions de la LOREG als ajuntaments i, per tant, no es va realitzar cap altre tràmit administratiu al respecte. “No era doncs ni necessari, ni exigible l’anul·lació del decret, ni deixar-lo formalment sense efecte ni promoure la seva nul·litat” actes que el ministeri públic retreu a Serracant de no haver-ho fet". Alex Solà, a més, sosté: “Quant a la imputació que el meu representat ‘desarrolló una activa participación en la promoción del referéndum ilegal en la población de Sabadell’, és evident que tal descripció d’actuacions no seria constitutiva de delicte en cap país democràtic.”
El referèndum “mai ha estat il·legal”
En l’escrit d’acusació, la Fiscalia sosté que l’alcalde de Sabadell “va posar a disposició de l'administració electoral almenys 40 locals municipals en els quals es va poder votar en el referèndum il·legal”. Per contra, la defensa insisteix, que el decret va ser abans de la suspensió del TC, i que va quedar tot aturat, ja que no es van constituir les meses, ni es van usar les urnes de metacrilat que el consistori té al seu dipòsit per a les eleccions.
En aquest sentit, l’advocat Àlex Solà aclareix amb vehemència que “cal puntualitzar que el referèndum del dia 1 d’octubre de 2017, mai ha estat il·legal”: el TC el va suspendre i a partir de la sentència que va estimar el recurs interposat per l’Advocacia de l’estat, va ser declarat inconstitucional. “Inconstitucional no és el mateix que il·legal”, manifesta Solà, que hi afegeix que “en el moment històric en què es produïren els fets enjudiciats, la convocatòria del referèndum no era ni una cosa ni una altra”, i conclou: “Rebutgem la grollera maniobra semiòtica de qualificar el referèndum com a il·legal per estigmatitzar, àdhuc penalment, qualsevol posició ideològica de proximitat al mateix.”
Més alcaldes pendents de judici
Per l’1-O, encara hi ha prop d’una desena d’alcaldes pendents de judici o de recursos, a banda de la mitja dotzena de condemnats. L’exalcaldessa de Figueres, Marta Felip (PDeCAT), defensada per l'advocat Carles Monguilod, havia de ser jutjada el febrer passat i la vaga de Lletrats de l’Administració de Justícia (LAJ) va suspendre la vista, que encara no té nova data. L’alcalde de Sant Carles de la Ràpita, Josep Caparrós (ERC), està pendent de saber la data del seu judici al Penal 2 de Tortosa, com Salvi Güell (ERC), alcalde de Castelló d’Empúries, entre d’altres. I els judicis contra joves manifestants contra la sentència del Suprem als presos polítics es reactiva també aquest dimecres.